Thor (volcà)
Thor és un volcà actiu situat en Io. Està localisat en el anti-hemisferi de Júpiter en les coordenades: Plantilla:Coord/input/dCoord.: Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Una gran erupció en una alta emissió tèrmica i una gran columna va ser observada durant el sobrevole de Galileo el 6 d'agost del 2001, quàn l'aeronau va volar a través de les porcions exteriors de la columna volcànica. L'erupció continuava durant el següent sobrevole de Galileo en octubre del 2001.[1][2] Vist en les imàgens d'alta resolució preses durant l'erupció, Thor consistix en una série de depressió volcàniques de les que emanen obscurs fluix de lava.[1] Abans de l'erupció, l'àrea estava formada per planures roges i marrons compostes de sofre emanat. Esta geografia és pròpia de les latitut del nort i tropicals. També presentava un conjunt de fluix grocs, possiblement formats per sofre o fluix de silicat coberts per depòsits de sofre.[3] Durant el pas de la sonda New Horizons en febrer de 2007, Thor es trobava encara actiu, ya que es varen detectar emissions tèrmica en infrarrojo i una columna volcànica.[4]
Thor va ser nomenat en 2006 per l'Unió Astronòmica Internacional (IAU) en el nom del deu nòrdic del tro Thor.[5]
Erupció de 2001
[editar | editar còdic]Abans del 2001 no s'havia observat cap activitat volcànica en Thor.[2] L'aspecte de la regió s'havia mantingut estable des de les observacions que va realisar la sonda Voyager de la regió en 1979 fins a les de la sonda Galileo en decembre del 2000.[6] En la primera observació detallada de Thor, presa en juliol de 1999, es varen observar varis fluix lluents grocs. Estos fluix podria consistir principalment de sofre o en restants de silicat sobre els que el sofre s'ha gelat i condensado.[3] No es va trobar cap canvi en estos fluix (Ya siga en el seu tamany, color o distribució) en el pas de la sonda Galileo en decembre de 2000, lo que fa supondre que estos fluix existien abans inclús del pas de la sonda Voyager, pero no va ser captat per la seua menor resolució d'image.[3][6] Les emissions tèrmiques no s'havien observat en Thor fins a maig del 2001, per lo que l'erupció va deure succeir en algun espai de temps entre les dos observacions.[2]
Agost del 2001
[editar | editar còdic]
El 6 d'agost del 2001 la sonda espaciañ Galileo va sobrevolar la regió del pol nort de Thor a una altitut de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. quilómetros.[7] L'objectiu del vol era fotografiar la regió de Tvashtar i prendre una image de les seues erupció.[1] Açò va ser impossible per un fallo en la cambra durant la missió, encara que es varen conseguir imàgens de dies abans i despuix de la missió. Es varen conseguir imàgens de Ío en fase creixent el 4 d'agost ademés d'imàgens dels columnes de les erupció del volcà Tvashtar Ademés de les columnes en Tvashtar, les imàgens varen revelar una columna volcànica sobre Thor, indicant que estava succeint una erupció.[1] La columna de cendres de Thor es podia dividir en 2 zones: Una columna de pols interior d'entre 100 i 125 quilómetros d'alt i una atra més gran i extern de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. km d'alt. Est és la segona erupció més gran observada en Ío (únicament superada pel Grian Patera en juliol de 1999).[8] La columna volcànica externa estava composta de diòxit de sofre gaseós i grans de pols de SO2 d'entre 0,5 i 10 nanómetros.[8] A pesar de que la columna externa era més dèbil que l'interna (Formada per partícules de pols grossa) la massa de l'externa era superior.
Durant la missió, a pesar de que la cambra no funcionava correctament, els atres instruments científics varen ser capaços d'obtindre detalls sobre l'erupció.
El Subsistema de Plasma, un instrument dissenyat per a detectar plasma en la proximitat de l'aeronau, va arreplegar mostres de la columna externa, trobant "copos de neu" d'un pes de 500 a 1000 UMA.[9] Suponent que fora una mostra de diòxit de sofre pura, açò sugerix que les partícules de pols detectades per les fotos estaven formades per 15 a 20 molècules de diòxit de sofre.[8][10] L'Espectrómetro de Mapage Infrarrojo (NIMS) va detectar una emissió tèrmica en infrarrojos en el anti-hemisferi de Ío poc despuix de la trobada i una intensa font de calor compatible en una explosió-erupció dominada. Les altes temperatures d'erupció trobades en Thor, junt a restants de lava solidificada sugerixen que el satèlit té una elevada activitat volcànica.[2]
Mes imàgens preses el 8 d'agost varen mostrar els efectes d'esta erupció en la superfície de Ío, com per eixemple l'aparició d'una zona obscura rodejant a Thor i la formació d'un anell lluent compost de partícules de Diòxit de sofre gelat depositades per l'erupció.[1][11] En algunes àrees el depòsit de SO2 gelat havia aumentat s'un 60-70% a un 100%.SO
2[11] La mida del depòsit és compatible la columna interior de l'erupció.[8] Les senyes preses per el NIMS sugerixen que la columna exterior va poder formar un depòsit de SO2 imperceptible en les llongituts d'ona visibles.[11]
A diferència d'atres grans erupció, no es varen trobar depòsits rojos enThor, sugerint que la litosfera superior està formada per una gran capa de Sofre heterogénea.[3]
Octubre de 2001
[editar | editar còdic]
Galileo va sobrevolar de nou Thor el 16 d'octubre de 2001, Esta volta es va realisar sobre la regió del pol sur a una altitut de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. km. A raïl del descobriment de l'erupció de Thor durant l'anterior missió, el pla d'observació anava dirigit principalment a utilisar la cambra i l'espectrómetro per a poder prendre en alta resolució i obtindre informació del nou lloc d'erupció. La cambra només va poder prendre una fotografia de filtre clar sobre el volcà en una resolució espacial de 334 metros per píxel.[7] L'image va revelar vàries zones obscures noves, fluix de lava de silicat, molts d'ells rodejats per oscuridas i depòsits dels fluix proclásticos.[1] Els fluix obscurs es troben cobrint els fluix grocs anteriorment observats, encara que encara es podien detectar alguns d'estos. La detecció d'un fluix obscur gran en el costat este del volcà sembla ser una fissura de 50 km. Esta fissura podria ser una patera (depressió volcànica) en procés de formació.[3] En les imàgens preses a distància es pot apreciar encara visible restants de la columna volcànica de l'anterior erupció.[1][12]
NIMS va observar Thor en alta resolució. Va detectar alta energia en Thor, pero en menor cantitat que en l'erupció de 2001.[2] La part més intensa de l'erupció (en determinis de producció de poder total) va estar centrada en el fluix de lava oriental observadapor la cambra. NIMS També va detectar emissions tèrmiques en vàries depressió propenques, a on mai s'havia detectat activitat volcànica anteriorment. Esta activitat coincidia en un oscurecimiento de les bases d'estos volcans, per la sublimació del sofre a raïl de fluix de lava fresca. L'activitat detectada en volcans propencs sugerix que la cambra magmática baix Thor provoca l'activitat sísmica a nivell regional.[2]
Despuix de Galileo
[editar | editar còdic]Les observacions de Galileo en octubre de 2001 varen ser les últimes de l'aeronau, encara que l'erupció de 2001 va continuar sent observada des de la Terra per astrònoms. Les emissions tèrmiques de Thor fur observades pel Telescopi Keck en Hawái el 22 de decembre de 2001.[13] L'activitat volcànica continuava inclús durant el pas de la sonda New Horizons en febrer de 2007, quàn de va detectar una gran font de calor i una erupció volcànica de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'alt. Aixina i tot, la columna i molts dels restants piroclásticos varen desaparéixer o varen ser coberts per una erupció procedent de Tvashtar.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «The final Galileo SSI observations of Io: orbits G28-I33».Icarus.169
- 3–28.doi:10.1016/j.icarus.2003.10.014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Lava lakes on Io: Observations of Io’s volcanic activity from Galileo NIMS during the 2001 fly-bys».Icarus.169
- 140–174.doi:10.1016/j.icarus.2003.11.013.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «The Zamama–Thor region of Io: Insights from a synthesis of mapping, topography, and Galileo spacecraft data».Icarus.177
- 69–88.doi:10.1016/j.icarus.2005.03.005.
- ↑ 4,0 4,1 «Io Volcanism Seen by New Horizons: A Major Eruption of the Tvashtar Volcano».Science.318(5848)
- 240–243.doi:10.1126/science.1147621.
- ↑ Blue, Jennifer.
- ↑ 6,0 6,1 «Surface changes on Io during the Galileo mission».Icarus.169
- 29–64.doi:10.1016/j.icarus.2003.09.024.
- ↑ 7,0 7,1 Perry, J.. «A Summary of the Galileo mission and its observations of Io», Lopes, R. M. C. (ed.). Io after Galileo, Springer-Praxis, pp. 35–59. ISBN 3-540-34681-3.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Galileo observations of volcanic plumes on Io».Icarus.197(2)
- 505–518.doi:10.1016/j.icarus.2008.05.005.
- ↑ «Plasmes observed with the Galileo spacecraft during its flyby over Io's northern polar region».Journal of Geophysical Research.107(A8)doi:10.1029/2002JA009240.
- ↑ Meltzer, Michael. Mission to Jupiter: A History of the Galileo Project (pdfpdf), National Aeronautics and Space Administration, p. 251. Consultat el 26 de febrer de 2010.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Geology and activity around volcanoes on Io from the analysis of NIMS spectral images».Icarus.169
- 175–196.doi:10.1016/j.icarus.2004.02.001.
- ↑ Stryk, Ted. «Io from Galileo's 32nd Orbit». Planetary Images from Then and Now. Consultat el 25 de febrer de 2010.
- ↑ «Keck AO survey of Io global volcanic activity between 2 and 5μm».Icarus.176
- 96–122.doi:10.1016/j.icarus.2004.12.014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Thor (volcán)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.