Traçat de rajos
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El traçat de rajos (en anglés ray tracing) és un algoritme per a síntesis d'imàgens que calcula el camí de la llum com a píxels en un pla de l'image i simula els seus efectes sobre les superfícies virtuals en les que incidixca per a que el comportament de la llum siga més decorregut. Sobre el lloc d'aplicació, s'utilisa en videojocs, gràfics animats en 3D, entre uns atres.[1] Esta tècnica és capaç de produir imàgens en un alt grau de realisme, d'una forma major que el renderizado per mig de llínees d'exploració tradicional, encara que el cost computacional del traçat de rajos és molt major.
El traçat de rajos és un intent de simular el cóm veuen els nostres ulls la realitat. És una tecnologia que s'encarrega de millorar la calitat de les ombres i reflexos generats pels allumenament. Es tracta d'un algoritme que realisa un millor càlcul de la llum que aplega als nostres ulls en un determinat moment, i en açò s'intenta simular els rajos de llum que els produïxen, descartant tot lo demés que no afecta en eixe moment a la visió, açò permet que les escenes en els videojocs s'acosten més a la realitat. Permet observar els reflexos de molts objectes en major detall i ademés oferix una millor calitat d'image, canviant en gran manera la textura i l'aspecte dels mateixos, pero també té les seues desventages ya que el rendiment en FPS globals es veu prou penalisat.
El traçat de rajos s'usa des d'anys arrere per a renderizar escenes estàtiques (fotos) o inclús en el cine, ya que a pesar del seu immens cost computacional una volta que els gràfics digitals han segut processats ya no es tenen que tornar a calcular. Fins ara les targetes gràfiques més potents del món no poden mantindre uns alts FPS estables en traçat de rajos activat, per lo que les companyies que desenrollen este tipo de targetes opten per mantindre un alt framerate en lloc d'una calitat superior a la coneguda com a màxima. El traçat de rajos està orientat sobretot a videojocs, encara que també s'ha implementat en benchmarks dedicats, els quals pretenen puntuar a una targeta gràfica tant pel seu rendiment com per la seua capacitat de traure avant esta tecnologia.
Història
L'idea del traçat de rajos ve d'aproximadament el XVI quan va ser descrit per Albrecht Durer.[2] En 1982, Scott Roth va usar el terme emissió de rajos en el context de gràfics per computadora, encara que es tracta d'una versió molt manco precisa del traçat de rajos que no inclou refracció ni reflexió de la llum.
Funcionament de l'algoritme
En l'algoritme d'emissió de rajos es determinen les superfícies visibles en l'escena que es vol sintetisar traçant rajos des de l'observador (cambra) fins a l'escena a través del pla de l'image. Es calculen les interseccions del raig en els diferents objectes de l'escena i aquella intersecció que estiga més prop de l'observador determina quin és l'objecte visible.
L'algoritme de traçat de rajos estén l'idea de traçar els rajos per a determinar les superfícies visibles en un procés de sombrejat (càlcul de l'intensitat del píxel) que té en conte efectes globals d'allumenament com poden ser reflexions, refracció o ombres tirades.
Per a simular els efectes de reflexió i refracció es tracen rajos recursivamente des del punt d'intersecció que s'està sombreando depenent de les característiques del material de l'objecte intersecado.
Per a simular les ombres tirades s'emeten rajos des del punt d'intersecció fins a les fonts de llum. Estos rajos es coneixen en el nom de rajos d'ombra.
L'algoritme bàsic de traçat de rajos va ser millorat per Robert Cook (1985) per a simular atres efectes en les imàgens per mig del mostreig estocàstic usant un método de Montecarlo; entre estos efectes podem citar el desenfoque de moviment, la profunditat de camp o el submuestreo per a suavisar les vores de l'image resultant.
En l'actualitat, l'algoritme de traçat de rajos és la base d'atres algoritmes més complexos per a síntesis d'imàgens (mapejat de fotons, Metròpolis, entre uns atres) que són capaces de simular efectes d'allumenament global complexos com la mescla de colors o les càustiques. Esta tècnica va ser introduïda per empreses com Pixar en els seus ordenadors de sobretaula destinats a l'animació per computadora. Esta tecnologia va escomençar a ser desenrollada per NVIDIA des de l'any 2013 i no va ser fins a l'any 2019 que va ser introduïda en el mercat domèstic en l'arquitectura Turing per a targetes de video innovant en un método per a millorar la calitat visual de videojocs i objectes tridimensionals. El primer dels títuls en soportar la tecnologia de traçat de rajos de llum en temps real és el Battlefield V. [1] Està tecnologia també va ser desenrollada per Intel i va ser coneguda en el nom clau Larrabee per a la seua série de targetes gràfiques dedicades de les quals solament es varen crear mostres d'ingenieria i que mai varen eixir al mercat. Una part de dita investigació va ser destinada per al desenroll dels chips gràfics en els seus processadors Haswell. AMD introduirà està tecnologia en les seues targetes gràfiques Navi i en els APU de les consoles PlayStation 5 i Xbox Series X|S.
Vore també
Referències
- ↑ «¿Qué és el raytracing? Explicació de la tecnologia gràfica» (en es). IONOS Digitalguide. Consultat el 2022-03-14.
- ↑ «Gravat de el XVI: Raytracing – Ciència explicada» (en es). Consultat el 2022-03-14.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trazado de rayos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.