Anar al contingut

Valle de Itria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Valle de Itria en Locorotondo

La vall de Itria és una regió càrstica que es troba en la zona central de la regió de l'Apulia, en el surest d'Itàlia. S'estén a lo llarc de les províncies de Bari, Brindisi i Tarento, i coincidix en la part inferior de l'altiplà de la Murgia. El paisage està dominat per les ciutats de Martina Franca, Locorotondo, Cisternino, Ceglie Messapica i Fasano. L'únic poble propenc al mar Adriático és Ostuni.[1] El terme entanque és inadequat en este cas, perque no es tracta d'una vall, sino d'una depressió causada per un fenomen càrstic.

La denominació de Valle de Itria deriva provablement del cult bizantí a La nostra Senyora de Odegitria, protectora dels viagers.[2] Sobre el lloc a on es va trobar un mosaic en la Madonna de Odegitria, en Martina Franca, es va construir un monasteri capuchino en 1545 que s'ha convertit en una atracció turística.

L'entorn

Coll de Castellaneta

La Vall de Itria es caracterisa pels pobles en encant, les ales cobertes de bosc, les vinyes, els olivares i, especialment, els trullo, les cases blanques, còniques, que són l'atractiu principal del turisme.

La flora es compon de fragments de bosc, entre els que destaquen el Bosc de les Rajoletes (Bosco delle Pianelle), en Martina Franca, el poble de major altitut, a 431 m, i la Selva de Fasano, ademés de maquia mediterrànea en les zones més seques, oliveres centenàries i vinyes que produïxen dos vins en denominació d'orige (DOC), el de Locorotondo i el de Martina Franca.[3]

El relleu càrstic ha dotat a la regió d'un gran número de coves i barrancs, entre els que destaca la Gruta Castellana i els colls de Vila Castelli i Castellaneta.

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ «Ostuni and the Itria Valley». Itàlia. Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2015. Consultat el 23 de decembre de 2015.
  2. ↑ «Itria Valley». Beautiful Puglia.
  3. ↑ «The limestone Murgia and Itria Valley». Movimento Turisme del Vi. Consultat el 23 de decembre de 2015.


Referències