Anar al contingut

Tesor de Pereshchepina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tesor de Pereshchepina

El Tesor de Pereshchepina (, ) és un depòsit major d'objectes bizantino, búlgars, sasánidas, i ávaros del periodo de Volkerwanderung.

El depòsit va ser descobert en l'any 1912 en el poble de Mala Pereshchepina (a 13 km de Poltava, Ucrània) per un pastor que lliteralment va entropeçar en una vaixell dorada i va caure en la sepultura de Kubrat, el fundador de la Gran Bulgària i pare d'Asparuh, fundador del Primer Imperi Búlgar. El tesor va ser extret baix la supervisió del comte Aleksey Bobrinsky, un renomenat arqueòlec, que va publicar la seua descripció en l'any 1914.[1]


El tesor conté més de 800 peces, preservades en el Museu del Hermitage, San Petersburgo. Hi ha 19 vasijas d'argent i 16 vasijas d'or, incloent un destacat rhyton i restants d'un atre. La web oficial del museu parla de [1]

un objecte en cobertura d'or, una espasa ben conservada en una terminació en forma d'anell i or en l'empuñadura i la baïna… joyeria d'or — un torque, un pendent, sèt braçalets i sèt anells en incrustacions de pedres precioses (amatista, safir, ulls de tigre, granates, cristal de roca, i esmeraldes)… i plaques quadrades d'or per al recobriment d'una construcció funerària de fusta".[2]

El pes total d'or del depòsit excedix els 25 quilograms, i el dels objectes d'argent els 50 quilograms.

Entre els descobriments més interessants es troba un collar de monedes d'or bizantines, que data del regnat de l'emperador Maurici (582–602) al de Constant II (641–668). Existix ademés un plat sasánida portant l'image de Sapor II (309–379), i un plat bizantí en una inscripció del bisbe de Tomis de el VI.

Encara que la Gran Enciclopèdia Soviètica era entusiasta en atribuir el tesor a un "cap eslau" que supostament va saquejar els objectes durant "un assalt contra Bizancio", molts erudits estan d'acort que el tesor marca la sepultura de Kubrat, el primer jan avalat dels búlgars.[3] Esta conclusió està basada en el descobriment en el jaciment del sagell de Kubrat, en l'inscripció "Houvr(a)tou patr(i)k(iou)", indicant l'estatus de patricio del que va gojar en la cort d'Heraclio. El tesor de Pereshchepina és una de les manifestacions més intenses de la cultura de l'Antiga Gran Bulgària.

Referències

  1. ↑ Бобринский А.А. Перещепинский клад. // Материалы по археологии России, №34. Petrograd, 1914.
  2. ↑ Pereshchepina Treasure en el Museu del Hermitage.
  3. ↑ Andras Rona-Tas. Hungarians and Europe in the Early Middle Ages. Central European University Press, 1999. Page 217.


Referències