Anar al contingut

Tractats limítrofs entre Bolívia i Paraguai anteriors a la Guerra del Chaco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
El chaco boreal a un sigle dels tractats. Esta era la vegetació que cobria gran part de l'àrea en disputa.

Els tractats limítrofs entre Bolívia i Paraguai anteriors a la Guerra del Chaco varen ser intents diplomàtics fallancs els quals tenien com a objectiu traçar de manera pacífica la frontera en la regió del Chaco Boreal entre la República de Bolívia i la República del Paraguai, i aixina evitar una guerra entre ells.

L'àrea en a on abdós països mantenien controvèrsia sobre la seua sobirania era una enorme regió entre el riu Pilcomayo pel sur, el riu Paraguai per l'est, el riu Parapití per l'oest, i els rius Sant Luis i Otuquis pel nort.[1]

Negociacions fallanques

Vore també: Guerra del Chaco

Des de la segona mitat de el XIX es varen firmar varis tractats entre Bolívia i Paraguai, en els que la mediació d'atres països limítrofs va buscar evitar el conflicte armat. Cap d'estos acorts, no obstant, va tindre efectes duradors, ya que no varen conseguir harmonisar els interessos d'abdós parts; per lo que els llímits definitius es varen conseguir establir després d'una cruenta guerra denominada: Guerra del Chaco. Anteriors al conflicte bèlic, varis varen ser els tractats que no varen poder ser ratificats per les dos parts.[2][3][4]


Tractat Decoud-Quijarro, del 15 d'octubre de 1879

Esquema de lo acordat en el Tractat limítrof Decoud-Quijano entre Bolívia i Paraguai, del 15 d'octubre de 1879.
En color àmbar, el territori que quedaria per a Bolívia; en color crema el territori que quedaria per al Paraguai.
Números en el mapa: 1: Bolívia; 2: Argentina; 3: Brasil; 4: Paraguai; 5: riu Apa; 6: riu Paraguai; 7: riu Pilcomayo; 8: riu Parapetí.

El ministre plenipotenciario de Bolívia Antonio Quijarro junt al ministre de relacions exteriors del Paraguai José Segon Decoud varen firmar un Tractat de Llímits el 15 d'octubre de 1879 en la ciutat d'Asunción, pel qual abdós països varen acordar:

«Les repúbliques del Paraguai i Bolívia declaren que han convingut amigablemente en fixar els seus llímits divisoris, sense discutir títuls ni antecedents» ... «La República del Paraguai es dividix de la de Bolívia pel paralel que partix de la desembocadura del riu Apa fins a trobar el riu Pilcomayo. En conseqüència, el Paraguai renuncia a favor de Bolívia el dret al territori comprés entre el mencionat paralel i la Baïa Negra i Bolívia reconeix com a pertanyent al Paraguai la partix sur fins al braç principal del Pilcomayo».

Este tractat va ser acceptat pel Congrés de Bolívia.

Protocol del 9 de giner de 1883

Com Bolívia va presentar proposicions per a la no modificació de l'anterior tractat, es va firmar un Protocol el 9 de giner de 1883 posponent la data de caducitat, en l'objecte de que el Paraguai tinga un major temps per a considerar les propostes, o quedar-se sense territori.


Referències

  1. ↑ Coronel Ramón César Bejarano (1959) Antecedents de la Guerra en Bolívia. Serie Guerra del Chaco Nº 1 Favorida i supervisada per la Direcció de Publicacions de les FF.AA. Casa Editorial Toledo, Asunción, Paraguai
  2. ↑ Salamanca Urey, Daniel (1951-1974). Documents per a una història de la Guerra del Chaco (4 volums) (en espanyol), La Pau, Bolívia.
  3. ↑ Vergara Vicuña, Aquiles (1940-1944). Història de la Guerra del Chaco (7 volums) (en espanyol), La Pau, Bolívia: Imprentes Unides.
  4. ↑ Querejazu Calvo, Roberto Masamaclay (1981). Història Política, Diplomàtica i Militar de la guerra del Chaco, 4ª edició (en espanyol), Cochabamba, Bolívia: Els Amics del Lliure.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tractats_limítrofs_entre_Bolívia_i_Paraguai_anteriors_a_la_Guerra_del_Chaco&oldid=1551479»