Anar al contingut

Terratinent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore I (desambiguación).

La terratinent[1] (en mayúscula I, nom i, plural íes) és la novena lletra del l'espanyol|alfabet espanyol i de l'alfabet llatí bàsic i la seua tercera vocal. El seu nom en espanyol és també i llatina per a diferenciar-la de la i.[2]

En espanyol representa el sò d'una vocal tancada i anterior.[3] Esta lletra deu distinguir-se de la lletra iota de l'alfabet grec representada en un glifo similar, Ι i la de l'alfabet cirílic, І.


Història

Egipcíac Fenicio <br/>Yodh Etrusc<br>I Grec<br/>Iota Llatí<br/>I Grec Hebreu
<ferixc>D36</ferixc> Latin I <math>iota</math> <math>iota</math>


Orige del punt de «la «i»

En l'época grega la iota no duya punt damunt. En les llengües romançades es va escomençar a escriure en cursiva, i la O es confonia en la I quan anaven lligades; per a diferenciar-les es va optar per dotar d'un punt a la lletra I.


Regles per al seu us ortogràfic

S'escriuen en i: [4]

  • Totes les paraules en este fonema; clau, trineu, sirope, figa, fi, en l'excepció de la conjunció i, i alguns extranjerismos com rugby.
  • En diftoncs creixents, en este cas es pronuncia com una aproximante palatal sonora; febra, festa, sèt, dèu, llebre, mel.
  • En diftoncs decreixents quan no finalisen la paraula: pentine, sis, trenta, pleit, afaitar, vint.


Representacions alternatives

En alfabet fonètic aeronàutic se li assigna la paraula Indi o Índia.

En còdic Morse és: <code> ·· </code>


Atres significats

En matemàtiques s'utilisa per a representar l'unitat imaginària.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Un solo nombre para cada letra». Real Academia Española.
  3. ↑ Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa.
  4. ↑ «Reglas de uso ortográfico de I y Y». Fundéu RAE (06-14-2011). Consultat el 05-19-2025.

Enllaços externs