Vall de Spiti
Spiti és un vall del nort d'Himachal Pradesh (Cordillera del Himalaya, en Índia) format pel riu d'este nom format per l'unió del riu Spiti i el Para; els rius Alt Chandra i Isamp formen valls complementàries. El principal afluent del Spiti és el riu Pin i els principals pobles Dankar i Kaza. Forma part del Districte de Lahaul i Spiti.[1]
Història
[editar | editar còdic]La vall es creu que va tindre un govern separat a voltes vinculat a principats tibetans. En 1630 va caure en mans de Sinagi Namgyal, rei de Ladakh, qui va concedir el territori al seu tercer fill Tenchbog. Poc despuix va passar al principat de Guge situat en l'est, en Tibet per a retornar a domini de Ladakh en 1720 despuix de la guerra entre Guge i Tibet. El rei de Ladakh es va casar en la filla del comandant tibetà i va rebre Spiti com dote, ya pesar dels efectes Spiti va permanéixer una província de Ladakh pero per la seua situació remota i aïllada va continuar de fet en un real autogovern, en un oficial enviat periòdicament per a recaptar tribut i rebre el jurament de fidelitat. En 1841 els sijs anexionaron el principat de Kulu i varen enviar una força a Spiti. Els habitants es varen retirar a les montanyes i els invasores varen saquejar cases i monasteris; pero els sijs es varen retirar de colp i repent i no varen intentar anexionar la vall que va restar possessió nominal de Ladakh. En 1846 quan els sijs de Lahore varen tindre que cedir els estats del Trans-Sutlej despuix de la primera Guerra Sikh, el govern britànic anexionó Spiti a Kulu i va cedir atres territoris a canvi a Cachemira, continuador de Ladakh (anexionado per Cachemira el 1842). En 1846 el capità A. Cunningham i el senyor Vans Agnew varen delimitar la frontera entre Spiti, Ladakh i el Tibet chinenc. La vall va quedar administrat per senyors hereditaris locals en títul de "nono" aconsellat i controlat per un subcomisionado de Kulu i auxiliat per cinc vells o gats. Una regulació especial que reconeixia l'autonomia de la vall va ser promulgada en 1873.
Geografia
[editar | editar còdic]La vall i les seues afores es troben entre les regions menys poblades de l'Índia. La població local, que parla bhoti, seguix el budisme tibetà.
Tradicionalment, l'agricultura era de subsistència, pero en les últimes décades s'ha desplaçat cap als cultius comercials. Spiti és un destí popular per a la fotografia, l'albirament de lleoparts de les neus i el turisme d'aventura de varis tipos, inclosos els deportes d'hivern.
La població són mongoles i budistes. La vall té numerosos monasteris.
La vall de Spiti posseïx un clima àrit i fret, ya que està situat en la zona d'ombra de pluges monsòniques del Himalaya. La precipitació mija anual és d'uns 50 mm i les nevades són inferiors a 200 cm. Esporàdicament, pot haver fins a 15 mm de pluja en un dia, lo que provoca erosió i esmonyides de terra. Les temperatures extremes són de -25 °C en hivern i de 15 °C en estiu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain Índia Office. The Imperial Gazetteer of Índia (en anglés). Oxford: Clarendon Press, 1908.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «valle de Spiti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.