Torrecid
Torrecid o otero del Cid era una mota cristiana situada en el terme municipal de la localitat aragonesa d'Ateca, Saragossa, Espanya, campament d'El Cid en la vall del riu Xaló.[1] Ha permaneixcut enterrat durant casi mil anys fins que recents excavacions arqueològiques ho han trobat a on ho descrivia l'autor del Cantar de Meu Cid. Fins a la data el Govern d'Aragó no ho té catalogat per lo que la seua protecció és la genèrica indicada en el Decret de 22 d'abril de 1949 i Llei 16/1985 de protecció del Patrimoni Històric Espanyol.[2]
Descripció
Situat en la marge dreta del riu Xaló, es tracta d'un dels castells més importants en el desenroll del Cantar de Mio Cid. Està situat en el parage, hui denominat, Torrecil, front a la cridada la mora encantada, a on es trobava Alcocer de la que està separada pel caixer del riu Xaló i uns dos mil metros de distància.[3] Els fets descrits en el cantar se situen entorn a l'any 1081.
En el Cantar de Mio Cid, apareixen estos versos:[4]
Un atre dia movios mio Çid el de Bivar
i passo a Alfama, la Foz ayuso va,
passo a Bovierca i a Teca que és adelant
i sobre Alcoçer mio Çid iva posar
en un otero redó fort i grand;
açerca corre Salon, aigua nol puedent vedar.
Mio Çid don Rodrigo Alcoçer cueda guanyar.
El otero a on va acampar el Cid durant quinze semanes segons indica el cantar, és el parage cridat de Cerro Torrecid o Otero del Cid a on es troben les ruïnes que nos ocupen i es tracta d'un campament fortificat temporal o una mota, més que d'un castell pròpiament dit, al costat del que s'assentarien les tendes de campanya que duria el Cid puix segons el cantar li acompanyaven trescents cavallers i trescents peons que òbviament no tenien cabuda dins d'esta chicoteta fortificació. Des d'ací podien vigilar Alcocer separats tan sol pel riu Xaló.
En l'actualitat
Es pot accedir des de Ateca, per la carretera A-2505 en direcció a Valtorres i en aplegar, podrem observar els restants de la fortificació alçada en poc temps pels hòmens del Cid. Tan sol uns murs de mamposteria careada, subjecta en fanc, d'a penes mig metro d'altura que sí permet vore la disposició del chicotet recint fortificat, del que se supon que tenia una torre vigía d'uns dèu metros d'altura, situant-se les tendes del campament al voltant del recint. S'ha pogut alçar plans de sèt habitacions i s'han trobat numerosos restants de ceràmica de el XI. Lo més destacat d'estos restants és que si nos situem sobre ells podem divisar fàcilment front a ells els restants del Alcocer, a la dreta veem el poble de Terrer i l'esquerra el poble d'Ateca que en eixes dates li varen pagar parias.[5][6]
Referències
- ↑ Ficha en MonumentalNet.
- ↑ «Torrecid en Castells en Aragó». Archivat des de l'original, el 25 d'agost de 2016. Consultat el 18 d'octubre de 2016.
- ↑ situació de Alcocer i Torrecid en Wikimapia
- ↑ el_M%C3%ADo_Cid/Desterre_de el_Cid17 Cantar de Mio Cid. Desterro del Cid.
- ↑ Aragó, El Periódico de. «El misteriós castell de Alcocer», El Periódico d'Aragó. Consultat el 31 de decembre de 2016.
- ↑ «L'arqueologia desvela el misteri de la gran victòria de la batalla de Alcocer», A.B.C.. Consultat el 6 d'abril de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torrecid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.