Terra i aigua
En els escrits del croniste de l'Antiga Grècia Heródoto, la frase terra i aigua (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 468: attempt to index field 'scripts' (a boolean value). – ge kai hydor, en persa: آب و زمین) s'usa per a representar la demanda dels perses de les ciutats o persones que es rendian davant ells.
Us en les històries d'Heródoto
[editar | editar còdic]En el llibre quart, Heródoto menciona per primera volta el terme terra i aigua en la resposta del rei Idantirso dels escitas al rei Darío.[1] En el llibre 5, s'informa que Darío va enviar heralts exigint terra i aigua al rei Amintas I de Macedònia, que va acceptar.[2] També es va solicitar a l'embaixada ateniense en Artafernes en 507 a. C., que va complir.[1] En el sext llibre, Darío va enviar heralts per tota Hellas demanant-els que exigiren terra i aigua per al rei.[1] No va haver moltes ciutats-estat que es varen negar.[1] En el llibre 7, relata que quan els perses varen enviar emissaris als espartanos i als atenienses exigint el símbol tradicional de la rendició, una ofrena de terra i aigua, els espartanos els varen tirar a un pou i els atenienses els varen tirar a un desfiladero, sugerint que en aplegar al fondo, podrien "excavar-ho ells mateixos".[3][4]
Interpretació
[editar | editar còdic]La demanda de terra i aigua simbolisava que aquells que es rendien als perses renunciaven a tots els seus drets sobre la seua terra i cada producte de la terra. Donant terra i aigua, reconeixien l'autoritat persa sobretot; inclús les seues vides pertanyien al rei dels perses. Després es portaven a terme negociacions per a especificar les obligacions i els beneficis dels senyors.
La frase terra i aigua, inclús en grec modern, simbolisa la subordinació incondicional a un conquistador.
Segons l'historiador modern J. M. Balcer, el significat de la terra i l'aigua és que eren símbols zoroástricos i representatius del vassallage del Imperi Persa. "Els heralts perses varen viajar per tota Grècia exigint el reconeiximent de la sobirania persa i els símbols zoroástricos de la terra i l'aigua, les marques del vassallage ...".[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 google. com/books? id=EjhEAgAAQBAJ&q=persians+referred+to+the+greeks+as+yauna&pg=PA122 Ancient Pèrsia: A Concise History of the Achaemenid Empire, 550–330 BCE, Cambridge: Cambridge University Press, p. 123. ISBN 978-1-10700-960-8.
- ↑ Joseph Roisman,Ian Worthington. google. nl/books? id=QsJ183uUDkMC&pg=PA345&lpg=PA345&dq=Achaemenid+Persians+ruled+balkans&source=bl&ots=K7qasgPG1K&sig=lkiajbVuNcHEbI5Lz3MnvIUBG1U&hl=nl&sa=X&ei=sb6RVP2qHoPUaqeGgZgE&ved=0CEkQ6AEwBQ#v=onepage&q=Achaemenid%20Persians%20ruled%20balkans&f=false "A companion to Ancient Macedònia" John Wiley & Sons, 2011. ISBN 144435163X pp 343-345
- ↑ Heródoto, Històries, VII, 133.
- ↑ http://www. perseus. tufts. edu/hopper/text? doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0125%3Abook%3D7%3Achapter%3D133%3Asection%3D1
- ↑ J. M. Balcer, "The Persian Wars Against Greece: A Reassessment", Història;; 38 (1989) p. 130
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- lavanguardia. com/historiayvida/historia-antigua/20190830/47311572677/la-batalla-de-salamina. html La batalla de Salamina en La Vanguardia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tierra y agua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.