Anar al contingut

Tradescantia zebrina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Zebrina pendula 20060521 2 closer.jpg
Tradescantia zebrina (Tradescantia zebrina)


Tradescantia zebrina (sense.: Zebrina pendula) és una espècie herbàcea i perenne pertanyent a la família de les commelináceas.



Descripció

[editar | editar còdic]

Té atractives fulls purpúreo verdosas, les més noves i superiors púrpures, i les més velles i inferiors verdas en dos tires plateadas, els fulls més vells mostren un uniforme magenta profunt.

En tallos decumbentes o rastreros, arrelant en els nucs. Fulls 2.5-10 x 1.5-3.5 cm, ovado-oblongas a anchamente ovadas, agudes, redonejades en la base, alguna cosa carnosas, verdes i/o purpúreas en el fes, freqüentment en ralles plateadas, generalment purpúreas en el envés. #Inflorescència solitàries, terminals o opostes als fulls; pedúnculs 1.5-11 cm; bràctees 2, desiguals, l'externa 1.5-6 cm, l'interna 0.8-3 cm, generalment glabras llevat per una conspicua banda de tricomas en la baïna; bractéolas c. 3 mm, membranáceas; pedicels fins a 3 mm. Sépals 5-8 mm, hialinos, conniventes, o els posteriors més o menys lliures; pétals units per davall en un tubo prim fins a 10 x 1.3 mm, blancs; llops dels pétals 5-10 x 3-7 mm, lliures, ovados, rosat-púrpura o blava-violeta; estams epipétalos; filaments 3-5 mm, barbados inferiormente; conectivos de les anteres d'1 mm d'ample, blancs; estil fins a 16 mm. Llavors en el fil puntiforme i el embriotegio lateral. Té un número de cromosomas de 2n=22, 23, 24, 47, 48. Autoincompatibles.[1]

Comunament venuda com planta d'interior. També s'utilisa com a cobertura de sol, s'estén ràpidament a noves àrees quan es disturba. Prospera en el surest d'EE. UU.

En el surest de Mèxic, en els estats de Tabasco i Chiapas a on se li coneix en el nom comú de matalí, es prepara una beguda refrescant coent els fulls d'esta planta, el cocimiento resultant es cola per a retirar els fulls i a l'aigua se li agrega suc de llima i sucre, es pren freda i se li atribuïxen propietats desinflamatorias, diuréticas i desintoxicantes del renyó, aixina també s'utilisa com a cura contra la disenteria, i la fertilitat femenina (ajuda a ovular).

La planta conté diferents metabòlits secundaris, els quals són els responsables de les seues propietats curativas, dins dels quals es troben els taninos, saponidas, flavonoides i esteroides.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Tradescantia zebrina va ser descrit per Heynh. ex Bosse i publicat en Vollständiges Handbuch der Blumengärtnerei (ed. 2) 4: 655. 1849.[1]

Etimologia

Tradescantia: nom genèric que Carlos Linneo va dedicar en honor de John Tradescant Jr. (1608-1662), naturaliste i viager, qui va introduir en el Regne Unit numeroses espècies de plantes americanes recolectades en les tres expedicions que va realisar a #Virginia (Estats Units).[2]

Varietats
Sinònims

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Tradescantia zebrina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de maig de 2013.
  2. Sánchez de Lorenzo Càceres, J.M. 2004.Les espècies del gènero Tradescantia cultivades en Espanya. Accedit el 7 de febrer de 2009.
  3. Varietats en Catalogue of life [1]
  4. Sinònims en Catalogue of life [2]
  5. Tradescantia zebrina en PlantList
  6. «Tradescantia zebrina». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 27 de maig de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  4. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  5. Hunt, D. R. 1993. Commelinaceae, In: R. McVaugh (ed.). 13: 130–201. In R. McVaugh (ed.) Fl. Novo-Galiciana. The University of Michigan, Ann Arbor.
  6. Vásquez Martínez, R. 1997. Flórula de les reserves biològiques de Iquitos, Perú: Allpahuayo-Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: 1–1046.
  7. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]