Tronca de Nadal
La tronca, toza o tizón de Nadal (de Nadal) és un element característic de les tradicions nadalenques altoaragonesas, provablement lligada al folklore, la màgia i la mitologia pirenaica, a la tradició del arbre de Nadal i a ritos i celebracions antigues del solstici d'hivern.
Com s'indica més alvance, existixen moltes variants d'estos ritos pero, en comú, consistix en depositar la nit de Nadal (Nochebuena) en la fumeral o la vora d'esta, la peça més gran de llenya (tronca), que s'ha guardat per a esta festa. Més alvance, també es va començar a deixar junt al arbre de Nadal. Els chiquets de la casa són els encarregats de dir frases boniques, bendicions i rituals (encara que en alguns llocs la bendició la fa el més vell o amo de la casa). En ocasions, la bendició es fa despuix de reblir la tronca en una miqueta de vi mentres es prenuncia la bendició. En les zones orientals de l'Alt Aragó, el ritual tenia una part més lúdica, quan els chiquets de la casa pegaven colps a la tronca per a que esta "cagara" els presents, que solien ser gominolas, caramelos, fruts secs i atres coses per a menjar o jugar.
En el despoblació i el progressiu decliu de la cultura popular de l'Alt Aragó, esta tradició, ben arraïlada en Catalunya, casi desapareix dels rituals nadalencs aragonesos. En l'actualitat, varis colectius intenten conservar i fomentar esta celebració per tot Aragó.
Rituals tradicionals de la Tronca de Nadal
En l'Alt Aragó, hi ha dos rituals per a fer us de la tronca o toza de Nadal: en la zona occidental, el ritual consistix en beneir la tronca i deixar que esta es creme; mentres, en la zona oriental, els chiquets també fan cagar a la tronca.[1]
La bendició i crema de la tronca
En l'Aragó occidental, es deposita la tronca en el fòc del fumeral, es beneïx i es deixa que es consuma. En molts llocs, se li encarregava als més chicotets de la casa que es montaren sobre la tronca i la beneïren dient frases rituals, fent la senyal de la creu en un porrón de vi i una coca.[1]
Algunes de les oracions de bendició de la tronca que s'han recopilat són estes:
Despuix es tornava a repetir la senyal de la creu en el porrón, dient
I es bevia una tragallada de vi. Despuix es resava pels morts de la casa, pels pares i pels yayos.
Atres bendicions són:
(i fent la senyal de la creu en el porrón)
En Escalona, el més vell o l'amo de la casa encenia la tronca i dia el sermón:
Fer cagar la tronca
En la zona oriental (incloent el Somontano, el Cinca Mig i alguns pobles del Baix Aragó), la tronca té, ademés del sentit ritual de bendició de la tronca, un sentit lúdic que no existix tant en la part occidental. Aixina, s'ha de seleccionar una tronca que tinga alguns forats per a colocar dolças, galletas, anous, piñones, guirlaches, mandarinas, figues, monedas, joguets, etcétera.[1]
En algun moment de la nit, els pares envien als fills a una atra habitació (per eixemple, en l'excusa d'anar a mullar les tenazas) per a que no vegen cóm es reblix la tronca. Despuix, se'ls crida i se'ls diu que ya poden fer cagar la tronca, pegant-li forts colps, que s'acompanyen d'algunes frases, dits o bendicions, fent aixina que apareguen els presents per als més menuts. Finalment, la tronca es crema en el fòc.
Alguns dels dits que diuen són:
En Veri, es tira despuix una chorrada de vi del porrón i, fent la senyal de la creu, es diu
Recuperació de la costum
En els últims anys, la tradició de beneir la tronca i, sobretot, la de fer cagar la tronca s'està recuperant poc a poc, igual que en les ciutats, gràcies a la llabor de divulgació que fan algunes associacions culturals com Ligallo de Fablans de l'Aragonés.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sánchez, Mª Elisa. La tronca de Nadal en Albada al Naiximent. El Nadal en Aragó. Sèt texts sobre la Naidad en Aragó. Llibret que acompanya al disc Albada al Naiximent de La Orquestina del Fabirol.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tronca de Navidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.