Turiasu (ceca romana)

Turiasu és la transcripció fonètica lliteral dels epigrama escrits en signario ibèric que apareixen en certes monedes celtíberas de bronze, falcades de la primera época romana de Hispania, que la seua ceca, segons les hipòtesis més acceptades en la comunitat científica va estar ubicada en una antiga ciutat denominada de forma homònima Turiasu el substrat arqueològic de la qual es troba baix l'actual municipi de Tarazona (Saragossa) en la província de Saragossa.

Antecedents

La ciutat de Turiasu indígena és poc coneguda salve per les fonts numismàtiques. Sabem, gràcies als autors antics, que els acunyament es varen iniciar entre la segona mitat del s. ii a. C. i principis del s. ̪i a. C.. Turiasu, es trobava en l'àmbit dels lusones pertanyents a les tribus celtíberas. Este territori seria conegut per la seua producció agrària de regadiu, pel seu riu, el Queiles, i per la seua capacitat metalúrgica. Esta ceca va emetre denarios, quinarios, unitats i mitats, que repetixen la llegenda Turiasu, de difícil llectura en l'anvers. La tipologia de les monedes correspon a una temàtica d'orde diví i guerrer. La seua dispersió s'aprecia pels tesors que varen aplegar a dos zones de la Península, com són la llínea de la rebanc cantàbric al sur d'Els Pirineus, i àmplies zones situades al nort del Duero.

Els acunyament d'Augusto

Al voltant de l'any 29 a. C., Turiasu es va constituir com una ciutat provincial romana. La ceca de la ciutat alcançaria a partir d'este moment la seua major producció. L'inici dels acunyament de la Turiasu provincial, s'inicia en emissions de torres en bronze. El magistrat monetari que va controlar els acunyament és anònim. En els anversos s'aprecia la llegenda SILBIS, i un cap femení laureada que mira cap a la dreta. En el revers, s'observa, la llegenda TURIASU escrita en signario ibèric, en un ginet que segons emissions mirarà a la dreta o a l'esquerra, el ginet sol alçar la seua mà dreta. El cap femení falcat representaria una nimfa o divinitat local. La llegenda SILBIS poguera ser un apelatiu que també tenien atres ciutats com Bilbilis, Calagurris o Dertosa.

La ceca no va tornar a emetre moneda fins a l'any 2 a. C. Es varen falcar asos, en bronze, junt semis i quadrants. En les primeres emissions d'este periodo a un observem en l'anvers un cap femení que mira a la dreta, en la llegenda TURIASU. En els reversos apareix el cap de l'emperador Augusto mirant a la dreta, en la llegenda IMP AVGVSTVS junt a denominació Pater Patri (P P). Més vesprada, en una atra série d'emissions, se substituïx el cap femení de l'anvers per la de l'emperador Augusto en el cap laureada, i la llegenda IMP AVGVSTVS P P. En el revers s'introduïx la corona de roure ob cives servatos, contenint la paraula MVN, baix de la corona apareix, normalment, la llegenda TVRIASO reconeixent l'estatut jurídic de la ciutat. En emissions posteriors fins al 14 d. C. Els anversos no es modifiquen, pero en els reversos, apareix el nom de la ciutat TVRIASO i el dels magistrats encarregats de la ceca que falca esta moneda en la seua magistratura, IIvir, duunviros, dins de la corona de roure. En alguns asos davant de la paraula TVRIASO es trobarà la nomenclatura MVN, el restant serà similar als anteriors.

Bibliografia

• Beltrán Lloris, M. ‘‘Les aigües sagrades del Municipi de Turiaso’’, Caesaraugusta nº 76, 2004, pp. 15 – 26 i pp. 259 – 289.
• Gozalbes, M. La ceca de Turiazu: Monedes celtibéricas en l'Hispania Republicana. Servici d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de Valéncia. 2009. Treballs Varis, nº 110.
• Gómez Barreiro, M. ‘La dispersió de les monedes de Caesaraugusta’, XIII Congrés Internacional de Numismàtica, Madrit, 2003, pp. 853 – 860.
• Ripollès, P. P. Els acunyament provincials romans de Hispania (APRH), Madrit, 2010.