Torres de Bolonya


Les torres de Bolonya són edificacions d'orige migeval ubicades en dita ciutat de la regió d'Emilia-Romaña (Itàlia). Entre els sigles XII i XIII, el número de les torres edificades va ser enorme. S'ha aplegat a mencionar la sifra de 180, pero els estudiosos consideren esta sifra una exageració, frut d'una incorrecta interpretació dels texts notarials de l'época.
Els motius pels que es varen alçar tantes torres en Bolonya no estan clars. Es tendix a pensar que les famílies més riques de la ciutat, en una época marcada per les lluites entre les faccions adeptes al Pontificat i al Sacre Imperi Romà Germànic, les varen utilisar com un instrument d'atac i defensa i, sobretot, com a símbol de poder.
A lo llarc de el XIII, moltes torres varen ser demolides i algunes es varen derrocar. En époques posteriors, varen ser utilisades de modos diversos: com a presons, comerços o llocs d'estància. Els últims derrocaments es varen produir en 1917, quan les torres Artenisi i Riccadonna varen ser demolides en benefici d'una nova planificació urbanística.
El número de les torres
S'ha debatut molt sobre el número de torres que de segur atestaban Bolonya en l'Edat Mija, abans de les successives destrucció o afonada de moltes d'elles. El comte Giovanni Gozzadini, senador del Regne d'Itàlia, va ser la primera persona en ocupar-se d'estudiar el història de la ciutat. Estudiant els archius ciutadans relatius als documents de compra venda, va aplegar a la conclusió de que havia aplegat a haver no menys de 210 torres, una sifra verdaderament descomunal, considerant el tamany de la Bolonya migeval.
Estudis recents han posat en evidència que la metodologia amprada per Gozzadini era errònea, ya que contava la mateixa torre en més d'una ocasió, ya que la mateixa construcció podia ser citada al mateix temps en noms diferents depenent de la família que detentaba la possessió de la mateixa en eixe moment. Les estimacions més conservadores creuen que les torres edificades serien unes 80-200 com a màxim, i no totes varen ser edificades.
Les dos torres

La torre Garisenda i la torre Asinelli són les dos més famoses que encara hui continuen en peu. La primera té un grau d'inclinament sobre la vertical de 3,2 metros; el grau d'inclinament de la segona és d'1,3 metros.
L'Asinelli, la més alta, té una altura de 97,6 metros. En el moment de la seua construcció no superava els 60 metros, sent ampliada posteriorment. En el XIV va passar a ser propietat de la ciutat, sent destinada successivament com a fortalea i presó.
Per la seua banda la Garisenda medix 48 metros. En el moment de la seua construcció media 60 metros, pero en el XIV va ser retallada a causa de que el terreny a on havia segut construïda estava cedint. La torre Garisenda és famosa per haver segut citada per Dante Alighieri vàries voltes, tant en la Divina Comèdia com en les seues Rimes.
Els noms de Asinelli i Garisenda provenen de les famílies a les que tradicionalment se'ls va atribuir la construcció de les mateixes. No obstant no hi ha cap evidència fidedigna. Per eixemple, el nom de Asinelli va ser citat per primera volta en relació en la torre homònima en 1185, casi xixanta anys despuix de la seua construcció.
En époques més recents, ya en ple XX es va donar una utilitat pràctica a la més alta de les torres, instalant un repetidor de la RAI en la part alta de la torre Asinelli. Durant la Segona Guerra Mundial la torre es va utilisar com a punt d'observació per part de voluntaris que s'apostaven en el cim de la torre durant els bombardejos aliats, en la finalitat d'indicar als mijos de recobre els punts a on havien impactat les bombes.
Bibliografia
- G. Roversi, Li torri vaig donar Bologna: quando i perché sorsero, menja vennero costruite, chi li innalzò, menja scomparvero, quali esistono ancora, (1989, Edizioni Grafis, Bolonya)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torres de Bolonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.