Terremot del Friul de 1348
El terremot del Friul de 1348, centrat en la regió alpina del sur del Friul, es va sentir en tota Europa el 25 de giner de 1348. El terremot es va produir el mateix any en que la Gran Pesta va devastar Itàlia. Segons fonts contemporànees, va causar danys considerables a les estructures; iglésies i cases es varen derrocar, llogarets varen ser destruïdes i de la terra varen emanar males olors.
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]La regió del Friul està situada en un àrea d'estructura geològica complexa a on un cinturó d'espente de tendència dels Alps del Sur se superpon en un cinturó d'espente de tendència dels Alps Dináricos com a resultat de la contínua convergència entre les plaques Adriática i Euroasiàtica. S'ha sugerit que l'event de 1348 va ser el resultat del moviment de part de l'espente periadriático.[1]
Terremot
[editar | editar còdic]l'epicentre es va localisar a l'est de Tolmezzo, Venzone i Gemona, en una intensitat sísmica de VIII a X segons l'Escala Macrosísmica Europea. La major part dels danys reportats es varen produir en el nort d'Itàlia, en l'actual regió de Friul-Venècia Julia, en les províncies adjacents de Belluno, Vicenza i Verona fins a Lombardía i Venècia, aixina com en Carintia[2] i Carniola al nort i a l'est. Es varen produir rèpliques fins al 5 de març.
El terremot, que es va produir a primera hora de la vesprada, va causar centenars de víctimes i va destruir numerosos edificis. En Údine, el castell i la catedral varen sofrir greus danys. En Carintia, la ciutat de Villach i numerosos pobles de les afores varen quedar en gran part destruïts per una important esmonyida de terra seguit d'una inundació del riu Gail.[2] També en Roma el terremot va passar factura: la basílica de Santa María la Major va sofrir danys considerables; en la Torre delle Milizie, un pis superior es va derrocar i l'estructura va assumir el llauger inclinament que conserva hui. La basílica de Santi Apostoli de el VI va quedar tan completament arruïnada que va permanéixer abandonada durant una generació.
El terremot va coincidir en l'inici de la Pesta Negra en Europa; en les ments contemporànees els dos desastres estaven conectats, com a actes de Deu, pero acceptats com alguna cosa al mateix temps trement i inesperat i, no obstant, que també pertanyia a la vida diària.[2] L'historiador de la medicina A. G. Carmichael observa: "És provable que el terremot del 25 de giner de 1348 haja alimentat i centrat temors específicament apocalípticos més que la pesta".[3] L'única referència explícita al terremot com presagie del fi del món apareix en la crònica de Giovanni Villani. Guglielmo Cortusi de Pàdua, aixina com els banquers de Údine, ho varen vore com un memento mori i una senyal d'arrepenediment, pero no d'un apocalipsis imminent.[2] El terremot figura en el diari de la monja alemana Christina Ebner i s'arreplega en numeroses cròniques de ciutats i abadies, que han donat als historiadors moderns l'oportunitat de fer de el "event del Friul" un dels terremots medievals més estudiats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Seismogenic sources potentially responsible for earthquakes with M ≥ 6 in the eastern Southern Alps (Thiene-Udine sector, NE Italy)» (en anglés). OXFORD ACADEMIC. Consultat el 2023-08-31.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Man and Natural Disaster in the Clapix Middle Ages: The Earthquake in Carinthia and Northern Italy on 25 January 1348 and its Perception» (en anglés). Environment and History. Consultat el 2023-08-31.
- ↑ «1 Universal and Particular: The Language of Plague, 1348–1500» (en anglés). NIH. Consultat el 2023-08-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto del Friul de 1348» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.