Anar al contingut

Torcello

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Torcello és una tranquila i escassament poblada illa en l'extrem septentrional de l'estany de Venècia. Està considerada la part de Venècia més antiga habitada de forma continuada, i en el passat va tindre a la major població de la República de Venècia.

Despuix de la caiguda de l'Imperi Romà, Torcello va ser una de les primeres illes lagunares en ser poblada en èxit pels vénetos que varen fugir de la terra firma (terra ferma, el continent) per a refugiar-se de les repetides invasions bàrbares, especialment en acabant de que Atila el Huno destruïra la ciutat d'Altinum i tots els assentaments que la rodejaven en 452.

Gràcies als saladars de l'estany, les salinas es varen convertir en el principal recurs econòmic de Torcello i el seu port es va desenrollar ràpidament com un important mercat per a reexportar en el profitós comerç entre Orient i Occident, que va anar durant molt temps controlat pels bizantino. Afortunadament per a l'illa de rivus altus (vore Rialto), l'estany al voltant de l'illa de Torcello poc a poc es va ser encenagando des de el XII en avant i el moment cim de Torcello va acabar: la navegació en el estany morta (estany mort) pronte es va fer impossible i els creixents pantans varen empijorar sériament la situació de malaria, de manera que la població va abandonar l'illa ya sense valor poc a poc i va marchar a Murano, Burano o Venècia. Actualment la poblen onze persones.

El principal atractiu actual de l'illa és la catedral de l'Asunción, fundada en 639 i en molta obra bizantino dels sigles XI i XII, incloent mosaics (per eixemple, el mosaic de el XII sobre el Juí Final en el mur occidental). Una atra atracció de l'illa és l'iglésia de Santa Fosca dels sigles XI i XII, que està rodejada per un pòrtic en forma de creu grega, i un museu en sèu en dos palaus de el XIV, el Palazzo dell’Archivio i el Palazzo del Consiglio, que va anar en el passat la sèu del govern municipal. Un atre lloc d'interés per als turistes és un antic assent de pedra, conegut com el Tro de Atila. No obstant, no té res a vore en el rei dels hunos, sino que més provablement era del podestà o el bisbe.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]