Treta
En esgrima es diu treta[1] al ardid que s'eixecuta en el deport.
És de dos maneres: o per raó de la postura de l'espasa o guanyant els graus al perfil.
- La treta que depén de la postura de l'espasa s'eixecuta subjectant l'espasa contrària i ferint sense deixar-la fins que donada ya la ferida, es retira a tal distància que no li puguen alcançar.
- La treta que depén de guanyar graus al perfil és la que s'eixecuta formant un compàs en el peu dret i al seu costat duent davant l'espasa enemiga segons la mayoridad o minoridad del compàs. Estes tretas es diuen també ferides i se'ls sobreañade, ferides abans d'hora, en temps i despuix de temps conforme el moviment que haja fet el contrari per a ofendre, o defendre's. En les tretas hi ha tres dignidades, inferior, mija i superior conforme la ventaja que es prenga sobre l'enemic en la treta.
Fòra d'açò hi ha tretas com a subordinades i espècies d'estes generals com són la estocada de puny, la cornada, el botonazo, la zambullida, la manotada, estocada a la mà, encadenada, enarcada, engavilanada, torneada, arrebatar, tajo, remesón, colp a l'espasa, cridar, quebra, la final, gratusa, guany, codazo, bruzal, canillazo, treta doble, tajo horisontal, revés orizontal, tajo ascendent, revés, descendent, escampabita, la defesa i la irremediable.
I a la daga li són pròpies les tretas que criden empanada i encomanada, les quals se solen fer també en capa, broquel i rodela, etc. Una de les més célebres tretas en l'esgrima és la que criden treta del tentat, la qual deixa als dos combatents en igual potència de ferir-se en uns mateixos punts al temps de la conclusió, formant les espases llínees paraleles. Esta treta carix de verdadera destrea.
