Tossal del Cimatario
El tossal del Cimatario és un volcà extint que es troba sobre la zona de la Taula del Centre, administrativamente està entre els municipis d'Huimilpan, Corregidora i Querétaro, té una altura màxima de 2350 metros sobre el nivell del mar. Constituïx un símbol per a la ciutat de Santiago de Querétaro ya que és dominant en l'horisó i és visible des de casi qualsevol punt d'esta, ademés de que molts carrers, avingudes i colónies duen el seu nom.
La paraula cimatario prové del chichimeca i significa: "coyot macho",[1] i ya era conegut des de l'época prehispànica.
El Cimatario es va decretar com a àrea natural protegida el 21 de juliol de 1982 creant el parc nacional El Cimatario, en una extensió territorial de 2447 ha,[2] sent un important ben natural pels numerosos beneficis ambientals a la població sent una important reserva d'àrees verdes per a la zona conurbada de Querétaro ademés gràcies a la seua composició porosa resultat del seu passat volcànic és una important zona de recarregues dels mants acuífero.
Característiques
Geologia
El tossal és lo que es coneix com a con monogenético significant que és resultat d'una erupció, es troba en la taula central no obstant al trobara prop de l'Eix Neovolcánico a esta se li considera com una zona de transició entre les dos províncies fisiográficas, per lo que provablement aquelles erupció que varen formar l'Eix Neovolcánico també troben format al Cimatario.
Edafologia
Vertisol pélico en litosol. Este sol es troba en casi tota l'extensió del Tossal del Cimatario i chicotetes àrees en la porció surest. La textura del sol en el parc és fina, a excepció del cim del Tossal El Cimatario a on la textura és mija
Hidrologia
El Cimatario forma part de la conca hidrològica del Riu Lerma-Santiago i encara que forma una subcuenca junt en la de Corregidora no hi ha cossos d'aigua conspicuos, tals com a rius o assuts en el parc nacional encara que hi ha una chicoteta riera.
Clima
Predomina únicament el clima semiàrit sec en una temperatura mija anual entre 18 i 22 °C. El seu règim de pluges és d'estiu, en un percentage de pluja hivernal menor de l'anual.
Característiques Biològiques
La vegetació està formada per grups vegetals en fisonomia arbustiva característiques de les zones semiàrides i àrides, la vegetació rara volta supera els quatre metres d'altura, en époques de pluja és d'un vert frondós pero en temps de seques dona impressió de que el tossal està desert. Es distinguixen principalment les següents espècies vegetals: huizache (Vachellia farnesiana), mezquite (Prosopis juliflora), nopales Opuntia, garambullo (Myrtillocactus geometrizans), izotes com la (Yucca filifera) i magueyes de tamany chicotet com el Agave.[3]
La fauna es troba representada per espècies com: tlacuaches (Didelphis virginiana), conills (Sylvilagus floridans), llebres (Lepus callotis), coyots (Canis latrans), rabosots grisos (Urocyon cinereargenteus), cacomixtles nortenys (Bassariscus astutus), mapaches boreales (Procyon lotor), zorrillo (Spilogale putorius), puma (Felis concolor), venados de coa blanca (Odocoileus virginianus), entre atres espècies.
Història
Hi ha vestigis arqueològics que es daten de 350 a 0 A.C.es creu que era important per als habitants i el nom actual prové de la castellanisació de simaethe - coyot - i iro - mascle -, del chichimeca-jonaz.
En este lloc es va donar una batalla en la matinada del 27 d'abril de 1867 que varen guanyar els generals imperialista Miguel Miramón, Ignacio Gutiérrez i Pantaleón Moret, al front de 2,800 hòmens, vencent a les tropes republicanes de Ramón Corona, Nicolás Régules, Manuel Márquez de León i Aureliano Rivera. Despuix del triumfo, l'emperador Maximiliano de Habsburgo va concórrer al lloc dels fets. Més tart, les tropes republicanes es varen reagrupar i a les 11 del matí del mateix dia 27 varen prendre el tossal.
Referències
- ↑ «Mèxic». Archivat des de l'original, el 20 de setembre de 2022. Consultat el 17 de Setembre del 2022. «"La paraula cimatario té orige chichimeca i significa: ""coyot macho"".»
- ↑ Ruth Julieta Chávez Martínez (14 d'agost de 2015). «Naturaliste». Archivat des de l'original, el 20 de setembre de 2022. Consultat el 17 de Setembre del 2022.
- ↑ «Institut Nacional d'Ecologia i Canvi Climàtic» (27/08/2007). Archivat des de l'original, el 20 de setembre de 2022. Consultat el 17 de Setembre del 2022.