Anar al contingut

Tradescantia zebrina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tradescantia zebrina


Tradescantia zebrina (sense.: Zebrina pendula) és una espècie herbàcea i perenne pertanyent a la família de les commelinàcees.



Descripció

Té atractives fulles purpúreu verdoses, les més noves i superiors púrpures, i les més velles i inferiors verdes en dos tires platejades, els fulls més vells mostren un uniforme magenta profunt.

En brots decumbents o rastreros, arrelant en els nucs. Fulls 2.5-10 x 1.5-3.5 cm, ovado-oblongas a amplament ovades, agudes, redonejades en la base, alguna cosa carnoses, verdes i/o purpúreas en el fes, freqüentment en ralles platejades, generalment purpúreas en el envés. Inflorescència solitàries, terminals o opostes als fulls; pedúnculs 1.5-11 cm; bràctees 2, desiguals, l'externa 1.5-6 cm, l'interna 0.8-3 cm, generalment glabres llevat per una conspicua banda de tricomes en la baïna; bractéolas c. 3 mm, membranàcees; pedicels fins a 3 mm. Sépals 5-8 mm, hialinos, conniventes, o els posteriors més o menys lliures; pétals units per davall en un tubo prim fins a 10 x 1.3 mm, blancs; llops dels pétals 5-10 x 3-7 mm, lliures, ovats, rosat-púrpura o blava-violeta; estams epipétalos; filaments 3-5 mm, barbados inferiormente; conectivos de les anteres d'1 mm d'ample, blancs; estil fins a 16 mm. Llavors en el fil puntiforme i el embriotegio lateral. Té un número de cromosomes de 2n=22, 23, 24, 47, 48. Autoincompatibles.[1]

Usos

Comunament venuda com planta d'interior. També s'utilisa com a cobertura de sol, s'estén ràpidament a noves àrees quan es disturba. Prospera en el surest d'EE. UU.

En el surest de Mèxic, en els estats de Tabasco i Chiapas a on se li coneix en el nom comú de matalí, es prepara una beguda refrescant coent els fulls d'esta planta, el cocimiento resultant es cola per a retirar els fulls i a l'aigua se li agrega suc de llima i sucre, es pren freda i se li atribuïxen propietats desinflamatorias, diuréticas i desintoxicantes del renyó, aixina també s'utilisa com a cura contra la disenteria, i la fertilitat femenina (ajuda a ovular).

La planta conté diferents metabòlits secundaris, els quals són els responsables de les seues propietats curatives, dins dels quals es troben els tanins, saponidas, flavonoides i esteroides.

Taxonomia

Tradescantia zebrina va ser descrit per Heynh. ex Bosse i publicat en Vollständiges Handbuch der Blumengärtnerei (ed. 2) 4: 655. 1849.[1]

Etimologia

Tradescantia: nom genèric que Carles Linneo va dedicar en honor de John Tradescant Jr. (1608-1662), naturaliste i viager, qui va introduir en el Regne Unit numeroses espècies de plantes americanes recolectades en les tres expedicions que va realisar a Virgínia (Estats Units).[2]

Varietats
Sinònims

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Tradescantia zebrina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de maig de 2013.
  2. ↑ Sánchez de Lorenzo Càceres, J.M. 2004.Les espècies del gènero Tradescantia cultivades en Espanya. Accedit el 7 de febrer de 2009.
  3. ↑ Varietats en Catalogue of life [1]
  4. ↑ Sinònims en Catalogue of life [2]
  5. ↑ Tradescantia zebrina en PlantList
  6. ↑ «Tradescantia zebrina». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 27 de maig de 2013.

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  4. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  5. Hunt, D. R. 1993. Commelinaceae, In: R. McVaugh (ed.). 13: 130–201. In R. McVaugh (ed.) Fl. Novo-Galiciana. The University of Michigan, Ann Arbor.
  6. Vásquez Martínez, R. 1997. Flórula de les reserves biològiques de Iquitos, Perú: Allpahuayo-Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: 1–1046.
  7. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaços externs