Unusual Suspects

«Unusual Suspects» és el tercer episodi de la quinta temporada de la série de televisió nortamericana de ciència ficció The X-Files. Va ser escrit per Vince Gilligan i dirigit per Kim Manners i transmés en els Estats Units el 16 de novembre de 1997 per la cadena Fox. L'episodi va obtindre una calificació Nielsen de 13,0, sent vist per 21,72 millons de persones en la seua transmissió inicial. L'episodi va rebre crítiques mixtes a moderadament positives dels crítics.

El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) que treballen en casos relacionats en lo paranormal, cridats expedients X. «Unusual Suspects», no obstant, funciona com un episodi de flashback: en 1989, dos venedors i un empleat federal unixen les seues forces quan coneixen a Susanne Modeski, una dòna que afirma que està sent perseguida per la seua exnovio supostament violent, un agent de el FBI. cridat Fox Mulder. Més tart es va filmar una seqüela de l'episodi durant la sexta temporada de la série, titulada «Three of a Kind».

El concepte de tindre un episodi dedicat als pistolers solitaris va sorgir quan els productors del programa es varen vore obligats a començar la producció de la quinta temporada en l'última semana d'agost en Vancouver, pero encara necessitaven a les estreles de la série David Duchovny i Gillian Anderson per al rodage de la película de The X-Files en Los Àngeles. Duchovny apareix en una capacitat reduïda en l'episodi, mentres que Anderson està completament absent. Els deures d'escritura varen recaure en Vince Gilligan, qui inicialment va redactar una història sobre nanotecnología, abans de canviar als orígens dels pistolers solitaris a instàncies del creador de la série Chris Carter. Ademés, «Unusual Suspects» servix com a creuament en la série de NBC Homicide: Life on the Street, en el personage del detectiu John Munch de Richard Belzer.

Argument

L'episodi comença in miges res en 1989, quan un equip SWAT realisa un bol en un almagasén de Baltimore. En l'interior, troben a Fox Mulder nuet i desorientat en una caixa, cridant: «¡Estan ací!». Tres hòmens intenten fugir de l'escena i són capturats; es revela que són els Pistolers solitaris. Mentres se senten en una presó de la ciutat, comencen a culpar-se mútuament per la situació en la que es troben. El detectiu John Munch interroga a John Fitzgerald Byers, qui intenta explicar lo que va succeir.

En el flashback, Byers, un funcionari d'assunts públics de la FCC, vares agarrar a una convenció d'informàtica i electrònica. Allí, seguix a una bella dòna que passa per la seua stand; també passa per les cabines ateses per Melvin Frohike i Richard Langly, els qui venen televisió per cable furtada. Quan Byers es troba en la dòna, es presenta com Holly i afirma que la seua exnovio, que es troba en l'àrea de Baltimore, va seqüestrar a la seua filla.

Holly posseïx un péntol de paper en «ARPANET/WHTCORPS» escrit en ell. Byers es dona conte de que les paraules es referixen a la ret informàtica del Departament de Defensa, que ella li demana que piratege. Byers, en eixe moment un empleat del govern incuestionablement lleal, complix de mala gana. Troba un archiu encriptat de la seua filla, cridada Susanne Modeski. En eixe moment, un home que Holly diu ser el seu nóvio passa pel stand de Byers. És Mulder.

Byers i Holly recluten a Frohike per a que els ajude a dessifrar l'archiu. Tant Byers com Frohike decidixen agredir a Mulder, pero decidixen no fer-ho quan es presenta com a agent del FBI. En retornar al seu stand, Byers troba que el seu colega de la FCC està sent arrestat pel hackeo que va cometre Byers. Frohike convenç a Byers de que no s'entregue i recluta a Langly per a que els ajude a piratejar la base de senyes de el FBI per a obtindre més informació sobre Holly. Descobrixen que «Holly» és en realitat Susanne Modeski, buscada per actes d'assessinat, sabotage i terrorisme en una instalació d'armes en Nou Mèxic.

Susanne admet el seu engany, pero afirma que va ser el chivo expiatorio per tractar de deixar el seu treball en l'instalació d'armes. Allí havia estat treballant en ergotamina, un gas en aerosol que causa paranoia i ansietat. Susanne afirma que el govern planeja provar el gas en civils en Baltimore. Despuix de dessifrar l'archiu, els Pistolers solitaris descobrixen que ella estava dient la veritat, coneixent l'ubicació del gas. Susanne també troba evidència de que li varen colocar un dispositiu de rastreig en una dent, que trau.

Els quatre es dirigixen a l'almagasén, a on troben el gas almagasenat dins d'inhaladors per a l'asma. Mulder aplega per a arrestar-los, pero dos hòmens de trage obscur vénen a dur-se a Susanne. Li disparen a Mulder, colpejant les caixes darrere d'ell i exponent-ho al gas. L'exposició fa que Mulder es despulle, s'amague en la caixa i alucine sobre vore extraterrestres en l'almagasén. Susanne dispara als hòmens i escapa. Després apleguen més hòmens, liderats per X, qui intimida als Pistolers solitaris per a conseguir el seu futur silenci. Byers confronta a X, li pregunta sobre les seues accions i menciona el supost encobriment del assessinat de John F. Kennedy. La negació poc convincent de X, «Vaig escoltar que va ser un pistoler solitari», es convertix en l'orige del nom del trio. X es va, just quan aplega la policia i arresta als Pistolers solitaris.

El detectiu Munch no creu en el història de Byers, pero Mulder pronte la corrobora. En acabant de que els Pistolers solitaris són lliberats, es troben en Susanne en acabant de que ella no va conseguir que la prensa creguera la seua història. Ella els diu que revelen la veritat a tantes persones com siga possible. Després, Susanne és capturada per X, qui mira en lascivia als Pistolers solitaris quan ell es va en ella. Més tart, els tres es troben en Mulder en el centre de convencions i li expliquen lo que li va succeir.

Producció

Escritura

La película encara estava en producció, per lo que sabíem de bestreta que necessitàvem un episodi sense les nostres dos estreles. Aixina que algú va sugerir que férem un episodi dels Pistolers solitaris.

— Vince Gilligan, sobre l'inspiració per a l'episodi.

L'idea de «Unusual Suspects» va sorgir quan els productors del programa es varen enfrontar a un dilema en agost de 1997: Fox va exigir que començaren la producció de la quinta temporada del programa, pero els coprotagonistas de la série David Duchovny i Gillian Anderson encara estaven treballant en la película de The X-Files en Los Àngeles, i no estarien disponibles fins a principis del pròxim més. Per a resoldre este problema, els productors varen decidir escriure un episodi centrat en els Pistolers solitaris. L'escritor del personal Vince Gilligan va ser assignat per a escriure l'episodi, i inicialment va redactar una història que involucrava nanotecnología, que el creador de la série Chris Carter va vetar per temor a que desperdiciara possiblement l'única oportunitat del programa de mostrar als Pistolers. Carter després va propondre un episodi sobre cóm varen sorgir els Pistolers. Poc despuix, Gilligan va desenrollar el guion i ho va situar en Baltimore. Duchovny apareix en algunes de les escenes de l'episodi, que es varen filmar semanes despuix de la majoria de l'episodi.

L'episodi va començar a delinear clarament les personalitats dels Pistolers solitaris. El productor eixecutiu Frank Spotnitz va explicar: «Fins a [“Unusual Suspects”], eren alguna cosa intercanviables en l'informació que entregaven. Pero després Vince, que amava als personages i realment volia tindre l'oportunitat de profundisar en ells, va crear una història del passat i es varen tornar molt més interessants». L'actor Dean Haglund, que va interpretar a Langly, va dir sobre l'episodi: «Lo que llegim en el guion no era realment el nostre orige com lo havíem imaginat. Vaig pensar que estàvem tots junts en una banda de garaig de l'universitat o alguna cosa. Bruce [Harwood] va pensar que era un reparador de fotocopiadores». Gran part de l'acció de l'episodi es va centrar en Byers, interpretat per Bruce Harwood. Esta experiència era nova per a ell i va senyalar: «Crec que mai havia fet un episodi en el que yo fora el personage principal. Pero em vaig sentir com el protagoniste perque era la meua història sobre enamorar-me d'esta dòna i després arrastrant a estos atres dos idiotes al desastre que va seguir». Vince Gilligan estava particularment feliç en la caracterisació de Byers en este episodi, admetent més vesprada: «Em va encantar l'idea de que Byers treballara per al govern i fora este tipo progubernamental molt entusiasta. És solament un drama fonamental en el que prens un personage en un viage i el viage ho du 180 graus de lo que originalment era».

Gilligan va fer tot lo possible per a que el història, ambientada en 1989, fora lo més precisa possible. Supostament, li va encarregar a Ken Hawryliw, qui va treballar en l'utilería del programa, que trobara «el teléfon celular més gran que pugues trobar», una busca que va tirar el Motorola que apareix en l'episodi. Gilligan també es va reunir en un grup de pirates informàtics que dirigien una publicació de temporada anomenada 2600 per a deprendre la terminologia correcta dels pirates informàtics.

Elenc i direcció

El personage de Richard Belzer, el detectiu John Munch, va aparéixer en l'episodi.

En escriure l'episodi, Gilligan va pressionar per a que fora un creuament en el programa de NBC Homicide: Life on the Street, que també té lloc en Baltimore. Més tart va recordar: «Em vaig donar conte de que tot l'episodi estava emmarcat entorn a Byers contant-li la seua història a un detectiu de homicidis de Baltimore. Aixina que vaig pensar “¿quins diables? Homicide és un gran programa, aixina que ¿per qué no intentar que Richard Belzer interprete al seu personage detectiu [John Munch]?”». A pesar d'algunes vacilacions dels advocats de Fox, el productor eixecutiu de NBC Tom Fontana finalment va ser contactat, i estava més que dispost a permetre l'us de Belzer. Gilligan després va descriure a Fontana com un «gran tipo» per la seua ajuda en l'assunt.

L'episodi presenta la primera reaparició de X, qui havia segut assessinat en el primer episodi de la quarta temporada «Herrenvolk». Esta idea va ser proposta pel productor eixecutiu John Shiban, qui també va ajudar a Gilligan a fer el guion gràfic de l'episodi. Va explicar: «Teníem el tot llest i... i faltava una peça i simplement no podíem pensar en cóm eixir d'esta situació, ¿per qué este assessí no acaba de matar als Pistolers? Era una història retrospectiva i va anar en 1989 i estàvem passejant pel meu pati atrasser, i... Em volteé cap a ell i li vaig dir: “¡X!... ¡X té una atra agenda! X és l'assessí, no és un atre personage, és el nostre X... Ell no mataria als Pistolers, perque ell intentava ajudar a Mulder”».

L'episodi va ser dirigit per Kim Manners, qui es va mostrar sumament satisfet en el resultat final. Va dir: «Va ser molt divertit filmar eixe programa. Va ser el primer programa que varen portar a terme els Pistolers i m'ho vaig passar molt ben guiant a Tommy, Dean i Bruce, perque estaven nerviosos, tenien tota el hora per a dur». Una escena que va agradar molt a Manners va ser la pren en la que Susanne Modeski irromp en el habitació de hotel dels Pistolers Solitaris i els Pistolers s'encullen de por en un racó. Manners es va inspirar en l'adaptació cinematogràfica de 1939 de El mac de Oz, més específicament en l'image de «el Espantapájaros, el home de hojalata i el lleó... tremolant darrere de Dorothy». Al final, Manners va sentir que la seqüència «realment va funcionar be».

Bibliografia

• (2008) The Complete X-Files: Behind the Séries the Myths and the Movies (en anglés), Nova York, EE.UU.: Insight Editions. ISBN 978-1-933784-72-4.
• Meisler, Andy (1999). Resist or Serve: The Official Guide to The X-Files, Vol. 4 (en anglés), Londres: HarperCollins. OCLC 42005360. ISBN 0-00-257133-1.
• (2009) Wanting to Believe: A Critical Guide to The X-Files, Millennium & The Lone Gunmen (en anglés), Mad Norwegian Press. ISBN 978-0-9759446-9-1.