Tomba de Juli II

Tomba de Juli II

El monument en el seu aspecte actual, en el Moisés en el centre, flanquejat per la Raquel i la Lligga; en el cos superior, entre el Profeta i la Sibila, l'image de Juli II i sobre ell la Verge en el Chiquet.

Tomba de Juli II és la denominació historiográfica d'un conjunt escultòric i arquitectònic marmóreo que Miguel Ángel va dissenyar i va redissenyar vàries voltes per al monument funerari del papa Juli II, el seu principal mecenes.

L'obra es va encarregar en 1505 i va quedar en l'estat definitiu en 1545, en una escala molt més reduïda que la prevista en el proyecte inicial. Originalment s'anava a ubicar en la basílica de Sant Pedro del Vaticà, el lloc d'enterrament dels papes; pero finalment, despuix de la mort del papa, es va instalar com cenotafio (és dir, sense estajar el cos del difunt) en Sant Pietro in Vincoli en l'Esquilino, iglésia protegida per la família della Rovere, de la que procedia Juli II, i de la que havia segut moradura titular. Abdós temples es troben en la ciutat de Roma, sèu del papat i en eixa época (especialment turbulenta -Reforma protestant, Guerres d'Itàlia, Saco de Roma-) també capital dels Estats Pontificis.

En el primer proyecte la tomba es va dissenyar com una estructura colossal, en espai suficient per a que Miguel Ángel estajara les seues enèrgiques i tràgiques figures (terribilità) a una escala sobrehumana. Hauria supost alçar una mole piramidal de tres cossos, inspirada en el Mausoleu de Halicarnaso (vinculant simbòlicament l'Antiguetat greco-romana en la Cristiandad), de 7 metros d'altura i onze metros de base, en més de quaranta figures de marbre i varis relleus de bronze, dins de la qual hi hauria una cambra funerària oval a la que s'accediria per un accés similar a la "porta del Hades" de l'art funerari romà). Per a l'eixecució es prevea la descomunal suma de dèu mil ducados i un determini de cinc anys; Miguel Ángel va tindre que abandonar els treballs que tenia en curs, i trencar atres contractes.

L'obra va significar per a l'artiste una de les seues majors frustracions vitals: el papa, sense explicar els motius, va interrompre l'encàrrec, possiblement a causa de l'escassea de fondos per al seu ambiciós programa artístic, que en eixe moment varen tindre que amprar-se en la reedificaació de Sant Pedro, a càrrec de Donato Bramante. Despuix de la mort del papa, en 1513, el proyecte va tindre que replantejar-se com un monument adossat a la paret, reduint les seues dimensions en successius contractes, quedant un número molt inferior a les figures originalment planificades (menys d'un terç).

Del conjunt escultòric, la peça més famosa és el Moisés, que es va completar durant una dels esporàdics recomençament dels treballs, en 1513. És fama que, sentint que era una de les seues obres en més vida, Miguel Ángel va colpejar en el seu martell el genoll dret de l'image, cridant: "¡ara, parla!". Lo cert és que pot vore's un desperfecte en eixe lloc.

• Reconstrucció del proyecte
• 
  Proyecte original de 1505, una tomba exenta, segons Franco Russoli, 1952.
• 
  Proyecte de 1513, segons dibuix contemporàneu de Jacomo Rocchetti conservat en el Kupferstichkabinett.
• 
  Proyecte de 1516
• 
  Proyecte de 1532

Moisés.

Cronologia

• 1505 – Despuix de rebre l'encàrrec papal, per al que provablement va ser recomanat per Giuliano dona Sangallo, Miguel Ángel passa sis mesos triant blocs de marbre en les pedreres de Carrara.
• 1506 – Agotats els fondos disponibles, torna a Roma, a on és despedit en mals modos per Juli II. L'artiste es trasllada a Florencia fins que el papa li ordena tornar en amenaces, que estén a la pròpia ciutat.
• 1508 – Corren rumors de que Bramante i Rafael, celosos de Miguel Ángel, són els que han convençut al papa de que construir en vida la pròpia tomba du mala sort, i que l'escultor faria millor en dedicar-se a pintar la volta de la Capella Sixtina (presuntament, esperant que tal encàrrec excedira la seua competència i li posara en ridícul).
• 1512 – Despuix de terminar les fresca, Miguel Ángel repren/reprén l'obra de la tomba. Entre 1512 i 1513 completa el Esclau moribunt, el Esclau rebel i el Moisés (només esta figura es va utilisar en el disseny final; els Esclaus es varen rebujar, i actualment es conserven en el Museu del Louvre).
• 1513 – En febrer mor el papa Juli II. En un nou contracte, de data 6 de maig, s'especifica que la tomba ha de construir-se adossada a una paret, en lloc de com a monument exent. El 9 de juliol Miguel Ángel contracta al cantero Antonio del Posa't a Sieve per a eixecutar els elements arquitectònics del cos inferior, que es varen incloure més vesprada en el disseny definitiu. En el Kupferstichkabinett de Berlín es conserva un croquis de gran tamany, en mal estat, atribuït al propi Miguel Ángel, que mostra esta fase intermija del proyecte, junt en un facsímil més llegible de mà d'un dels seus discípuls, Jacomo Rocchetti. També hi ha un dibuix de l'época en el Metropolitan Museum of Art de Nova York. A pesar de la radical modificació, el proyecte és inclús més ambiciós en térmens de complexitat iconográfica, encara que de menors dimensions (hi ha discrepàncies entre el contracte principal i els subcontractes, 20 x 14 pams o 30 x 17 pams).
• 1516 – Es realisa un nou contracte entre Miguel Ángel i els familiars de Juli II, els qui exigixen que les obres es completen.

• Década de 1520 – Es talla El Geni de la Victòria (que no es va incloure en el disseny final, actualment conservat en el Palazzo Vecchio de Florencia) mentres que atres figures queden iniciades pero no apleguen a terminar-se, com varis Esclaus conservats en la Accademia de Florencia.
• 1532 – Es realisa un nou contracte, que torna a redissenyar la tomba, també en un disseny parietal.
• 1542 – Despuix de negociar els detalls finals en un familiar de Juli II, Miguel Ángel comença el montage de la tomba.
• 1545 – L'obra es completa i instala en Sant Pietro in Vincoli; inclou el Moisés i atres figures, algunes de les quals s'atribuïxen casi totalment a la mà de Miguel Ángel (Lligga i Raquel en el nivell inferior), provablement finalisades pels seus discípuls; mentres que les del nivell superior (alegoria de la vida activa i contemplativa) no es consideren de la seua mà, sino de les d'aquells (Giovanni vaig donar Marchesi i Francesco d'Urbino -elements arquitectònics del pla superior-, Raffaello dona Montelupo -la Verge en el Chiquet, el Profeta i la Sibila, esbossats per Miguel Ángel en 1537 i completats per Domenico Fancelli-, Tommaso Boscoli -figura del Papa-, Donato Benti i Jacopo del Duca).

• 
  Lligga
• 
  Raquel
• 
  Juli II

Figures rebujades

• 
  Esclau moribunt
• 
  Esclau rebel
• 
  Geni de la Victòria (1527–1530)
• 
  Esclau jove
• 
  Esclau atlante
• 
  Esclau barbudo
• 
  Esclau despertant-se