Trullo

Un trullo (plural italià, trulli; truddi en apulo-barese) és una antiga construcció rural pròpia de la regió italiana d'Apulia, que es realisa íntegrament en murs de mampostería de pedra en sec –sense morter–, arrematada en una gran coberta de forma cònica.

Història

Este tipo de construcció és propi del Valle de Itria en les ales del promontori de la Murgia. Poden trobar-se en les poblacions d'Alberobello, Locorotondo, Fasano, Cisternino, Martina Franca, Ceglie Messapica, Ostuni i algunes atres veïnes.

Este promontori de la Murgia, ric en pedra i formacions calcáreas, ha donat la possibilitat als ingeniosos constructors de l'época de dissenyar estes construccions còniques, freqüentment decorades en figures de significat màgic, espiritual i supersticiós fetes en pedres arreplegades i modelades donant-los forma semblant a rajoles.

A pesar de que en les zones a on es construïxen els trullos es troben troballes arqueològiques d'époques prehistòrica, o fonamentacions de barraques de pedra de l'Edat del Bronze, no perduren trullos tan antics. Açò queda justificat pel fet de que, en lloc de reparar els desperfectes, en cas necessari preferien derribar-ho i construir un de nou, per motius econòmics.

La ciutat d'Alberobello, en la província de Bari, és a tots els efectes la «Capital dels trullos», havent segut declarats «Els trullos de Alberobello» Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1996.

Es pensa que antigament els trullos eren utilisats per a evadir el pagament d'imposts sobre les cases. Una de les tesis és que els trullos provablement eren utilisats per a comunicar, per mig de senyals de fum, l'arribada d'eventuals controls; en eixe cas es demolien els sostres, i es reconstruïen despuix de passat el perill. Uns atres senyalen que el seu orige està en que en ser construccions sense morter s'estimaven transitòries i no formaven llegalment un poblat, de manera que no tenien que pagar l'impost real per la creació de núcleus urbans.

Els trullos es construïen generalment com a habitacions o almagasens. El trullo era una típica construcció llauradora, a on el cozzaro, el que cultivava la terra del patró, podia dispondre d'una protecció a on descansar i guardar els instruments de labranza. Tradicionalment, es construïen sense morter. Este tipo de mampostería és típica de la zona, a on la major part dels camps estan separats per murs de pedra eixecutats en sec. En orige, l'estructura cònica s'hauria erigit directament sobre el terreny, pero la major part de les estructures que perduren es recolzen en murs perimetrals. Els espessos murs dels trullos es construïen en una tècnica particular de superposició de pedres i, freqüentment, es colocava una capa de fanc per a mantindre l'ambient intern fresca en l'estiu i calent en l'hivern.

En el cim de cada trullo, es colocava una pedra o pináculo, a modo de «clau» del sostre cònic. Es diu que quan el patró s'aproximava, en l'intenció de cobrar el «dret de moradía» dels llauradors, estos, retirant una sola pedra demolien el sostre per a que semblara un simple montó de pedres. El pináculo podia ser un de molts dissenys, elegit pel seu simbolisme. Ademés, el propi con podia tindre un símbol pintat sobre ell. Tals símbols poden ser planetaris, el malochio (mal d'ull), la creu, un cor, una creixent i estrela, o alguns atres.

Actualment, els trullos que queden són molt populars entre els turistes britànics i alemans i a sovint es compren i restaúran per a un us públic. No obstant, qualsevol que desige restaurar un trullo deu complir numeroses normes.

Vore també

Sostre tradicional
Clochán (casa colmena)

Referències

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alberobello.
Principals característiques d'un trullo

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Este artícul conté una traducció derivada de «Trullo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.