Tupí antic
El tupí clàssic és una llengua tupí que parlaven els pobles tupíes de Brasil, en la seua majoria els que habitaven les regions costeres del sur i surest de Brasil. Pertany a la família llingüística tupí-guaraní i té una història escrita que comprén els sigles XVI, XVII i principis del XVIII. A principis del periodo colonial, els europeus i els aborigen usaven el tupí com a llengua franca en tot Brasil, i tenia un us lliterari, pero després va ser suprimit casi fins a l'extinció, deixant solament un descendent en un número apreciable de parlants, el ñeꞌengatú.
Els noms tupí antic i tupí clàssic s'usen per a l'idioma pels erudits moderns, pero els parlants natius ho varen cridar de diverses formes: ñeendyba (llenguage comú) i abáñeenga (llengua humana), en tupí antic, o língua brasílica (llengua brasílica) i língua geral (llengua general), en portugués. Este últim és el nom en el que es coneixen dos linguae francae diferents (resultat de la simplificació del tupí) parlades en Brasil: la língua geral paulista (o tupí austral), actualment extinta; i la língua geral amazônica, del que descendix el modern ñeꞌengatú.
Abdós llengües eren variants de llengües indígenes tupí-guaraníes. Els colonizadores portuguesos varen aplegar a Brasil en el XVI i, enfrontats al problema de comunicar-se en indígenes que parlaven una gran cantitat de llengües indígenes diferents, varen adoptar estes formes simplificades com a mig de comunicació efectiva en eixos grups, ya que molts d'ells coneixien o entenien parcialment alguna forma de tupí. Les dos línguas gerais mencionades varen ser usades en diverses missions jesuíticas de Brasil i pels primers colonizadores, i va aplegar a ser usat també pels esclaus negres i atres grups indígenes que en el temps varen abandonar la seua pròpia llengua en favor d'alguna língua geral.
Pronoms personals
Els pronoms de persones en tupí es destaquen per tindre dos formes de dir "nosatres". Vaig orar és un nodo exclusiu, que exclou als oyents, i îandé, que inclou als oyents. Els pronoms personals poden ser de dos classes.[1]
| 1.ª classe | 2.ª classe | Traducció |
|---|---|---|
| ixé | xe | Yo |
| endé | nde | La teua |
| a'i | i (ou s) | Ell |
| vaig orar | vaig orar | Nosatres (exclusiu) |
| îandé | îandé | Nós (inclusivo) |
| peẽ | pe | Vosatres |
| a'i | i (ou s) | Ells |
- a'i significa més pròpiament això(s), això(s), pero pot usar-se com a pronom personal de tercera persona, tant en singular com en plural.[1]
Els pronoms d'1.ª classe se solen utilisar solo o en verps (més concretament els de primera conjugació, o 1.ª classe). Eixemple: ixé a-karukatu: Vaig menjar be. ¿Abápe morubixaba? – Ixé: ¿quí és el cap? – Soc yo.[1]
En molts casos s'utilisen verps de segona classe. Alguns d'ells:[1]
- en adjectius: xe porang, soc guapo.
- en verps de segona conjugació: nde ma'endurar sesé, t'acordes d'ell.
- en relació genitiu: i membyra, el seu fill. S-era: el seu nom
Verps
En el tupí antic, la conjugació del verp es fa al principi de la paraula. Ademés, els verps poden representar una acció present, passada o futura, ya que, a diferència del portugués, no expressen temps. (El temps futur, en particular, es forma agregant la partícula -ne al final de l'oració, pero això no canvia el fet de que el verp en sí no expressa temps).[1]
| Pron. | karu (menjar) | gûatá (anar) | ker (dormir) | pererek (botar) | nhan (córrer) | Tradução |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Ixé (eu) | akaru | agûatá | aker | apererek | anhan | Yo com/vaig menjar, camí/vaig caminar... |
| Endé (el teu) | erekaru | eregûatá | ereker | erepererek | erenhan | El teu menges/comeste, vas/andaste... |
| A'i (ele) | okaru | ogûatá | oker | opererek | onhan | Ell menja/va menjar, camina/va caminar... |
| Vaig orar (nós) | orkaru | orgûatá | orker | orpererek | ornhan | Nosatres (excl.) mengem, caminem... |
| Îandé (nós) | îakaru | îagûatá | îaker | îapererek | îanhan | Nosatres (incl.) mengem, caminem... |
| Peẽ (vós) | pekaru | pegûatá | peker | pepererek | penhan | Vosotoros menges/vares menjar, camines/camines... |
| A'i (els) | okaru | ogûatá | oker | opererek | onhan | Ells mengen/varen menjar, caminen/varen caminar... |
Llengües que són desenrolls del tupí antic
Língua Geral Amazônica
- Artícul principal → Ñe'engatú.
La língua geral amazônica (llengua general amazónica), o també língua brasílica (llengua brasílica), es basava en el tupinambá, la llengua dels tupíes que vivien a lo llarc de la costa nort de Brasil entre en els actuals estats de Maranhão i Pará. Posteriorment la llengua es va estendre cap a l'interior de Brasil, com lingua franca, a través de la selva amazónica entre els sigles XVII i XVIII. El seu us va declinar a partir del XVIII, com a resultat de l'orde donada pel marqués de Pombal d'usar exclusivament el portugués com llengua administrativa en 1758 i de l'expulsió dels jesuïtes de Brasil (1759), ademés de les migracions posteriors en l'interior de Brasil.
El ñeꞌengatú (també nhengatú, nyengatú, geral o yeral) és una forma moderna basada a la seua volta en la língua geral amazônica, que encara es parla a lo llarc del riu Negre en el nort de Brasil, aixina com en les regions adjacents de Colòmbia i Veneçola. Encara quedarien al voltant de 8 mil parlants segons les estimacions de Ethnologue (2005) (Rohter dona un número substancialment superior). Recentment la língua geral amazônica ha recuperat reconeiximent i prominència despuix d'haver segut marginada durant anys. Des del punt de vista llingüístic està emparentada en el guaraní, que goja d'oficialitat en Paraguay.
Língua Geral Pauliste
La língua geral paulista (llengua general paulista), o tupí austral està basada en la llengua dels tupís que vivien en São Vicente, i en l'alt Tietê. En el XVII es parlava àmpliament en São Paulo i es va estendre a les regions veïnes, hui denominada tradicionalment Paulistania. Posteriorment va perdre terreny front al portugués, recolzat oficialment, pero va seguir sent l'idioma més parlada pel poble fins a a lo manco la mitat del XIX. La mort de la llengua va influir en la formació del dialecte caipira.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Campbell, Lyle (1997). American Indian Languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-514050-8
- Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, Tex. (USA): SIL International. ISBN 1-55671-159-X
- nytimes. com/2005/08/28/international/americas/28amazon. html?8hpib=&pagewanted=all Rohter, Larry. "Language Born of Colonialism Thrives Again in Amazon." New York Claves. August 28, 2005.
Enllaços externs
- memoriachilena. cl/archivos2/pdfs/MC0033268. pdf Art de grammatica dona Lingua Brasilica Gramàtica de la llengua Brasilera General per Luis Figueira
- memoriachilena. cl/archivos2/pdfs/MC0033267. pdf Art de grammatica dona lingua mais usada na costa do Brasil Gramàtica del Tupí per José d'Anchieta
- ethnologue. com/show_language. asp? code=yrl Ethnologue report for Nhengatu Retrieved September, 2005.
- archive. org/web/20090709074115/http://www. unb. br/il/lali/publicacoes/publ_001. html "As línguas gerais sul americanes," article by Aryon D. Rodrigues (Laboratório de Línguas Indígenes, Brazil)
- etnolinguistica. org Etnolinguistica. Org, a discussion list on native South American languages
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tupí antiguo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.