Anar al contingut

Triàsic Inferior

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Triàsic

Formació del Triàsic Inferior.

El Triàsic Inferior és la primera série del Triàsic en l'escala temporal geològica. Es denomina Triàsic Primerenc quan es referix a l'época corresponent. Succeïx al Lopingiense (última série del Pérmico i, per tant, del Paleozoic) i precedix al Triàsic Mig. Comença fa uns 252 millons d'anys i finalisa fa uns 247 millons d'anys. Està dividit en dos pisos/edats: Induense i Olenekiense, encara que anteriorment abdós es corresponien en el Escitiano o Escitiense, un pis ara obsolet.

El Buntsandstein, primer tram de l'antiga divisió europea del Triàsic (hui unitats litoestratigráficas, no geocronològiques) es correspon aproximadament en el Triàsic Inferior i part del Triàsic Mig (el Anisiense).[1]

Les extincions massives que es varen donar al final del Paleozoic (extinció massiva del Pérmico-Triàsic) varen causar dificultats extremes per a les espècies que varen sobreviure. Moltes espècies de corals, moluscs, equinoderms i uns atres invertebrats varen desaparéixer per complet. Els invertebrats marins més comuns de l'época varen ser els bivalvats, gasteròpodes, ammonites, equinoideos, i uns pocs brachiópodos. l'animal terrestre més comú era el chicotet herbívor sinápsido Lystrosaurus. La fauna del Triàsic Inferior carix de biodiversitat sent esta relativament homogénea a lo llarc de l'época pels efectes de la greu extinció massiva. El clima durant el Triàsic Inferior (especialment en l'interior del supercontinent Pangea) era en general àrit i sec, en extensos deserts, encara que els pols mantenien un clima templat. El clima majoritàriament càlit del Triàsic Inferior pugues haver segut causat per erupció volcàniques generalisades, que varen accelerar el ritme del calfament global i possiblement remanentes de les que varen causar les extincions massives del Pérmico-Triàsic. Això provablement va permetre que espècies tropicals s'estengueren cap a latitut més altes, com a evidència la distribució global dels ammonites,[2] mentres les temperatures oceàniques extremadament altes varen facilitar la formació d'huracans molt potents que varen colpejar en freqüència la costa de lo que ara és el nort de China.[3]

Referències

  1. ↑ Ogg, James G.; Ogg, Gabi M.; Gradstein, Felix M. (2016). «Triassic», A Concise Geologic Clave Scale: 2016, Elsevier, pp. 133–149. ISBN 978-0-444-63771-0.
  2. ↑ Brayard, Arnaud; Bucher, Hugo; Escarguel, Gilles; Fluteau, Frédéric; Bourquin, Sylvie; Galfetti, Thomas(Setembre 2006).«The Early Triassic ammonoid recovery: Paleoclimatic significance of diversity gradients».Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.239(3–4): 374–395.doi:10.1016/j.palaeo.2006.02.003.
  3. ↑ Ji, Kaixuan; Wignall, Paul B.; Peakall, Jeff; Tong, Jinnan; Chu, Daoliang; Pruss, Sara B.(1 de juny de 2021).«Unusual intraclast conglomerates in a stormy, hot-house lake: The Early Triassic North China Basin».Wiley Online Library.68(7): 3385–3404.ISSN 0037-0746.doi:10.1111/sigau.12903.Consultat el 9 de març de 2024.(en en)