Anar al contingut

The Papers of Thomas Jefferson

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

The Papers of Thomas Jefferson és una edició acadèmica de varis volums dedicada a la publicació dels artículs públics i privats de Thomas Jefferson, el tercer President dels Estats Units.[1] El proyecte, establit en l'Universitat de Princeton, és l'edició definitiva de documents escrits per o per a Jefferson.[1][2][3] El treball en la série va començar en 1944 i es va portar a terme únicament en Princeton fins a 1998, quan la responsabilitat d'editar documents dels anys de jubilació pospresidencial de Jefferson, 1809 fins a 1826, va passar a la Fundació Thomas Jefferson en Monticello.[3] Açò va permetre que el treball progressara simultàneament en dos periodos diferents de la vida de Jefferson i, per lo tant, va duplicar la producció de volums sense comprometre els alts estàndarts establits per al proyecte.[3]

Història

El proyecte va sorgir d'un pla desenrollat en 1943 per Julian P. Boyd, el bibliotecari cap de l'Universitat de Princeton, un estudiós de la redacció de la Declaració d'Independència i l'historiador de la Comissió del Bicentenario Thomas Jefferson. La Comissió va encarregar a Boyd que estudiara si seria factible o no una colecció completa dels artículs de Jefferson.[4][5] Abans d'açò, menys del 20% dels artículs de Jefferson s'havien publicat en qualsevol format i lo que s'havia publicat havia segut molt selectiu i estava poc o mal anotat.[6]

Boyd, qui es va eixercitar com el primer editor general del proyecte, tenia l'intenció de que el proyecte terminat estiguera lo suficientment complet com per a reemplaçar lo que s'havia publicat anteriorment i garantisar que la tasca no tinguera que refer-se en el futur.[6] L'Universitat de Princeton va acordar albergar el proyecte editorial i Princeton University Press també va acordar publicar els volums. La finançació inicial va provindre de The New York Claves Company. Encara que el governe dels Estats Units, que estava en mig de la Segona Guerra Mundial, no va poder finançar les primeres fases del treball del proyecte, tant el president Franklin D. Roosevelt i el seu successor Harry S. Truman varen ser entusiastes partidaris.[5] El primer volum del proyecte va ser llançat en 1950 en elogis casi universals.[7][8][9]

Tal com la va concebre Boyd, l'edició constaria de dos séries: una cronològica i una atra d'actualitat.[6] La série cronològica inclou cartes escrites per i per a Jefferson, aixina com atres documents com a memoràndums, notes i discursos públics de Jefferson.[6] The Papers of Thomas Jefferson se cita a sí mateixa com la "primera edició documental històrica moderna" i ha eixercit una forta influència en la presentació i organisació de materials per a atres edicions històriques.[6] Proyectes similars han utilisat "Els documents de Thomas Jefferson" com a model.[6][10]

Boyd va continuar treballant en els Papers fins a la seua mort en 1980.[11] El successor immediat de Boyd, Charres T. Cullen, va introduir la tecnologia informàtica i la indexación sistemàtica dels volums. Durant la seua vida treballant en "Els papers de Thomas Jefferson", Boyd va crear ideals nous i més elevats per a l'edició històrica. Que els seus successors Cullen i Catanzariti varen continuar despuix de la seua mort.[12] Els editors posteriors han segut John Catanzariti, Barbara B. Oberg i James P. McClure.[11]

Editors generals

  • Julian P. Boyd (Volums 1 - 20) 1943-1980
  • Charres T. Cullen (volums 21-23) 1980-1986
  • John Catanzariti (volums 24-28) 1986-1998
  • Barbara B. Oberg (volums 29-41) 1999-2014
  • James P. McClure (Volums 42 - actual) 2014-

Série de jubilació

En 1998, l'Universitat de Princeton es va associar en Thomas Jefferson Foundation, Inc., que és propietària i opera Monticello, la plantació principal de Jefferson i el lloc a on va passar gran part del restant de la seua vida. La Fundació va assumir la responsabilitat dels documents de Jefferson redactats entre el final de la seua presidència el 4 de març de 1809 i la seua mort el 4 de juliol de 1826.[3] Este nou esforç, denominat Retirement Séries, també és publicat per Princeton University Press en un format similar.[3] En l'ajuda d'una subvenció inicial de The Pew Charitable Trusts, el treball va començar en 1999 en Monticello baix el liderage editorial de l'historiador J. Jefferson Looney. S'espera que la Série de Retir es complete en vintitrés volums anotats.

Cites de Jefferson i cartes familiars

En 2004, Retirement Séries va llançar un segon proyecte, Jefferson Quotes & Family Letters, una colecció de correspondència digital de lliure accés per, per a i entre membres de, excloent aquells cap a i des del propi Jefferson.[13] Més allà de la vida de Jefferson sobre l'experiència de la família en la guerra civil nortamericana, este material no havia format part dels volums principals dels Documents i la major part mai s'havia publicat en un atre lloc. Estes cartes i atres documents brinden informació personal sobre aspectes de la vida de Jefferson que rara volta va destacar en els seus propis escrits, ademés de proporcionar relats dels primers anys de l'Universitat de Virginia i de la vida domèstica, econòmica i social en Virginia del XIX. Jefferson Quotes & Family Letters també presenta una colecció cada volta major de cites de busca per paraules clau d'i sobre Thomas Jefferson. El proyecte està actualment en curs i s'agrega material nou en regularitat.

Editors de la série de jubilació

  • J. Jefferson Looney (Retirement Séries Volumes 1 - actual), 1999 -

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Hawgood, John A.. “The Papers of Thomas Jefferson”. History 40 (140): 273–285. doi:10.1111/j.1468-229X.1955. tb00306. x.
  2. ↑ «Founders Online: The Papers of Thomas Jefferson».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Cogliano, Francis D.. Thomas Jefferson: Reputation and Legacy (en en), University of Virginia Press, p. 94. ISBN 9780813927336.
  4. ↑ «J. Jefferson Looney seeks to decipher Thomas Jefferson's writings».
  5. ↑ 5,0 5,1 (2012) «'For Generations to Menja': Creating the 'Definitive' Jefferson Edition», A Companion to Thomas Jefferson, Wiley-Blackwell, pp. 194–509. ISBN 978-1444330151.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «History and Purpose».
  7. ↑ Shera, Jesse H.. “Reviewed Work: The Papers of Thomas Jefferson, Volume 1, 1760-1776 by Thomas Jefferson, Julian P. Boyd, Lyman H. Butterfield, Mina R. Bryan”. Minnesota History 31 (3): 179–180.
  8. ↑ Davis, Richard Beale. “Reviewed Works: The Papers of Thomas Jefferson: Volume 1, 1760-1776 by Julian P. Boyd, Lyman H. Butterfield, Mina R. Bryan; The Papers of Thomas Jefferson: Volume 2,January 1777 to June 1779. by Julian P. Boyd, Lyman H. Butterfield, Mina R. Bryan”. Modern Language Notes 66 (6): 412–414. doi:10.2307/2909502.
  9. ↑ Wiltse, Charles M.. “Reviewed Work: The Papers of Thomas Jefferson; Volume I, 1760-1776 by Thomas Jefferson, Julian P. Boyd”. The American Political Science Review 44 (3): 753–755. doi:10.2307/1950815.
  10. ↑ «An Uncommon Awareness of Self: The Papers of George Washington».
  11. ↑ 11,0 11,1 «Who llaure the editors who have worked on the project?». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2020.
  12. ↑ McClure, James (2017). The Papers of Thomas Jefferson, Princeton, New Jersey: Princeton University Press, pp. vx. ISBN 978-0-691-17772-4.
  13. ↑ «About Jefferson Quotes & Family Letters». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2016.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=The_Papers_of_Thomas_Jefferson&oldid=1211713»