Anar al contingut

Uadi Abiod

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Uadi Abiod

El uadi Abiod (en chaoui: ⵉⵖⵣⵉⵔ ⴰⵎⴻⵍⵍⴰⵍ, Ighzir Amellal) és un curs d'aigua, o uadi, que travessa el massiç del Aurès al noreste d'Argèlia. Naix aproximadament a 2000 metros d'altitut, prop del Djebel Chélia (2328 m), punt culminant del Aurés, i fluïx cap al Sàhara (Biskra), segons un eix noreste-suroest.[1][2]

Geologia

La vall d'este uadi és una depressió sinclinal alçada en el Pleistoceno, a on el uadi s'ha afonat en proporció a l'alçament.

Geografia

La vegetació en les terres altes en l'extrem nort de la vall de l'uadi Abiod és típicament mediterrànea en densos boscs de carrasca, pi i antics cedres, sostinguda per l'abundant pluja en les ales més altes. La partix sur és principalment desert en vegetació molt escassa, en roure, sabina, cedre, tomello, i alharma. La vall té varis oasis menuts.[3]

Curs alt

Este curs d'aigua naix en una regió a on predomina la vegetació mediterrànea de montanya (cedres, carrasques), i les precipitacions són encara suficients.[4] Travessa primerament el Djebel Ichmoul.

Curs mig

Fluïx entre el Djebel El Arezg i el Djebel Zellatou a l'oest, i el Djebel Ahmar Khaddou a l'est, en una vall encaixada cridada « canó de l'uadi Abiod ».[5]

Despuix d'haver passat per la ciutat d'Arris, el uadi s'adinsa en les goles de Tighanimine, de 3 km de llongitut. Està vorejat per una antiga via romana ; una inscripció gravada en la roca indica que va ser construïda en l'any 145 a. J.-C. per un destacament siri de la Quarta Legió.

El uadi passa pel poble de Ghoufi (municipi de Ghassira), célebre pels seus balcons, (vistes sobre el canó).

A l'eixida de les goles, el paisage de la vall resulta francament desértico.

Curs inferior

Erro al crear miniatura:
Canó de l'uadi Abiod en el municipi de M'Chouneche, novembre de 2018.

Més al sur, el uadi travessa Baniane (municipi de M'Chouneche), ix de la montanya en la regió de Biskra, despuix l'aigua es pert en les arenes del desert.

Referències

  1. ↑ Persée 2
  2. ↑ Google Books
  3. ↑ (1980) Natural Wonders of the World, Reader's Digest Association, Inc, p. 27. ISBN 978-0-89577-087-5.
  4. ↑ Georges Chevaux
  5. ↑ Cf. carte Michelin 743, « Algérie Tunisie »

Bibliografia

  • "Diccionari ilustrat de les maravelles naturals del món", Reader's Digest, 1982, pp. 25-26