Anar al contingut

Ulex europaeus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ulex europaeus (Ulex europaeus)
«Tocho» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore verbositat.


Ulex europaeus, comunament denominada argoma, árgoma, aliaga, aulaga, chacay, espinillo, rebolla, retamo espinós o tojo és una espècie vegetal, un arbust d'orige europeu pertanyent a la família de les leguminosas.[1] L'espècie deu el seu nom comú a que els fulls dels individus madurs estan modificades en espines de fins a 4 cm de llongitut, lo que li dona a la planta un aspecte espinós. Les plántulas tenen fulls trifolioladas, característiques dels membres de la subfamília, fins a un parell de mesos despuix de la germinació. Està inclós en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[2] de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.

Ilustració


Descripció

Talle

Els arbusts de retamo espinós creixen fins a 4 m, formant pegats densos, que desplacen a les demés espècies a la seua entorn (alelopática). Els brots produïxen abundants brots vegetatius, principalment quan són tallats o cremats.

El retamo espinós és heliofílico, és dir, que necessita de llum per a un correcte desenroll. Açò causa que les branques inferiors, sombreadas per les superiors, muiguen i permaneixquen seques baix les xares, causant una acumulació de necromasa que ardix en facilitat.

Raïl

La raïl primària de Ulex europaeus és molt profunda i grossa des dels primers mesos que seguixen a la germinació i presenta nòduls de Rhizobium fijadores de nitrogen, que poden aplegar a tindre varis milímetros de llongitut.

Com a espècie invasora

A pesar de ser una espècie autòctona d'Espanya, no ho és de totes les seues regions, solament de País Vasc, Galícia, Astúries i Cantàbria.[3] Aixina, en Canàries el tojo es comporta com espècie exòtica invasora. Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Canàries la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[4]

Fòra d'Europa, s'ha convertit en una espècie nociva en Chile, Argentina, Colòmbia, Austràlia, Nova Zelanda i oest d'Estats Units i de Canadà.[3][5][6]

Taxonomia

Ulex europaeus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 741. 1753.[7]

Citologia

Número de cromosomas de Ulex europaeus (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: n=48, 2n=96[8]

Etimologia

Ulex: Del llatí ulex, -icis f. Nom genèric que és l'antic nom d'esta planta o alguna similar.[9]

europaeus: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Europa. Lliteralment significa europeu.

Sinonímia

Noms comuns

Abolaga, abulaga, albar, albolaga, albolaga basta, albolaguera basta, albulaga, aliaga, aliaga d'Europa, alisapa, arbolaga, arbolaguín, arbulaga, ardevilla, ardivieja, punche alemà, argilaga, árgoma, árgoma de Santander, árgoma gallega, argulaga, arma, arnaz, arnello, arnelo, aulaga, aulaga comuna, bulaga, carqueja, cádava, carrumba, chacay, cotoya, escajo, escaju, espino, espino groc,[13] espinillo,[14] gateño, guiri, gáraba, iscaju, jabulaga, olaga, ollaga, otaca, pica pica, pinocho,[15] pitus mourus, rebolla, retamo, retamo espinós, roce, tocho, tocio, toque, toho, toiso, toitso, toixo, tojo, tojo de Galícia, toser, toxo, toya, toyo, ulaga, árguma.[12]

Usos medicinals

S'ha amprat en infusió en fins similars als del boldo. No es poden amprar les llavors.cita requerida

Atres usos

En histologia s'utilisa la lectina-1 de Ulex europaea (UEA-1), per a permetre el reconeiximent per mig d'Inmunohistoquímica. La UEA-1 s'unix a la fucosa de la membrana de la Cèlules Microfold.[16]

Referències

  1. ↑ Rojas-Sandoval, J.. «Ulex europaeus (gorse)». https://www.cabidigitallibrary.org.+Consultat el 2025-03-07.
  2. ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
  3. ↑ 3,0 3,1 https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-espècies/ulex_europaeus_2013_tcm30-69863.pdf
  4. ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.». Bolletí Oficial de l'Estat.
  5. ↑ University of Montana, Division of Biological Sciences. 2001. INVADERS Database System, [Online]. Available: http://invader.dbs.umt.edu/
  6. ↑ https://www.fs.fed.us/database/feis/plants/shrub/uleeur/all.html
  7. ↑ «Ulex europaeus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 de giner de 2013.
  8. ↑ Estudi taxonòmic dels gèneros Ulex L. i Stauracanthus Link. en la península Ibèrica. Madrit. Cubas Domínguez, P. (1984)
  9. ↑ En Noms botànics
  10. ↑ [1]
  11. ↑ Ulex europaeus en PlantList
  12. ↑ 12,0 12,1 «Ulex europaeus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des de l'original, el 27 d'agost de 2017. Consultat el 1 de giner de 2013.
  13. ↑ Informe agronómico de sols
  14. ↑ «Espinillo: una plaga incontrolable». Archivat des de l'original, el 18 de juny de 2013. Consultat el 27 de juny de 2013.
  15. ↑ "Pica pica" generarà electricitat
  16. ↑ de Lau, Wim ; Kujala, Pekka ; Kerstin Schneeberger , Sabine Middendorp , Vivian S W Li , Nick Barker , Anton Martens , Frans Hofhuis , Rodney P DeKoter , Peter J Peters , Edward Nieuwenhuis , Hans Clevers. Peyer's Patch M Cells Derived from Lgr5+ Stem Cells Require SpiB and Llaure Induced by RankL in Cultured “Miniguts”. Mol Cell Biol. 2012 Sep;32(18):3639–3647. doi: 10.1128/MCB.00434-12 https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC10262694/#fig2

Bibliografia

  1.  Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil.
  2. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  3. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  1. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  2. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  3. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 1–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  4. Isely, D. 1990. Leguminosae (Fabaceae). 3(2): xix, 1–258. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  5. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Equador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  6. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  7. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ulex_europaeus&oldid=1408498»