Castell d'Ateca
El castell de Ateca o fort de Ateca és una fortificació d'orige incert, del que ya es té notícia documental en el X i que està situat en la localitat saragossana d'Ateca, província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó, Espanya.
Història
El Fort que ha aplegat fins als nostres dies és un fort de fusileros del XIX construït sobre els restants de fortificacions d'époques anteriors, puix esta localitat des de la seua fundació en 250 A. C. ha segut un lloc estratègic en el camí natural que unix la vall de l'Ebre i el replanell per mig de les Valls del Xaló i de l'Henares i no és difícil supondre que per eixa continua necessitat de defensa de la localitat es poden superpondre en esta fortalea restants celtíberos, romans, visigóticos, musulmans i migevals que no queden a la vista despuix de l'última reforma del XIX. Es troba situat en la part més alta del caixco antic d'esta localitat. Documentalment es coneix que en el X el castell pertanyia als Banu-Timlat. Va ser conquistat pel Cid en 1081 durant la seua marcha al desterro, i incorporat definitivament per al Regne d'Aragó per Alfonso I el Batallador en 1120, despuix de la batalla de Cutanda. Posteriorment va tindre importància en el XIV durant la guerra dels Dos Pedros, sent reforçada la fortificació en 1357 i sent conquistat per les tropes Pedro I de Castella en 1362, sent passada la guarnició a gavinet, despuix d'haver resistit dos dies els atacs dels castellans.
En el XV, en les noves guerres entre Castella i Aragó, el rei Juan II de Castella, en 1427, va intentar prendre el castell, pero esta volta en resultats negatius. En 1448, despuix d'haver destruït Torrijo de la Cañada, Horcajo, Monubles i Villalengua, Juan II va decidir no atacar el castell de Ateca per estar ormejat en les bombardas que havien usat els de Calatayut en 1427. Des d'eixa data poc se sap del castell fins al XIX, data de l'última reforma del Castell, que va ser impulsada per Pedro de Ybarreta en l'any 1837 per a adequar-ho a les necessitats de la primera guerra carlista.[1]
Descripció
D'extensió àmplia i forma irregular, els seus murs es confonen en els de actuals caserius, aflorant restants del mateix en dependències domèstiques i carrers públics. En el 1081 este castell va ser conquistat pel Cid segons es relata en el cantar de Meu Cid, encara que segons es pot apreciar en qualsevol image aérea la superfície del castell migeval era més de dèu voltes superior al fort de fusileros que ha aplegat fins als nostres dies i que es troba en l'extrem sur de l'esplanada del castell.
Està construït principalment per mampostería careada recolzada en la roca natural que li servix de fonamentació, sobre el qual en algunes zones es recrecieron els murs en paraments de tapial, hui casi totalment desapareguts.[2]
Del total del conjunt destaca la torre-porta, que alberga el cos de guàrdia realisat en 1838. en la seua chicoteta porta d'entrada emmarcada per alfiz per a encaixar un pont levadizo arrematada en sengles matacanes o voladizos sobre els murs en aspilleres en el sol. El conjunt es completava en les típiques almenes, que s'apreciaven en images antigues i que hui són casi imperceptibles per una intervenció poc afortunada en la restauració de l'any 2005.[3]
El castell, junt a l'iglésia fortificada de Santa María i la muralla, que va estar en peu fins a finals del XIX, en les seues diverses portes i torres, constituïen el sistema defensiu de la vila.
Referències
- ↑ Ajuntament de Ateca, Història del castell de Ateca
- ↑ «Castells en Aragó, el castell de Ateca». Archivat des de l'original, el 25 d'agost de 2016. Consultat el 21 de febrer de 2017.
- ↑ «Heralt de Soria, la D.P.Z actuarà per a eliminar les humitats del castell de Ateca». Archivat des de l'original, el 22 de febrer de 2017. Consultat el 21 de febrer de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Ateca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.