Terminalia amazonia
| Terminalia amazonia | |
|---|---|
|
| |
| Detall dels fulls d'un eixemplar de Terminalia amazonia | |
Taxonomia 
| |
| Regne: | Plantae |
| Superfilo: | Tracheophyta |
| Divisió: | Angiospermae |
| Classe: | Eudicotyledoneae |
| Subclasse: | Rosidae |
| Orde: | Myrtales |
| Família: | Combretaceae |
| Gènero: | Terminalia |
| Espècie: | T. amazonia
|
| Nom binomial | |
| Terminalia amazonia (J.F.Gmel.) Exell
| |
| Sinonímia | |
| |
Cortés groc (Terminalia amazonia) és un arbre de la família de les combretàcees. És natiu d'Amèrica del Nort i Amèrica del Sur.[1] Aplega a tindre una altura de fins a 70 m en fulls de color vert obscur. En Mèxic la seua distribució va del sur de Veracruz a Chiapas. El seu hàbitat són els boscs tropicals perennifolios. S'ha utilisat per a explotació forestal comercial. La fusta és dura i duradora.[2] En Belize, Terminalia amazonia és àmpliament localisat en la reserva forestal Mountain Pine Ridge.[3]
Descripció
Esta espècie pot créixer fins a 70m en altura. Puga conseguir un diàmetro d'1 a 3m. La corfa és plana. Al principi, les branques creixen horisontalment i l'àpiç supon una posició vertical. La corfa és prima (1 cm de gruixa) i és de color marró o groc grisáceo, i posseïx un sabor amarc. Les fulles són menuts, de color vert obscur i lustrosas per damunt i de color vert clar i opac per avall.[4]
Distribució
En Mèxic té una distribució potencial a partir del sur de l'estat de Veracruz, Tabasco i Chiapas.[5]
Noms vernàculs
Terminalia amazonia té diferents noms en una varietat de països. En América Central i Panamà, se li coneix com a roure coral, amarillón, canux, taronger, volador, groc real i guayabo de toll. En Mèxic, se li coneix com sombrerete i tepesuchil. En Cuba, els noms comuns són guyo i chicharrón. En Belize se li denomina nargusta o bullywood. Arispín i aceituno són els noms comuns en Veneçuela. Finalment, en Colòmbia els noms comuns són guayabo lleó i pal prieto.[4]
En Perú es diu arbre del chunchu.[6] i en Bolívia li'l coneix com verdolago.
Ecologia
Terminalia amazonia és un arbre tropical de bosc perennifolio humit.[1] Florix entre febrer i abril mentres la fruta alcança la seua madurea entre març i maig.
Característiques de la fusta
La part jove de la fusta verda és de color groc clar grisàceu i taronja o groguenc una volta seca. El cor és una miqueta més obscur i quan està sec, adquirix un color groc rojós. Posseïx una mija aproximada de 2 anells per cm.[4]
Usos
Degut a que la fusta de Terminalia amazonia és dura i resistent, és utilisada en obres de fusteria en general aixina com en pisos.[4]
Plagues i malalties
Algunes plantes de Terminalia amazonia presenten problemes de plagues durant les etapes primerenques de desenroll. L'atac causa una gran deformació que reduïx la calitat de la fusta. És comú trobar un problema de "engomamiento" causat per un virus que causa que es debilite l'arbre fins que mor.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Sanchez. «Roure Coral». Consultat el 19 de setembre de 2016.
- ↑ Consell Belize. «Plants of Belize». Consell Belize. Consultat el 19 de setembre de 2016.
- ↑ Pither. «Heredity-Genetic diversity of the tropical tree Terminalia amazonia in naturally fragmented populations». Nature.com. Consultat el 19 de setembre de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Montero. «Terminalia amazonia; ecologia i silvicultura». CATIE. Consultat el 19 de setembre de 2016.
- ↑ «Enciclovida».
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terminalia amazonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.