Tormenta solar de 1859
La tormenta solar de 1859 ―coneguda també com a event Carrington degut a que l'astrònom aficionat britànic Richard Carrington (1826&#;1875) va ser el primer en observar-la― es considera la tormenta solar més potent registrada en l'història.[1] Va tindre registres en el pol sur, pol nort, América Central i Europa.[2]
Repercussió sobre el planeta Terra
[editar | editar còdic]
En l'any 1859 es va produir una gran eyección de massa coronal o llamarada solar.[3] A partir del 28 d'agost,[4] es varen observar auroras que aplegaven fins al nort de Colòmbia.[5] El pico d'intensitat va ser l'1 i 2 de setembre, i va provocar el fallo dels sistemes de telégraf en tota Europa i Amèrica del Nort.[6] Els primers indicis d'este incident es varen detectar a partir del 28 d'agost de 1859 quan per tota Norteamérica es varen vore auroras boreales. Es varen vore intenses cortines de llum, des de Maine fins a Florida. Inclús en Cuba els capitans de barco varen registrar en els quaderns de bitàcola l'aparició de llums cobrizas prop del cenit. En aquella época els cables del telégraf, invent que havia escomençat a funcionar en 1843 en els Estats Units, varen sofrir corts i curtcircuits que varen provocar numerosos incendis, tant en Europa com en Norteamérica.[7] Es varen observar auroras en zones de latitut mija, com en Madrit o Roma, a 40 i 41 graus en l'hemisferi nort, o en Santiago de Chile i Concepció, a 33 i 36 graus en l'hemisferi sur,[8] i inclús en zones de baixa latitut, com La Habana, les illes Hawái, la ciutat de Montería (latitut 8°45′N) en Colòmbia,[9] i reportes en Costa Rica, entre unes atres.
Segons el Diari de Menorca:
Va ser l'interacció més violenta que mai s'ha registrat entre l'activitat solar i la Terra. L'acció del vent solar sobre la Terra l'any 1859 va ser, en diferència, la més intensa de la que es té constància. El dia 28 d'agost varen aparéixer numeroses taques solars, i entre els dies 28 d'agost i 2 de setembre es varen declarar numeroses àrees en llamaradas.
L'1 de setembre el Sol va emetre una immensa llamarada. Solament dèsset hores i quaranta minuts despuix, la eyección va aplegar a la Terra en partícules de càrrega magnètica molt intenses. El camp magnètic terrestre es va deformar completament i açò va permetre l'entrada de partícules solars fins a l'alta atmòsfera, a on varen provocar extenses auroras boreales i interrupcions en les rets de telégrafcita requerida, que llavors estava encara molt poc desenrollat.
Registres de Carrington
[editar | editar còdic]
A voltes, es parla de la llamarada de Carrington degut a que este científic feya uns esbossos d'un grup de taques solars el dijous primer de setembre per la dimensió de les regions obscures, quan, a les 11:18, es va donar conte d'un intens esclat de llum blanca que semblava eixir de dos punts del grup de taques. Va voler compartir l'espectàcul en algú pero no hi havia ningú més en l'observatori. Dèsset hores més tarde una segona onada de auroras boreales va convertir la nit en dia en tota Norteamérica fins a Colòmbia.[9][5] Alguns eixemples ilustren la magnitut d'este fet: es podia llegir el periòdic baix la llum entre roja i verdosa de les auroras, mentres que els miners buscadors d'or de les Montanyes Rocoses es varen alçar i varen desdejunar de matinada, creent que el Sol eixia darrere d'una cortina de núvols. A l'adop hi havia molt pocs aparats elèctrics, pero els pocs que hi havia varen deixar de funcionar; per eixemple, els sistemes telegràfics varen deixar de funcionar en Europa i Norteamérica.[11]
Si la tormenta de Carrington no va tindre conseqüències brutals va ser degut a que la nostra civilisació tecnològica encara estava en els seus inicis; si es donara hui, els satèlits artificials deixarien de funcionar, les comunicacions de radi s'interromprien i els apagons elèctrics tindrien proporcions continentals i els servicis quedarien interromputs durant semanes.[12] Segons els registres obtinguts de les mostres de gèl, una llamarada solar d'esta magnitut no s'ha produït en els últims 500 anys, encara que es produïxen tormentes solars relativament fortes cada cinquanta anys, la penúltima el 13 de novembre de 1960 i l'última el 23 de juliol de 2012 (Plantilla:Edat en temps).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Event Carrington, la devastadora tormenta solar de 1859» (en és). història.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2024-05-11.
- ↑ «ha-riscs-nid11052024/ Espectaculars auroras en tot el planeta per la tormenta solar» (en és). LA NACION. Consultat el 2024-05-11.
- ↑ "Bracing the Satellite Infrastructure for a Solar Superstorm".
- ↑ "The Great Storm: Solar Tempest of 1859 Revealed".
- ↑ 5,0 5,1 Advances in Space Research.57(1)
- 257–267.doi:10.1016/j.asr.2015.08.026.Consultat el 25 de març de 2016.
- ↑ «de-el-tropico La brutal tormenta solar de 1859 que va estropejar el telégraf i va permetre vore auroras boreales des del tròpic» (en és-és). La Brúixola Verda. Consultat el 2024-05-11.
- ↑ «El dia que la Terra es tiñó de roig: la major tormenta solar de l'història» (en és). Diari ABC. Consultat el 2024-05-11.
- ↑ «Fa 160 anys: auroras australs sobre Santiago i Concepció en 1859». Consultat el 25 de decembre de 2021.
- ↑ 9,0 9,1 «Troben en Colòmbia primer registre de tormenta solar ocorreguda en 1859». Agència de notícies. Consultat el 25 de març de 2016.
- ↑ Ministeri de Cultura (ed.): «'Diari de Menorca' - Any 2 número 237 (04/09/1859)». Biblioteca Virtual de Prensa Històrica. Consultat el 23 de novembre de 2009.
- ↑ «Tormenta solar "extrema" provoca espectaculars auroras polars» (en és-es). SWI swissinfo.ch. Consultat el 2024-05-11.
- ↑ «Auroras boreales en Mèxic no són noves: la volta que la CDMX va presenciar el fenomen fa 165 anys» (en és-es). infobae. Consultat el 2024-05-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tormenta solar de 1859» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.