Anar al contingut

Trage funerari de jade

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vaig dur funerari de jade de Liu Sui, príncip de Liang, dinastia Han Occidental, fet en 2.008 peces de jade.
Vaig dur funerari de jade en el Museu del Mausoleu del rei Nanyue, en Guangzhou

Un trage funerari de jade o armadura funerària de jade, és un trage ceremonial fet de peces de jade en el que membres de la realea i la noblea de la dinastia Han eren enterrats.

Estructura

Dels trages de jade trobats, la majoria de les peces de jade són quadrades o rectangulars, encara que també s'han trobat plaques triangulars, trapezoidals i romboidals. Les plaques normalment estan unides per mig d'arams, enfilats a través de chicotets forats perforats en els cantons de cada peça. La composició de l'aram varia, i varis trages han segut trobats units en or o argent. Atres trages, com el del rei Zhao Mo, varen ser units utilisant fil de seda, o cintes de seda superpostes en les vores de les plaques. En alguns casos, s'han trobat peces adicionals de jade en la cobertura del cap, incloent plaques per a cobrir els ulls, i tapons per a cobrir les orelles i nas.

Segons el Llibre dels últims Han, el tipo d'aram utilisat depenia de l'estatus social de la persona enterrada. Els trages funeraris de jade dels emperadors i emperatrius duyen fil d'or; els de príncips, princeses, ducs, i marquesos, fil d'argent; els fills o filles d'estos fil de coure; i els aristócrates menors, fil de seda, i tots els demés tenien prohibit ser enterrats en trages funeraris de jade. Pero l'examen dels trages recuperats, com els dos trobats en Mancheng, ha revelat que estes regles no sempre varen ser seguides. Tenint en conte el vast tamany del país, i els mijos relativament llents de difondre informació, no és sorprenent que els materials i les tècniques utilisats diferixquen ocasionalment de les directrius oficials.

Un trage funerari de jade era extremadament car de crear, i solament els rics aristócrates podien permetre-li'ls. Ademés, el procés de fabricació requeria varis orfebres i s'estima que es requerien varis anys per a completar un sol trage.

Història

Mortaja de jade de Liu Xiu (f. 55 a. C.), rei de Zhongshan en el Museu Nacional de China, Pequín.

El jade era en l'antiga China una pedra preciosa altament apreciada a la que s'atribuïen propietats màgiques relacionades en la conservació i l'immortalitat. Es va aplegar a creure que evitava la descomposició de la carn per lo que pronte va ser habitual en l'aixovar funerari real i nobiliario. Es varen descobrir tombes del Periodo de les Primaveres i Autumnes pertanyents als ducs del estat Jin en Quwo que el cos havia segut cobert en chicotetes peces de jade entrellaçades en seda. Buscant preservar el cos, açò va acabar evolucionant a autèntiques armadures completes de plaques de jade en el cos dins.[1]

Durant molts anys, els arqueòlecs varen sospitar que els registres mencionant trages funeraris de jade eren solament llegendes. Pero el descobriment en 1968 de dos trages complets de jade en les tombes de Liu Sheng i la seua esposa Dou Wan en Mancheng, Hebei, finalment va provar la seua existència real. Els trages de jade de Liu Sheng i Dou Wan consten de 2.498 plaques de jade sòlit unides en 1,500 grams d'aram d'or.

En 1973, un trage funerari de jade pertanyent al príncip Huai de la dinastia Han Occidental va ser descobert en Dingxian, Hebei. Consta d'1.203 peces de jade i 2,580 grams de fil d'or.[2][3]


En 1983, un trage de jade va ser trobat en la tomba de Zhao Mo, el segon rei de Nanyue, en Guangzhou. El fil de seda roig utilisat per a nugar les 2.291 plaques de jade representa l'immersió de Zhao Mo en la cultura local. S'exhibix en el Museu local del Mausoleu del rei de Nanyue.

En 1991, es va extraure un trage funerari de jade d'un grup de tombes monumentals del rei de Chu, Liu Wu, en Xuzhou. Este magnífic trage de jade i or de tamany natural és el que ha sobrevixcut en millors condicions, posseint un alt valor artístic.[4]

Ara se sap que els trages funeraris de jade eren de fet relativament comuns entre els aristócrates més rics de la Dinastia Han (III - III d. C.), pero la majoria es varen acabar varen perdre per l'activitat dels lladres de tombes. Despuix de la caiguda de la dinastia, la costosa costum va ser abandonada.

Vore també

Referències

  1. ↑ «见证千年爱情故事的超豪华玉佩». 阿波罗新闻网 (Nov 12, 2011). Consultat el Jan 28, 2020.
  2. ↑ “Dingzhou:The Story of an Unfortunate tomb.” Paul van Els. AS/EA LXIII•4•2009, S. pp. 909–941.
  3. ↑ «China.org.cn». China.org.cn. Consultat el 2020-01-28.
  4. ↑ http://www.xz.gov.cn/ZGXZ_english/006/


Referències