Anar al contingut

Castell de Terrer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El castell de Terrer era una fortalea musulmana situada en la localitat aragonesa de Terrer, Saragossa, Espanya. Està protegit des de 2006 com zona arqueològica

Història

El castell és citat en el Cantar de Mio Cid com una de les conquistes d'El Cid en la vall del riu Xaló camí de l'exili.[1] Seria Alfonso I el Batallador el que en l'any 1122 conseguiria reconquistarlo de forma definitiva. En esta plaça forta, es varen reunir Jaime I el Conquistador i el vescomte de Cabrera un sigle més vesprada per a tractar sobre la successió en el comtat de Urgel. Durant la guerra dels Dos Pedros seria conquistat pels castellans i en 1361, es va firmar ací l'anomenada Pau de Deza-Terrer[2] entre Pedro I de Castella i Pedro IV d'Aragó, trencant-l'el castellà un any més vesprada. Encara que Terrer va pertànyer sempre a la comunitat de llogarets de Calatayut, sesma del riu Xaló, tant el castell com el barri musulmà varen estar en ocasions en mans dels Martínes de Lluna[3] com a senyors feudals.[4]

Descripció

Queden molt pocs vestigis d'este antic castell, consistents en restants de murs construïts en tapial que alcancen certa altura en algun punt. Segurament formarien part del doble recint que rodejava al castell. Ocupava tot el cim del mont en el que es troba medint uns 40 per 20 metros de costat, tenint per missió vigilar la vall del Xaló com a defensa alvançada de la propenca ciutat de Calatayut. Fins a fa pocs anys es conservava una torre que va ser derribada per amenaça de ruïna.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturals/castell-de-terrer
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 11 d'abril de 2017. Consultat el 11 d'abril de 2017.
  3. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 23 d'octubre de 2017. Consultat el 11 d'abril de 2017.
  4. ↑ http://www.castillosnet.org/espana/informacion.php?ref=Z-CAS-119&ref=Z-CAS-083
  5. ↑ «Ficha en ARCA». Archivat des de l'original, el 25 d'agost de 2016. Consultat el 25 d'agost de 2017.


Referències