Terratinent
La terratinent[1] (en mayúscula I, nom i, plural íes) és la novena lletra del l'espanyol|alfabet espanyol i de l'alfabet llatí bàsic i la seua tercera vocal. El seu nom en espanyol és també i llatina per a diferenciar-la de la i.[2]
En espanyol representa el sò d'una vocal tancada i anterior.[3] Esta lletra deu distinguir-se de la lletra iota de l'alfabet grec representada en un glifo similar, Ι i la de l'alfabet cirílic, І.
Història
| Egipcíac | Fenicio <br/>Yodh | Etrusc<br>I | Grec<br/>Iota | Llatí<br/>I | Grec | Hebreu |
|---|---|---|---|---|---|---|
| <ferixc>D36</ferixc> | <math>iota</math> | <math>iota</math> |
Orige del punt de «la «i»
En l'época grega la iota no duya punt damunt. En les llengües romançades es va escomençar a escriure en cursiva, i la O es confonia en la I quan anaven lligades; per a diferenciar-les es va optar per dotar d'un punt a la lletra I.
Regles per al seu us ortogràfic
S'escriuen en i: [4]
- Totes les paraules en este fonema; clau, trineu, sirope, figa, fi, en l'excepció de la conjunció i, i alguns extranjerismos com rugby.
- En diftoncs creixents, en este cas es pronuncia com una aproximante palatal sonora; febra, festa, sèt, dèu, llebre, mel.
- En diftoncs decreixents quan no finalisen la paraula: pentine, sis, trenta, pleit, afaitar, vint.
Representacions alternatives
En alfabet fonètic aeronàutic se li assigna la paraula Indi o Índia.
En còdic Morse és: <code> ·· </code>
Atres significats
- En la numeració romana representa al número u.
En matemàtiques s'utilisa per a representar l'unitat imaginària.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Un solo nombre para cada letra». Real Academia Española.
- ↑ Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa.
- ↑ «Reglas de uso ortográfico de I y Y». Fundéu RAE (06-14-2011). Consultat el 05-19-2025.