Pren de Guam

Pren de Guam

La pren de Guam o pren de Guaján va ser l'acte que va terminar en el domini colonial espanyol sobre l'illa de Guam i per això en Oceania. Est va ser també un dels episodis menys sanguinosos entre Estats Units i Espanya durant la guerra Hispà-Nortamericana, ya que es va prendre l'illa sense resistència alguna.

Preludi

L'illa de Guaján, baix control espanyol des de que Miguel López de Legazpi prenguera possessió, en nom del Rei d'Espanya, de la mateixa i illes adjacents el 22 de giner de 1565, era per a finals del XIX una possessió oblidada en un reduït destacament d'hòmens protegint-la. L'últim mensage que les autoritats espanyoles de Guaján varen rebre de la metròpoli va ser el 14 d'abril de 1898, un més abans del conflicte hispà-nortamericà, en el qual es manifestava la possibilitat d'un acostament diplomàtic que evitara un conflicte armat. Henry Glass, capità de la travessia USS Charleston, estava dirigint-se a Manila quan va rebre órdens de prendre Guam.

Captura

Glass va decidir llavors posar a prova a la seua inexperta tropa. El 20 de juny, Glass va conseguir aplegar a les plages de Guaján. El USS Charleston va disparar sobre l'illa en tres de les seues canons. l'andanada va semblar no surtir, fins a tal punt que el mando de l'illa va supondre que es tractava de salves de cortesia. Les autoritats imperials espanyoles varen enviar una barca en la que transportava a una representació espanyola formada per l'oficial al mando del port, un mege i el fill del comerciant més influent de l'illa, el senyor Portuach, el qual va fer d'intérpret.

L'oficial ibèric va pujar a la travessia nortamericana i es va disculpar per no haver respost a les seues salves de salutació, degut a que els canons dels fortines del port (ya que feya més d'un sigle que no s'usaven) estaven molt erosionats pel salitre marí i ningú volia disparar-els per por a que rebentaren. Glass li va informar a l'oficial que havia esclatat la guerra entre Espanya i EE. UU. i que a partir d'eixe moment passava a ser presoner de guerra. Despuix d'açò, Glass va lliberar a l'espanyol i ho va enviar de regrés a l'illa en el mensage de rendir-la.

L'oficial espanyol es va negar a acatar l'orde perque les lleis espanyoles impedien obedir a un oficial estranger. Glass li va notificar que manaria a un oficial a les 9 del matí del dia següent per a establir els térmens de la rendició. Al sendemà, a les 9 i mija del matí l'oficial del Charleston es trobava en la plaja, pel que conminaba a la rendició de l'illa en el determini de 30 minuts.

Per l'inferioritat numèrica de la guarnició espanyola, escassea de cartuchos, sense fortificacions en l'illa, i sense possibilitat d'ajuda, passat el determini de 30 minuts el governador de l'illa, el general Juan Marina rendia l'illa fent constar lo següent:

Sense defenses de cap classe, ni elements que opondre en provabilitat d'èxit als que vosté du, em veig en la trista decisió de rendir-me, be que protestant per l'acte de força que en mi es verifica i la forma en que s'ha fet, puix no tinc notícia del meu Govern d'haver-se declarat la guerra entre les nostres dos nacions.

Juan Marina, General del destacament en Guaján, 1898

A les 4 de la vesprada els infants de marina del Charleston varen desarmar a les tropes espanyoles i als chamorros sense incidents. Els espanyols varen ser duts a bordo del transport City of Sydney.