El segon USS Charleston (C-2) va ser un travessia protegida de l'Armada dels Estats Units, el primer d'este tipo construït en els Estats Units. Per la falta d'experiència en construccions d'acer, el disseny va ser encarregat a l'empresa britànica W. Armstrong, Mitchell and Co. de Newcastle, per a ser posteriorment construït en una drassana nortamericana.

USS Charleston (C-2)

Va ser botat el 19 de juliol de 1888 en els drassanes Union Iron Works, de Sant Francisco, i assignat el 26 de decembre de 1889 baix el mando del capità George C. Remey.

Historial de Servici

Pacífic, 1890–1896

El Charleston va partir des de les drassanes de l'armada en Mare Island el 10 d'abril de 1890 per a unir-se a l'esquadra del pacífic com el seu buc insígnia, navegant pel pacífic oriental. Va transportar els restants del rei de Hawái, David Kalakaua, fins a Honolulu despuix de la seua mort en Sant Francisco, i entre el 8 de maig i el 4 de juny de 1891 va prendre part en la busca del vapor chilé Itata el qual havia partit des de Sant Diego, violant les lleis de neutralitat nortamericanes durant la Guerra Civil de Chile. Entre el 19 d'agost i el 31 de decembre de 1891 el Charleston va navegar pel lluntà orient com a buc insígnia de l'esquadra asiàtica, unint-se de nou a l'esquadra del Pacífic en 1892 i fins al 7 d'octubre, quan va partir en rumbo a la costa este, tocant en numerosos ports de Sudamérica durant la travessia. El Charleston va arribar a Hampton Roads el 23 de febrer de 1893, des d'a on va partir junt a atres bucs nortamericans i d'atres nacionalitats per a participar en la revista naval internacional celebrada en la ciutat de Nova York el 26 d'abril de 1893 com a part de l'Exposició Mundial Colombina de Chicago. Va passar revista el president Grover Cleveland a bordo del Dolphin. En l'estiu de 1893 el Charleston va posar rumbo al sur per a unir-se a les forces de patrulla de la costa este de Sudamérica, per a protegir els interessos i bucs nortamericans durant la revolució brasilera. Despuix de passar per Montevideo, Uruguai, va arribar a Sant Francisco el 8 de juliol de 1894, per a preparar la seua tornada a l'estació asiàtica. Va navegar pel lluntà orient fins al 6 de juny de 1896, quan va partir de Yokohama en rumbo a Sant Francisco, a on va ser donat de baixa el 27 de juliol de 1896.

Guerra hispà-nortamericana, 1898–1899

Artícul principal → Guerra hispà-nortamericana.
Artícul principal → Pren de Guam.

Despuix de l'inici de la Guerra hispà-nortamericana, el Charleston va ser ràpidament rearmat i dau d'alta el 5 de maig de 1898, baix el mando d'Henry Glass. Setze dies despuix va posar rumbo a Honolulu, a on es va unir a tres mercants a vapor que transportaven tropes, entre ells el City of Peking.

El Charleston va ser enviat a arborar la bandera nortamericana sobre Guam, llavors possessió espanyola. En amanecer del 20 de juny el chicotet comboi va arribar al nort Guam. El Charleston va investigar el port d'Agaña, posteriorment va investigar el port de Apra. Va deixar als transports ancorats fòra del port en posició segura i es va adinsar en ell, disparant en desafiu al Fort de Santa Creu. Immediatament, una barcaça en autoritats espanyoles va eixir disculpant-se per no tindre pólvora en la que respondre a lo que creïen una salutació. Varen quedar estupefactos en comprendre que estaven en guerra, i que els bucs nortamericans estaven allí per a prendre l'illa. Al sendemà, les forces espanyoles es varen rendir, i es va enviar una partida de desembarc a la costa des del Charleston. En el governador espanyol i la guarnició de l'illa, de 69 hòmens, com a presoners a bordo d'un dels transports, el Charleston va partir per a unir-se a la flota de George Dewey en la baïa de Manila.


Va arribar a la baïa de Manila el 30 de juny de 1898, per a reforçar la posició despuix de la victòria nortamericana del més anterior en la batalla de Cavite. El Charleston es va unir al bombardeig final el 13 d'agost, que va finalisar en la rendició de la ciutat de Manila. Va permanéixer en les Filipines entre 1898 i 1899, bombardejat posiciones insurgents en apoyo de les forces de terra de l'eixèrcit dels Estats Units en la costa, i va prendre part en l'expedició naval en la que es va prendre possessió de la baïa Subic, en setembre de 1899.

Perduda en novembre de 1899

El Charleston va encallar en uns secs no cartografiats prop d'Illa Camiguin, al nort de Luzón, el 2 de novembre de 1899. Sense possibilitat de recuperació va ser abandonat per tota la seua tripulació, que es va assentar en un campament en Camiguin, mentres esperava ajuda. El 12 de novembre, el canoner USS va arribar per a rescatar a la tripulació.

Referències