Anar al contingut

Urna de vi de Carmona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Carmona Wine Vessel.jpg
Urna de vi de Carmona

La urna de vi de Carmona és una urna romana de vidre de el I que conté vi intacte. Va ser descoberta en 2019 en Carmona,Espanya, durant les excavacions de la necròpolis romana occidental de la ciutat. Cinc anys despuix del seu descobriment, l'anàlisis del seu contingut va demostrar que es tracta del vi líquit més antic que es conserva en el món. Açò supera en tres sigles el récort anterior, la botella de vi de Espira (descoberta en 1867).[1] [2]

Descobriment

[editar | editar còdic]

Carmona, coneguda com Carmo durant el domini romà, formava part de la província d'Hispania Bètica. En el I, l'agrònom Columela va escriure sobre la producció de vi blanc en la localitat, aixina com d'oli d'oliva i blat. [2] [3] [4]


En 2019, les reformes de la casa en el número 53 del carrer Sevilla varen revelar un pou d'accés a un mausoleu subterràneu romà intacte de 3,29 m de llarc, 1,73 m d'ample i 2,41 m d'alt. La cambra funerària contenia huit casetes en les parets, quatre dels quals ocupats en urnes cinerarias i aixovar funerari, dos de les quals estaven inscrites en els noms de dos individus cridats Hispana i Senicio. [2] [5] La caseta 8, a la dreta de l'entrada, contenia un gorc ossuaria de vidre dins d'una caixa de plom. El gorc contenia cinc litros de vi que havia segut mesclat en les cendres del difunt i un anell d'or en el fondo. [1] [2]

Anàlisis de contingut

[editar | editar còdic]

El vi romà en la regió Bètica es conservava a sovint afegint algeps, most cuits en alt contingut en sucre o sal. [2]

L'anàlisis de les sals minerals del vi va revelar una alta concentració de sals de potassi, indicatives de les cendres del vi, i de silici, sodi i alumini, provablement pels dos milenis de contacte en l'urna de vidre. [2] [6] El contingut mineral del vi era similar al del jerez de Jerez de la Frontera i al fi del Comtat d'Huelva i Montilla-Moriles. [2]


L'anàlisis de polifenoles va identificar quercetina, àcit 4-hidroxibenzoico, apigenina, vanilina, isoquercetina, naringina i rutina, lo que va confirmar la seua identitat com a vi. Tots estos polifenoles estan presents en el fi elaborat en Donya Mencía. Encara que el vi ara presenta un color rojós, l'absència d'àcit siríngico va indicar que originalment era vi blanc. [2] [7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Agencies. «The oldest wine in the world has been preserved in a Roman mausoleum in Spain for 2,000 years» (en en-us). EL PAÍS English. Archivat des d'el original, el 2024-07-31. Consultat el 2024-07-30.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Journal of Archaeological Science: Reports.57
    104636.ISSN 2352-409X.doi:10.1016/j.jasrep.2024.104636.
  3. «Lucius Junius Moderatus Columella | Agriculturalist, Naturalist, Writer | Britannica» (en en). www.britannica.com. Archivat des d'el original, el 2024-06-19. Consultat el 2024-07-30.
  4. Fischer. «This 2,000-Year-Old Wine Is Still Pourable, but You Don't Want to Drink It» (en en). Scientific American. Archivat des d'el original, el 2024-07-31. Consultat el 2024-07-30.
  5. Epigraphica.(1)
    609–620.ISSN 0013-9572.doi:10.57606/104751.
  6. Journal of Archaeological Science.12(2)
    85–92.ISSN 0305-4403.doi:10.1016/0305-4403(85)90053-6.
  7. Food Chemistry.135(1)
    309–313.ISSN 0308-8146.doi:10.1016/j.foodchem.2012.04.113.