Tiddis

Tiddis

Tiddis (també coneguda com Castellum Tidditanorum o Tiddi) va ser una ciutat romana que depenia de Cirta, i un bisbat denominat Tiddi, que seguix sent una sèu titular catòlica llatina.

Estava ubicat en el territori de l'actual comuna de Bni Hamden en la província de Constantina en l'est d'Argèlia.

Història

Tiddis va ser construïda pels romans i organisat segons el seu sistema d'urbanisació.

Esta pròspera ciutat, assentada en una replanell, tenia una porta monumental, banys, instalacions industrials (curtidurías), un santuari mitraísta que data de el IV i també una capella cristiana.

El poble natal es romanizó de la mateixa manera que els demés pobles propencs a Cirta. Hui es pot creuar seguint el carrer principal que va des d'un portal monumental entre les cases, passant pel fòrum, una placita i la cúria. Per les inscripcions es coneixen els magistrats i decuriones del castellum. Va pertànyer a la colónia de Cirta i, en les demés colónies de Russicade, Milev i Chull, va formar part de la confederació de les IV colónies. També entre els monuments públics rebujats fins ara es troben els banys públics i cisternes (construïdes per M. Cocceius Anicius Faustus a mitan del s. 3 d. C.) i en el cim del peñasco un Temple de Saturn (que va produir un gran número d'esteles ara en el Museu de Constantina). En les ales del penya-segat es poden vore moltes cases i els restants de la muralla original del castellum. Els Lolio eren una de les famílies importants de la ciutat. El seu mausoleu circular encara es pot vore alguns quilómetros a el N. El monument va ser erigit per Lolio Úrbico, prefecto de la ciutat de Roma baix Antonino Pío. Al final del quint c. se sap que la ciutat va ser sèu d'un bisbat. S'han netejat dos basíliques cristianes. Una estava ubicada a l'entrada del poble; l'atra estava en un districte més distant i solament s'ha netejat parcialment

Richard Stillwell

Castells i depòsits d'aigua de totes les formes donen indicis de que la ciutat ha segut abandonada paulatinament per falta de fonts d'abastiment hídric. Es pot admirar el mausoleu de Quint Lolio Úrbico, natural de Tiddis (i fill d'un terratinent bereber romanizado) que després es va convertir en prefecto de Roma.

Hui, Tiddis és un autèntic lloc romà cridat Res eddar o el "pico de la casa" ubicat en la gola del Kheneg, just al nort de Cirta. Marca la presència d'una civilisació romana a través d'inscripcions d'art rupestre i ceràmica romana.

Història eclesiàstica

Baixe el control bizantino, Castellum Tidditanorum tenia dos chicotetes iglésies i era la sèu d'una diòcesis.

Morcelli assigna quatre bisbes a esta sèu, pero Mesnage i Jaubert creuen que eren bisbes de Tisedi, deixant solament a

• Abundio, qui va assistir al Concilie de Cártago convocat en 484 pel rei Hunérico del regne vàndal, després es va exiliar com la majoria dels catòlics, a diferència de les seues contrapartes herejes cismáticos donatistas.

La comunitat cristiana provablement va desaparéixer en la conquista musulmana en la segona mitat del sigle VII, pero alguns restants de ceràmica varen mostrar la supervivència d'un chicotet poble dins de les ruïnes de Tiddis fins a el IX.

Bibliografia

• André Berthier Tiddis. Antique Castellum Tidditanorum Academie dones Belles lettres. París, 1951
• Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pág. 469
• Stefano Antonio Morcelli, Africa christiana, Volum I, Brescia 1816, págs. 320–321
• J. Mesnage, L'Afrique chrétienne, París 1912, pág. 315
• H. Jaubert, Anciens évêchés et ruines chrétiennes de la Numidie et de la Sitifienne, en Recueil dones Notices et Mémoires de la Société archéologique de Constantine, vol. 46, 1913, pág. 93