Vachellia caven

espino (Vachellia caven)

El espino, també cridat espinillo, aromo, aromito, caven o churki (els seus noms són comuns a vàries atres espècies), és el nom d'un arbust o arbolito de full caduc de la família de les fabáceas (Fabaceae), #present en Argentina, Bolívia, Chile, Paraguay, Uruguay i el sur de Brasil. Pot aplegar als 5 metros d'altura, encara que és de porte més be baix i achatado. En algunes regions és una espècie protegida perque colonisa terrenys poc fèrtils, sobretot en la cordillera dels Vages. Pot aplegar a créixer fins als 3000 ms.n.m.

Descripció

Arbusto de fins a cinc metros d'altura, de copa redonejada, corfa castany obscura en profunts clavills oblicuas. Branques molt tortuosas i obscures en característiques espines grisa clar dispostes de parells en els nucs de fins a 5 cm (centímetros) de llarc. Fulls bipinnaticompuestas, caduques. Flors grogues, molt menudes i perfumadas dispostes en #inflorescència esfèriques compactes en un pedúncul curt d'entre 4 i 18 mm (milímetros). El frut és un llegum casi sempre indehiscente, leñosa, castany obscura, grossa, d'entre 4 i 7 cm de llarc i 2 a 3 cm de diàmetro en l'extrem punchant. Les llavors són groc-verdosas, dures, d'aproximadament 6 mm de diàmetro.

Durant anys, se li va considerar a esta espècie com una planta invasora, no obstant, estudis realisats en 2017, en el Institut d'Ecologia i Biodiversitat de la Universitat de Chile, varen comprovar lo contrari, en notar que, en créixer en àrees boscoses, ho fa al voltant de buits espaciosos, i és menys competitiva; ademés, creava un clima protegit per a espècies de menor tamany, i sol nàixer en espais oberts, sobretot, en aquells que, anteriorment, han segut afectats per un incendi forestal.

Hàbitat

Habita zones de clima mediterràneu i estepa càlida, encara que hi ha excepcions, perque també li la pot vore en el Chaco àrit. És capaç de soportar periodos prolongats de sequia. Li la pot trobar en Argentina, Tarija (sur de Bolívia), Chile, Paraguay, Uruguay i en les pampes de Riu Gran del Sur (Brasil), aixina com en Espanya i Itàlia, encara que en estos dos últims països és exòtica. Donat el seu ampli ranc d'hàbitat, alguns autors consideren que existixen moltes subespecies i varietats.
És molt comú en la província argentina d'Entre Rius, a on creix en zones generalment degradades, i desapareix quan les espècies més pròpies d'eixa zona tornen a estar. Ademés, forma espinillares en les terres de lomadas (que tenen alt drenage). En la Província de Còrdova (Argentina), representa una de les espècies més comunes en el mont de les serranías i en l'espinal, principalment per l'increment dels incendis i desmontes, que aumenten la seua presència, degut a que és una espècie precursora.

És un arbolito que abunda en la zona de Còrdova i Entre Rius. Va ser elegit com l'arbre de la província d'Entre Rius per l'iniciativa "Un milló d'arbres" i per vot popular en l'any 2020 (Programa d'Educació Ambiental i el Jardí Botànic Or Vert, dependent de la Facultat de Ciències Agropecuarias de l'Universitat Nacional d'Entre Rius. Llegir més en la pàgina oficial del C.G.I.).

Usos

Els usos d'esta planta són variats. En Chile, és usada com a aliment per a ovelles destinades a la producció de llana, mentres que, en Bolívia, és usada per a l'alimentació del ganado caprino.

Alguns l'utilisen de manera ornamental, pero el seu us preferencial és en l'àrea de la perfumriga i la farmacèutica, per les seues propietats cicatrizantes i aromàtiques. Aixina mateix, la seua fusta és usada com carbó vegetal; i les seues llavors mòltes torrades poden usar-se com a substitut del café. La seua floració s'aprofita en apicultura, ya que oferix molt néctar i polen.

Taxonomia

Vachellia caven (en aquell llavors Acacia caven) va ser descrita per Molina i publicada en Saggio sulla Storia Naturale del Chili 163–164, 299. 1810.

Etimologia

caven: epítet que deriva del nom de l'arbre en l'idioma mapuche o mapudungún.

Varietats botàniques (solament alguns autors consideren que existixen)

• Vachelia caven (Molina) Molina var. caven
• Vachellia caven var. dehiscens Ciald.
• Vachellia caven var. microcarpa (Speg.) Ciald.
• Vachellia caven var. stenocarpa (Speg.) Ciald.

Sinonímia:

• Acacia adenopa Hook. & Arn.
• Acacia cavenia (Molina) Hook. & Arn.
• Acacia farnesiana var. cavenia (Hook. & Arn.) O.Kuntze
• Mimosa caven Molina
• Mimosa cavenia Molina
• Vachellia farnesiana (Molina) Speg.

Bibliografia

• Báenz, Juan R. 1956. LA VEGETACIÓ DEL PARC PROVINCIAL "GRAL. SANT MARTÍN". Memòries del Museu d'Entre Rius. Argentina.
• Atahuachi Burgos, M. & S. Arrázola Rivero. 1996. Catàlec de leguminosas natives en Cochabamba. 409–423. In R. I. Meneses Q., H. Waaijenberg & L. Piérola (eds.) Legum. Agric. Boliv.. Proyecte Rhizobiología Bolívia, Cochabamba.
• Burkart, A. I. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. 3: 442–738. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
• Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
• López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolívia 34: 45–70.
• Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
• Ric Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. Acacia 1–207. Conabio, Mèxic D. F.
• Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
• Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
• Demaio P. Karlin, O.O. Medina, M. 2002. Arbres natius del centre d'Argentina, LOLA Botànica (Eds.).

Enllaços externs

• A. caven en Chileflora
• Acacia caven. Imàgens.
• A. caven en Enciclopèdia de la Flora Chilena