Tibilis
.jpg)
Tibilis (també escrita Thibilis) va ser una ciutat de l'época romana i bizantina en l'antiga Numidia, hui al noreste d'Argèlia. El lloc té extenses ruïnes romanes i bizantino.
Història
Les numeroses inscripcions llatines descobertes en el lloc de Tibilis varen proporcionar indicacions sobre l'estat i els magistrats d'esta ciutat: durant l'Imperi Primerenc, Tibilis va anar primer un pagus depenent de la confederació Cirtaiana que unia Cirta, Rusicade, Chullu i Milève.[1] Gojant de certa autonomia, la ciutat és administrada per dos magistri de mandat anual, assistits per un o dos edils.[2]
Durant els regnats d'Antonino Pío i Marco Aurelio, ciutadans notables de Tibilis varen obtindre càrrecs alts en l'administració imperial, a dir, Quint Antistio Advento Aquilino Pòstum, cònsul sufecto aproximadament en 167, i el seu fill Lucio Antistio Ruc, gendre de Marco Aurelio i cònsul en 181.[3]
Tibilis va obtindre el ranc de municipi al mando de dos duomviri entre 260 i 268 lo que correspon al periodo estimat per a la dissolució del confederació.[4][5]
Els cults locals varen incloure els flamen Augustalis (per a la divinitat imperial), flamen Saturni (sacerdot de Saturn), i deïtats locals, Bacax i la Magna Mater deorum Idaea (la Mare Gran dels Deus).[6][7][8]
-
Vista general de Tibilis -
-
Ruïnes en Tibilis -
Ruïnes d'un temple menut -
Tibilis en la Tabula Peutingeriana.
Vore també
- Llista de llocs culturals d'Argèlia
Referències
- ↑ Jacques Gascou, « Pagus et castellum dans la Confédération Cirtéenne », Antiquités africaines, no 19, 1983, p183.
- ↑ Jacques Gascou, « Pagus et castellum dans la Confédération Cirtéenne », Antiquités africaines, no 19, 1983, p.184.
- ↑ E. Groag, PIR², 1933, p. 142-143, n° 757
- ↑ the last known magister by an inscription
- ↑ 268 was the first known duumvir
- ↑ Xavier Dupuis, « Constructions publiques et vie municipale en Afrique de 244 à 276 », Mélanges de l'Ecole française de Rome. Antiquité, t. 104, no 1, 1992, p.243.
- ↑ Paul-Albert Fevrier, « Religion et domination dans l'Afrique romaine », Dialogues de histoire ancienne, Vol. 2, 1976. pp. 305-336 https://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/dha_0755-7256_1976_num_2_1_2747.
- ↑ [Stéphane Gsell, « Autel romain de Zana (Algérie) », Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres, 75i année, N. 3, 1931. pp. 265 & 167
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tibilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.