Tomba francesa

Archiu:Guantánamo CF9A1071.jpg

Tomba francesa

La Tomba Francesa és una manifestació cultural de música i dansa duta a l'orient de Cuba pels colon francesos i els seus esclaus en les seues migracions, a raïl de l'inestabilitat revolucionària present en Haití des de finals de el XVIII. La tomba francesa és bàsicament una combinació de música d'Àfrica Occidental, principalment del Congo i Dahomey), i els balls francesos de saló.

Orígens de la Tomba francesa

Per la situació creada per la revolució Haitíana durant el periodo comprés entre 1791 i 1804, els colon francesos varen emigrar a Cuba, principalment als territoris orientals que corresponen a les províncies de Guantánamo i Santiago de Cuba, duent en si els seus esclaus africans i les seues costums franc-haitianas. En Cuba, tant els colon francesos com els criollos descendents de haitianos varen ser cridats “francesos”.

Els esclaus, que generalment s'ocupaven en llabors agrícoles vinculades a la recolecció i sembra del café, també varen acollir influències "aristocràtiques" dels seus amos. El ball dels negres esclaus va ser influenciat pels balls de saló anglesos dels sigles XVIII i XIX aixina com per la contradanza francesa.

En un primer moment, els esclaus varen realisar les seues celebracions en els secaderos de café. Més vesprada, varen sorgir els cabildos o "societats" i se'ls va denominar “tomba (de festa) francesa”. Estes societats es varen organisar de modo similar als de la noblea francesa. Contaven en un "rei" o president com a líder suprem, un vicepresident i una reina o presidenta, per a ocupar-se de les dònes. En la dansa, ademés, eren personalitats rellevants el "major" o la "mayora" de plaça, que dirigia el ball; el compositor o cantant soliste i la reina cantadora, com a guia del cor. Tant a la festa com a la música que s'eixecuta en la tomba francesa se li crida “toc”.

Modalitats de "toc" de la tomba francesa

En la tomba francesa es poden identificar quatre modalitats diferents de "toc"

• El francmaçó està conformat per huit parelles i presenta formes de danses europees de saló de tipo com el menuet i la contradanza que encara que originària d'Anglaterra, es va afiançar en molts llocs d'Europa, especialment en França.

En el francmaçó, s'identifiquen dos passos: el pas bàsic en el qual s'alvança en el peu dret i mig pas de l'esquerre, fins a deixar-ho a nivell del dret i es repetix començant pel dret. Este pas s'usa en el molinete, el círcul, per a canvis de parelles, l'eixecució lliures de parelles de ball aixina com per al mig círcul i la formació de el "túnel".

L'atre pas del francmaçó és el que es coneix com "esgolat". Este pas s'eixecuta tant en el círcul senzill com en el doble aixina com en la cadena, la serpentina, el túnel i quan es marca en el lloc. En l'eixecució d'este pas, que és molt semblat a el “arrollao” de la conga de Santiago de Cuba, els peus pràcticament no es desapeguen del pis s'alcen els peus del sol i es realisa en desplaçaments curts i ràpits. L'esgolat s'usa en l'enllaç de figures en el ball i en canvi de la coreografia. El francmaçó admet figures obertes i tancades i la seua forma elegant de ball recorda els balls cortesanos francesos

Abdós passos, el bàsic i l'esgolant poden aparéixer en forma conjunta en el túnel i el círcul.

• El yubá, és el toc que seguix al francmaçó i està considerat la més important del toc podent ser eixecutat per una o més parelles acatant l'orde del major o la mayora. Després de la selecció del trio, per part de la mayora i la seua presentació a la "presidència" i els músics es formen les parelles els qui realisen coreografies lliures que poden incloure canvis de parelles.

El yubá consta d'un pas bàsic curt en rápìdos desplaçaments és curt, i els desplaçaments ràpits.

• El fronté o frenté és el que li seguix al yubá. Ací l'home és la figura señera i el ball és eixecutat per la parella que es considera més important, per mig de l'improvisació de passos vinculats als diferents tocs dels ejecutantes dels tambors.

• Per últim, està la cinta, solament ballada en Santiago de Cuba. La cinta s'eixecuta en derredor al voltant d'un tronc del que pengen cintes de colors, principalment roig, blau i blanc. Este ball de parelles està regit per la presència del major o la mayora.

Vestuari

Un dels elements que caracterisa i que al mateix temps diferencia a la tomba francesa d'atres balls d'orige africà ho constituïx el vestuari dels seus integrants. Les bailadoras usen bates llargues i colorits mocadors en el cap aixina com collars, palmitos i atres accessoris com els "chachás". A la seua volta, els varons ampren camises i pantalons blancs. El vestuari es constituïx en un element fonamental de l'elegància d'este ball que recorda els cridats balls de saló europeus.

Instruments usats en la tomba francesa

Els instruments musicals que s'utilisen són:

• Catá
• Premier o redublé (el tambor més gran)
• El bulá i el second (les cridades "tombes")
• La tamborita
• El chachás.

Sorgiment de les "societats"

La veu "Tomba" és d'orige congolés i significa jolgorio o festa en la llengua bantú. En Cuba s'entén per Tomba l'unió de tambors, vores i balls a l'estil del menuet, donat el nivell de refinament dels negres vinculats als colon francesos.

Molts esclaus en obtindre la seua llibertat es varen organisar en diferents societats. Com a eixemple podem mencionar la Societat de Tomba Francesa Lafayette (nom posat en honor del célebre general) la qual data del 24 de febrer de 1862. El nom d'esta societat va ser canviat en 1905 pel de "Societat de Tomba Francesa La Caritat d'Orient" En 1905 canvia este nom pel de.

Importància de la tomba francesa en Cuba

La Tomba Francesa va ser proclamada en 2003 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat L'institució, que té la seua sèu en el carrer Pío Rosat en el caixco històric santiaguero, va rebre en l'any 2000 el Premi Nacional de Cultura Comunitària i en novembre del 2003 la UNESCO la va declarar «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat». La distinció li va ser entregada el 9 de juliol del 2004, en el marc del 24 aniversari del «Festival del Carib», que se celebra tradicionalment en la ciutat oriental de Santiago de Cuba.

També en Guantánamo té la seua sèu la Tomba Francesa La Pompadour-Santa Catalina de Ricci, en el carrer Serafín Sánchez entre Jesús del Sol i Narciso López, en el popular barri de la Loma del Chivo, inscrita com a societat des del 30 de novembre de 1902. Igualment perdura la Tomba Francesa de Bejuco, en la zona rural montanyosa d'antics cultius de café del municipi de Sagua de Tánamo, en la també cubana província de Holguín.

Societats

La Tomba Francesa està hui vigent en vàries societats, a saber:

• "La Caritat d'Orient", en Santiago de Cuba.
• "La Pompadour" o la "Santa Catalina de Riccis" en Guantánamo.
• La "Bejuco" en Ságua de Tánamo, Holguín

Referències

• ^{[enllaç trencat]}

• https://web.archive.org/web/20120930050030/http://es.caoba.org/cultureclub/historia/tumba/article.html Història de la Tomba francesa

Enllaços externs

• 4 videos of Cutumba performing the tomba francesa

• ^{[enllaç trencat]}