Anar al contingut

Usos, calitat i normatividad de l'aigua en Mèxic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
 Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Aigua potable i sanejament en Mèxic . (Discussió).
Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F.

Els usos, la calitat i la normatividad de l'aigua en Mèxic són els elements que nos permeten analisar integralmente l'estat actual de l'aigua en Mèxic. Lo anterior degut a que la calitat de l'aigua és un atribut definit socialment en funció de l'us que se li pense donar al líquit i a que cada us requerix un determinat estàndar de calitat. Aixina, per a evaluar la calitat de l'aigua en Mèxic és llavors necessari considerar el context de l'us provable que tindrà i conéixer la normatividad aplicable a eixe determinat us.

Usos de l'aigua en Mèxic

[editar | editar còdic]

En Mèxic, la Llei d'Aigües Nacionals (LAN),[1] en el seu títul quart, artícul 22 senyala que cada Consell de Conca en coordinació en l'Organisme de Conca propondrà un orde de prelació[2] regional aplicable al otorgamiento de concessions[3] i assignació.[4] Segons l'artícul 24 de la mateixa llei, la prelació d'us també respondrà a les prioritats de desenroll, el benefici social i el capital invertit o per invertir. En tant es complix esta disposició de la LAN,[1] l'orde de prelació dels usos de l'aigua per a la concessió i assignació aplicable és:

  1. Domèstic,
  2. Públic urbà,
  3. Pecuari,
  4. Agrícola,
  5. Us per a la conservació ecològica o us ambiental,
  6. Generació d'energia elèctrica per a servici públic,
  7. Industrial,
  8. Acuacultura,
  9. Generació d'energia elèctrica per a servici privat,
  10. Llavat i entarquinamiento de terrenys,
  11. Us per a turisme, recreació i fins terapèutics,
  12. Us múltiple i
  13. Uns atres.

En la pràctica, no obstant, considerant els majors volums consumits en Mèxic, els usos de l'aigua es dividixen en dos grans grups:

  1. Usos consuntius, que inclouen:
    1. Abastiment públic,
    2. Us agrícola,
    3. Indústria autoabastecida,
    4. Termoelèctriques i
  2. Usos no consuntius referits principalment a les centrals hidroelèctriques en un almagasenament nacional superior a 93 mil Mm³ sol en 26 centrals en l'any 2012, de les 172 principals preses del país.

L'informació referent als usos consuntius de l'aigua en Mèxic pot ser consultada en l'Atles Digital de l'Aigua,[5] el Sistema Nacional d'Informació de l'Aigua[6] (SINA) o en les Estadístiques de l'Aigua en Mèxic,[7] que integren informació històrica i actual sobre la cantitat, calitat, usos i conservació de l'aigua en Mèxic a nivell regional, estatal i nacional ademés d'un glossari[8] en a on pots trobar les definicions dels usos. Per eixemple, si es desija conéixer l'us de l'aigua en l'Estat de Sant Luis Potosí, el portal del SINA[6] presenta l'informació per temes. S'ubiquen llavors els usos de l'aigua[9] que presenten el gràfic “Evolució del volum concesionado per a usos consuntius per tipo de font”. Dita evolució es pot consultar a nivell nacional i a través del temps aixina com a nivell estatal per al que es presenta el gràfic “Volum concesionado per a usos consuntius per entitat federativa”. Com es pot constatar, en l'Estat de Sant Luis Potosí, el major volum d'aigua concesionado és per al sector agrícola, seguit per l'abastiment públic, les termoelèctriques i en últim lloc l'indústria autoabastecida. Dita informació també pot ser consultada en l'Atles Digital.[5]

Calitat de l'aigua en Mèxic

[editar | editar còdic]

Pel que fa a calitat, en Mèxic, la calitat de l'aigua de cossos superficials, zones costeres i aigües subterrànees, pot ser calificada com:

  • Excelent
  • De bona calitat
  • Acceptable
  • Contaminada o
  • Fortament contaminada

Les categories anteriors s'establixen en base en tres indicadors que són:

La DBO5 i la DQO s'utilisen per a determinar la cantitat de matèria orgànica present en els cossos d'aigua provinents principalment de les descàrregues d'aigües residuals, d'orige municipal i no municipal. Per un atre costat, els SST tenen el seu orige en les aigües residuals i l'erosió del sol. L'increment dels nivells de SST fa que un cos d'aigua perga la capacitat de soportar la diversitat de la vida aquàtica. Estos paràmetros permeten reconéixer gradient que van des d'una condició relativament natural o sense influència de l'activitat humana, fins a aigua que mostra indicis o aportacions importants de descàrregues d'aigües residuals municipals i no municipals, aixina com àrees en deforestación severa.

Estos tres indicadors es medixen actualment en Mèxic en centenars de llocs d'aigua superficial per mig de la Ret de Monitoreo de Calitat de l'Aigua[13] de la Comissió Nacional de l'Aigua, orgue administratiu en atribucions d'autoritat en matèria de la cantitat i calitat de les aigües i la gestió de les mateixes en territori nacional mexicà, designat aixina en la LAN.[1] Cada cos d'aigua evaluat per la Ret de Monitoreo[13] tindrà valors per a cada u dels tres indicadors de calitat de l'aigua, un per cada indicador i, senya curiosa, sense que això implique que es califique respecte a algun us específic, sino més be considerant un gradient de condició natural a cos d'aigua contaminat, classificant les aigües superficials com es mostra a continuació.

Criteris per als tres indicadors de calitat d'aigua en Mèxic[14]
Calitat DBO5 (mg/L) DQO (mg/L) SST (mg/L)
Excelent ≤3 <10 <25
Bona calitat 3 - 6 10 - 20 25- 75
Acceptable 6 - 30 20 - 40 75 - 150
Contaminada 30 - 120 40 - 200 150 - 400
Fortament contaminada > 120 > 200 > 400

Durant algun temps, en Mèxic, es va utilisar l'Índex de Calitat de l'Aigua (ICA)[15] com un paràmetro per a calificar l'estat dels cossos d'aigua. No obstant, el seu us es va tornar complicat ya que la determinació de 18 paràmetros resultava costosa i els resultats que s'obtenien no permetien distinguir en realitat l'estat dels cossos d'aigua. Ademés, s'obtenia que molts cossos d'aigua no pogueren calificar-se aptes per al seu us, per la major importància que es donava als paràmetros dirigits a la protecció de la vida aquàtica; per eixemple, s'otorgava una major ponderació a l'oxigen dissolt (O2). Aixina, a partir de 2004, la calitat de l'aigua es verifica a través dels tres indicadors ya comentats: DBO5,[10] DQO[11] i SST.[12]

Per un atre costat, una atra referència àmpliament utilisada en Mèxic per a evaluar la calitat de l'aigua es referix als Criteris Ecològics de Calitat de l'Aigua CE-CCA-001/89.[16] Dits criteris varen ser publicats inicialment en la Gasseta Ecològica editada per la Secretaria de Desenroll Urbà i Ecologia (SEDUE) i, posteriorment, el 13 de decembre de 1989 en el Diari Oficial de la Federació (DOF). Dits criteris poden ser consultats fent una busca per data de publicació en el DOF despuix de registrar-se gratuïtament.

En base en Els Criteris Ecològics de Calitat de l'Aigua CE-CCA-001/89, els cossos d'aigua es poden calificar com a aptes, o no, per a ser utilisats com:

  1. Font d'abastiment d'aigua potable,
  2. En activitats recreatives en contacte primari,
  3. Per a rec agrícola,
  4. Per a us pecuari,
  5. En la acuacultura, o
  6. Per a la protecció de la vida aquàtica.

La publicació dels Criteris Ecològics de Calitat de l'Aigua en Mèxic es va inspirar en la publicació dels Criteris de Calitat per a l'Aigua (EPA 440/5-86-001, 1986), publicats en 1986 per l'Agència de Protecció de l'Ambient dels Estats Units de Norteamérica (USEPA). Estos últims varen sorgir en resposta a la Llei d'Aigües Netes (Clean Water Act) dels Estats Units de Norteamérica que requeria a la EPA que publicara i actualisara periòdicament criteris de calitat de l'aigua en el document reconegut com The Gold Book. Dits criteris devien reflectir en precisió els últims coneiximents científics relatius al tipo i alcanç dels efectes identificables en la salut i l'ambient que es pogueren esperar de la presència de contaminants en cossos d'aigua, inclosos els aqüífers. Ademés, devien incloure els últims coneiximents relatius a la concentració i la dispersió de contaminants, o els seus productes derivats, a través de processos biològics, físics i químics. Per últim, senyalar els efectes dels contaminants en les comunitats biològiques, la productivitat i l'estabilitat, incloent informació sobre els factors que afectaven les taxes d'eutrofización i sedimentación orgànica i inorgànica. Si ben els Criteris de Calitat de l'Aigua no eren lleis, ni tenien impacte regulatorio, sí presentaven senyes científiques, pero, sobretot, oferien (i seguixen oferint) una guia sobre els efectes ambientals dels contaminants. Esta informació podria ser útil per a formular estàndarts basats en consideracions d'impactes en la calitat de l'aigua. S'establia també que quan hi haguera noves senyes disponibles, dits criteris tindrien que ser actualisats per a reflectir recomanacions aplicables per a la protecció de la vida aquàtica i la salut humana; sobretot a nivell regional. Ara es publica un informe del monitoreo i evaluació de les corrents i rius, el National Water-Quality Assessment.[17]

Segons pareix, este mateix esperit va ser, d'alguna manera, instalat en la publicació dels Criteris Ecològics en Mèxic. De la mateixa manera que en els Estats Units, els Criteris Ecològics en Mèxic no tenien (ni tenen) caràcter normatiu, pero s'apliquen normalment pels sectors governamentals i acadèmics per a calificar els recursos hídrics. Un eixemple d'açò, solament per mencionar un, es fa palés en la valoració de la calitat de l'aigua en ecosistemes costers, en a on, a falta de valors de referència en caràcter normatiu es recorre a l'us dels Criteris Ecològics de Calitat de l'Aigua CE-CCA-001/89 per a evaluar la Calitat de l'Aigua en els Sistemes Costers de Mèxic.[18] No obstant, alguns llímits deuen revisar-se ya que les tècniques analítiques no són lo suficientment sensibles per a detectar-els. Sobretot en el cas de composts que es troben en concentracions traça o molt chicotetes com hidrocarburs i plaguicidas.

En l'actualitat, en Mèxic, seguint eixemples internacionals, es busca contar en llocs de referència, definits com aquells que poden servir de comparació per contar en condicions naturals o de molt baixa alteració dins d'una conca. Estos llocs són molt útils en els estudis de classificació de les corrents per a estimar la seua capacitat de diluir i assimilar contaminants, establir llímits màxims de descàrrega i senyalar les metes de calitat a diferents determinis en les declaratorias de l'artícul 87 de la LAN[1] aixina com per a associar-els a les condicions que permeten l'existència de comunitats aquàtiques en els estudis de cabal ecològic.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diari Oficial de la Federació, Mèxic.Consultat el 24 de setembre de 2015.
  2. ↑ En la Llei d'Aigües Nacionals (LAN) en Mèxic, prelació es referix a el "orde de prioritat o preferència de desenroll, benefici social i capital invertit per a l'aprofitament de les aigües nacionals."
  3. ↑ En la Llei d'Aigües Nacionals (LAN), en Mèxic, concessió es referix a el "títul que otorga l'Eixecutiu Federal per a l'explotació, us o aprofitament de les aigües nacionals a persones físiques o morals."
  4. ↑ En la Llei d'Aigües Nacionals (LAN), en Mèxic, assignació es referix a el "títul que otorga l'Eixecutiu Federal per a l'explotació, us o aprofitament de les aigües nacionals a municipis, estats o Districte Federal."
  5. ↑ 5,0 5,1 «Atles Digital de l'Aigua Mèxic 2012». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2015. Consultat el 24 de setembre de 2015.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Sistema Nacional d'Informació de l'Aigua». Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2015. Consultat el 24 de setembre de 2015.
  7. ↑ «Estadístiques de l'Aigua en Mèxic». Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2015. Consultat el 24 de setembre de 2015.
  8. ↑ «Glossari». Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2015. Consultat el 24 de setembre de 2015.
  9. ↑ Sistema Nacional d'Informació de l'Aigua. «Usos de l'Aigua». Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2015. Consultat el 25 de setembre de 2015.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Distribució percentual dels llocs de monitoreo de calitat de l'aigua superficial, segons categoria de DBO5». Consultat el 24 de setembre de 2015.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Distribució percentual dels llocs de monitoreo de calitat de l'aigua superficial, segons indicador DQO».
  12. ↑ 12,0 12,1 Sistema Nacional d'Informació de l'Aigua. «Calitat de l'aigua segons indicador SST». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2015. Consultat el 24 de setembre de 2015.
  13. ↑ 13,0 13,1 Sistema Nacional d'Informació de l'Aigua. «Ret de monitoreo de la calitat de l'aigua». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2015. Consultat el 25 de setembre de 2015.
  14. ↑ «Ret de monitoreo de la calitat de l'aigua». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2015. Consultat el 24 de setembre de 2015.
  15. ↑ «Calitat de l'Aigua». Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2015. Consultat el 24 de setembre de 2015.
  16. ↑ «Criteris Ecològics de Calitat de l'Aigua CE-CCA-001/89». Consultat el 8 de febrer de 2016.
  17. ↑ «– NAWQA Program». Consultat el 24 de setembre de 2015.
  18. ↑ «La calitat de l'aigua en els ecosistemes costers de Mèxic». Consultat el 24 de setembre de 2015.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usos,_calitat_i_normatividad_de_l%27aigua_en_Mèxic&oldid=1072936»