Aigua potable i sanejament en Mèxic
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Usos, calitat i normatividad de l'aigua en Mèxic . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
| Mèxic: Aigua i Sanejament | ||
|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: | ||
| Senyes | ||
| Cobertura de l'aigua potable(definició àmplia) | 97% | |
| Cobertura de l'aigüeral (definició àmplia) | 79% | |
| Continuïtat de servici(%) | 45% | |
| Us d'aigua urbà promig (l/c/d) | Aproximadament 250 | |
| Tarifa d'aigua promig (US$/m³) | 0.32 | |
| Percentage d'usuaris en micro medició | 69% | |
| Porció del Percentage d'aigua residual recollit i tractat | 36% (2006) | |
| Inversió anual en aigua i sanejament | Valor no disponible | |
| Percentage d'autofinanciamiento per part de les empreses de servici públic | Menys de 5% | |
| Percentage de financiamiento per imposts | Aproximadament 90% | |
| Percentage de financiamiento extern del país | Menys de 10% | |
| Institucions | ||
| Descentralisació als municipis | Extens, llevat en alguns estats, des de 1983 | |
| Companyia nacional d'aigua i sanejament | No | |
| Regulador d'aigua i sanejament | No | |
| Responsable per a dissenyar polítiques | Comissió Nacional de l'Aigua | |
| Llei sectorial | Sí (1992, esmenat en 2004), en foc en recursos de l'aigua | |
| Número de proveïdors de servicis urbans | Més de 2,000 | |
| Número de proveïdors de servicis rurals | Valor no disponible | |
Si ben Mèxic es precia de tindre alguns dels millors organismes operadors de aigua potable i sanejament d'Amèrica Llatinacita requerida, també conta en alguns que el seu eixercite és deplorable. L'accés, l'eficiència i la calitat dels servicis d'aigua i sanejament varien molt d'una localitat a l'atra, reflectint en gran medida els diferents nivells de desenroll en tot el país. En general, el sector d'aigua i sanejament mexicà està marcat pels següents problemes:
- Baixa eficiència tècnica i comercial en la prestació dels servicis.
- Calitat inadequada dels servicis d'abastiment d'aigua.
- Calitat deficient dels servicis de sanejament, especialment pel que fa al tractament d'aigües residuals.
- Cobertura insuficient en les zones rurals més pobres.
Accés
[editar | editar còdic]| Urbà (76% de la població) | Total | |||
|---|---|---|---|---|
| Aigua | Definició àmplia | 100% | 87% | 97% |
| Conexions domiciliessis | 96% | 72% | 90% | |
| Sanejament | Definició àmplia | 91% | 41% | 79% |
| Aigüeral | 80% | 16% | 64% | |
En el 2010 Mèxic el 89.6% de la població tenien accés a estos servicis bàsics, 5 anys despuix, en el 2015 el percentage va aumentar al 92.7% és dir 123 millons de mexicans tenien accés a diferència del 2010 que eren 116 millons de persones aproximadament. En el 2016, va incrementar una miqueta menys del 1%, donant com a resultat a 125 millons de persones en accessos a sanejament bàsic, per lo que podem concloure que del 2015 al 2016 la velocitat de l'increment del percentage va aumentar casi al triple que del 2010 al 2015.
Font: Programa de Monitoreo Conjunt OMS/UNICEF(JMP/2006). Senyes de aigua i sanejament basats en l'Enquesta Mundial de la Salut (World Health Survey) del OMS (2003) i el Cens General de Població i Vivenda (febrer de 2000).
Aigua, I. M. D. T. (2020, 24 octubre). Repàs històric de l'aigua en Mèxic Partix III (1970 a la data). gob. mx. https://www.gob.mx/imta/es/articulos/repaso-historico-del-agua-en-mexico-parte-iii-1970-a-la-fecha?idiom=es
Recursos hídrics
[editar | editar còdic]Mèxic dispon aproximadament del 0.1% del total d'aigua dolça disponible a nivell mundial, lo que determina que un percentage important del territori està catalogat com a zona semidesértica.[1] En Mèxic, el 61,3% de l'aigua utilisada prové de fonts superficials i el restant 37% prové d'aqüífers.[2] L'intens creiximent demogràfic i la migració interna a regions semiáridas i àrides resulten en una sobreexplotació dels recursos hídrics de Mèxic. Segons la Comissió Nacional d'Aigua (CONAGUA) [1] archivat en Wayback Machine., la sobreextracció de l'aigua subterrànea representa casi el 40% de l'us total d'esta.[3]
Per a 2010, més de 70% dels cossos d'aigua de Mèxic estava contaminat, resaltant els casos dels del Valle de Mèxic. L'indústria azucarera és la que produïx la major cantitat de matèria orgànica contaminant, i la petrolera i la química, les que produïxen els contaminants de major impacte ambiental.[4]
Actualment, només el 30% de les aigües servides reben algun tipo de tractament. La CONAGUA estima que el 52% del total dels recursos hídrics superficials està molt contaminat, mentres que el 39% està contaminada de forma moderada i només el 9% és de calitat acceptable.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Preocupa mala calitat de l'aigua en Mèxic» (en és-és). www. aguas. org. mx. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2019. Consultat el 10 de novembre de 2019.
- ↑ CONAGUA: Estadístiques de l'aigua en Mèxic, Edició 2007, p. 60
- ↑ Torreu/Dinar: El Rol de la Política de l'Aigua en Mèxic, Banc Mundial 2006, p. 1
- ↑ «8 senyes que nos diuen per qué Mèxic està en l'antesala d'una crisis d'aigua» (en és). ADNPolítico. Consultat el 10 de novembre de 2019.
- ↑ Banc Mundial: The Lerma-Chapala River Basin (en anglés), p. 4
Vore també
[editar | editar còdic]Organisme d'Aigua d'Atizapán de Saragossa
Sistema d'Aigües d'Huixquilucan
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agua potable y saneamiento en México» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.