Anar al contingut

Tipala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Multimèdia externa Tipala® és una varietat cultivar de ciruelo (Prunus domestica), de les denominades prunes europees, és marca registrada® Varietat club.[1] Una varietat de pruna criada en 1981 per Walter Hartmann en l'Universitat de Hohenheim Stuttgart Alemània, per mig del creuament de les varietats 'Tiroler Zuckerzwetschge՚ x 'Opal', i es va comercialisar en 1999. Les frutes tenen una talla de tamany mig a gran de forma elíptica llaugerament asimètrica, en pes promig de 40 a 50 g, pell groga més o menys clara en rubors rosats o punts carmín, recoberta de llaugera pruina; sutura en llínea poc visible, i polpa color groc clar, de molt bon sabor, prou diferents a les prunes clàssiques.[2][3]

Història

'Tipala'® varietat de pruna obtinguda pel creuament de les varietats 'Tiroler Zuckerzwetschge՚ com "Parental Mare" x fecundada pel polen de la varietat 'Opal' com "Parental Pare", en 1981 per Walter Hartmann en l'Universitat de Hohenheim, situada en Stuttgart, Alemània. Es va comercialisar en 1995 com marca registrada® Varietat club.[4][5]

'Tipala'® és una de les varietats de pruna resistent al Virus de la Sharka.[2][6][3]

Característiques

'Tipala'® arbre de porte de creiximent solt, ample i mig-fort fa que Tipala es destaque positivament en tots els sortits, tant en corones planes com en formació de huso. És autofértil, pero millora les collites en el polen d'atres varietats tals vomo 'P. Hanita', 'Katinka' o 'Cacaks Schöne'. Flor blanca, que té un temps de floració que comença a partir del 15 d'abril en el 10% de floració, per al 19 d'abril té una floració completa (80%), i per a l'1 de maig té un 90% de caiguda de pétals.[3][2]


'Tipala'® té una talla de tamany mig a gran de forma elíptica llaugerament asimètrica, en un coll abans del cuiro principal, en pes promig de 40 a 50 g;epidermis té una pell groga més o menys clara en rubors rosats o punts carmín, recoberta de llaugera pruina, fina, blanquecina; sutura en llínea visible, situada en una depressió molt suau, alguna cosa més accentuada junt a cavitat peduncular; pedúncul de llongitut mijà, forta; polpa de color groc clar, de molt bon sabor, prou diferents a les prunes clàssiques.[7][8]

Os de fàcil deshuesado, gran, allargat, molt asimètric, en la regata dorsal molt ample i profunt, els laterals més superficials, zona ventral poc sobreixent, superfície rugosa.[9][10][3]

El seu temps de recollida de collita s'inicia en la primera decena d'agost. Madurada en l'arbre, sap molt be.[9][3][2]

Vore també

Referències

  1. Note's que esta publicació és anterior al Congrés Internacional de Botànica de 2011 que va determinar que la subfamília combinada, a la que este artícul es referix com Spiraeoideae, devia denominar-se Amygdaloideae
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «La pruna 'Tipala' en la pàgina "Jirivyslouzil.cz"».Consultat el 17 de giner de 2025.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «La pruna 'Tipala' en la pàgina "Artevos.de"».Consultat el 17 de giner de 2025.
  4. (2005) Repr. d. Ausg. (ed.). Deutsche Äpfel. Die Handelssorten. Förderverein dones Freilichtmuseums am Kiekeberg 1941, Oxford: Förderverein dones Freilichtmuseums am Kiekeberg. ISBN 3-935096-15-1.
  5. «La pruna 'Tipala' en la pàgina "Kiefer-obstwelt.de"».Consultat el 17 de giner de 2025.
  6. «Karteikarte der Sorte in der BUND-Lemgo Obstsortendatenbank».Consultat el 17 de giner de 2025.
  7. «La pruna 'Tipala' en la pàgina "Baumschule-horstmann.de"».Consultat el 17 de giner de 2025.
  8. «La pruna 'Tipala' en la pàgina de "Pflanzenhof-online.de"».Consultat el 17 de giner de 2025.
  9. 9,0 9,1 «Herrero, J. et al. (1964) Cartografia de Frutales d'Os i Pepita. Capítul IV: Apèndix de varietats: CIRUELO, Varietats de pruna en el "digital.csic.és" E.E. d'Aula Dei (Saragossa).».Consultat el 17 de giner de 2025.
  10. «Chathamapples.com/Plums in New York/MajorPlums».Consultat el 17 de giner de 2025.

Bibliografia

  • Walter Hartmann: "Resistent Zwetschgensorte „Jojo“. In: Obst und Garten" - Varietat de pruna resistent "Jojo". En: Obst und Garten , volum 119 (2000), número 9, ISSN 0029-7798 .
  • Walter Hartmann (Hrsg.): Farbatlas alte Obstsorten, Stuttgart 2000, ISBN 3-8001-3173-0.
  • Martin Stangl (Hrsg.): Obst aus dem eigenen Garten, München 4. Auflage 2000, ISBN 3-405-15046-9.
  • Walter Hartmann: "Mistel. Heilpflanze oder Schmarotzer. In: Obst und Garten" - Muérdago. planta medicinal o paràsit. En: Obst und Garten , volum 128 (2009), número 12, ISSN 0029-7798 , pàgines 436–439.
  • Gerhard Friedrich und Herbert Petzold: Handbuch Obstsorten, Ulmer Verlag, Stuttgart 2005, ISBN 3-8001-4853-6