Anar al contingut

Tradescantia fluminensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Tradescantia fluminensis (Tradescantia fluminensis)

Tradescantia fluminensis coneguda com a amor d'home i orella de gat[1] és una espècie de planta del gènero Tradescantia. Li la coneix pel nom comú "amor d'home", que compartix en T. zebrina i T. pallida.

Distribució natural i introduccions artificials

És nativa d'Amèrica del Sur, a on és àmpliament utilisada com planta d'interior[2] i exterior. En Austràlia, Tradescantia és una molesta maleza en àrees arbustivas[3] i molt colonizadora d'àrees de baixa llum. Forma denses mates baix els boscs, impedint la renovació de les espècies autòctones. Si queda intocada, pot liderar la destrucció de boscs natius. Tradescantia fluminensis és un sério problema en Florida. Encara que el clima no promou a Tradescantia a fructificar, es veu dispersada ràpidament per atres animals, humans, i moviments de sol. Els brots suculents fàcilment es quebren en els nucs i formen raïls a on troben sol humit. Mentres Tradescantia responga a herbicidas i atres mides de control de malezas, hi ha péntols de brot hàbils en regenerar la planta, especialment en sols solts a on els brots poden estar baix la superfície.


Com es requerixen aplicacions regulars i repetides de herbicida, això significa un efecte negatiu en les plantes d'espècie veïnes. El aclareo manual no és necessàriament massa pesat, ya que es pot erradicar en tres mesos en sistemàtiques arrancades de la maleza. És imprescindible regulars monitoreos d'invasió d'àrees veïnes.

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[4]

També és una maleza en Nova Zelanda.

Taxonomia

Tradescantia fluminensis va ser descrit per José Mariano dona Conceição Vellozo i publicat en Florae Fluminensis 3: 140, pl. 152. 1825[5]

Etimologia

Tradescantia: nom genèric que Carlos Linneo va dedicar en honor de John Tradescant Jr. (1608-1662), naturaliste i viager, qui va introduir en el Regne Unit numeroses espècies de plantes americanes recolectades en les tres expedicions que va realisar a #Virginia (Estats Units).[6][7]

fluminensis: epítet que significa "de Flumen Januarii que és el nom en latin de la ciutat de Rio de Janeiro".[8]

Sinònims

Referències

  1. ↑ https://botanico.gijon.es/publicacions/show/7272-amor-de-home-tradescantia-fluminensis
  2. ↑ Florida Exotic Plant Pest Council. «Florida Exotic Pest Plant Council’s 2007 List of Invasive Plant Species». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2008. Consultat el 14 de juliol de 2008.
  3. ↑ Wolff, Mark A. (1999). , Kenthurst, NSW: Kangaroo Press, pp. 57. ISBN 0-86417-993-6.
  4. ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
  5. ↑ «Tradescantia fluminensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de maig de 2013.
  6. ↑ Sánchez de Lorenzo Càceres, J.M. 2004.Les espècies del gènero Tradescantia cultivades en Espanya. Accedit el 7 de febrer de 2009.
  7. ↑ En Noms Botànics
  8. ↑ En Nom Botànics
  9. ↑ Sinònims en Catalogue of life [1]
  10. ↑ Tradescantia fluminensis en PlantList
  11. ↑ «Tradescantia fluminensis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 27 de maig de 2013.

Bibliografia

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  3. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  5. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  6. Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1979. Aquatic Wetland Pl. S.I. O.S. Monocot. 1–712. The University of Geòrgia Press, Athens.
  7. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  8. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  9. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  10. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  11. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaços externs