Teoria negacionista dels germens
La teoria del cuentagio és la creència de que els germens no són els causants de les malalties infeccioses, i que la teoria microbiana de les malalties és errònea.[1] Per lo general, implica argumentar que el model de malaltia infecciosa de Louis Pasteur estava equivocat i que el d'Antoine Béchamp estava en lo cert. De fet, els seus orígens estan arrelats en la teoria del pleomorfisme de Béchamp (en el context de la malaltia), no refutada empíricament.[2] La principal idea es coneix com teoria del terreny, que postula que el teixit malalt propicia el cultiu dels germens, al contrari de la teoria de Pasteur que diu que els germens invadixen i emmalaltixen el teixit.
Antecedents
El negacionisme de la teoria dels germens és tan antic com la pròpia teoria dels germens, que va començar en la rivalitat entre Pasteur i Béchamp. El treball de Pasteur en la prevenció de les infeccions en les begudes li va dur a descobrir que es devien a microorganismes, i li va conduir pel camí de ser el primer científic en demostrar que la teoria era vàlida i a popularisar-l'en Europa.[2] Encara que no va ser el primer en tindre l'idea i científics com Girolamo Fracastoro (va tindre l'idea de que els fómites podrien albergar les llavors del contagi), Agostino Bassi (va descobrir que la malaltia de la muscardina dels cucs de seda era causada per un fongo que es va cridar beauveria bassiana), Friedrich Henle (que va desenrollar els conceptes de contagium vivum i contagium animatum), i uns atres havien propost idees similars a la teoria dels germens.[3][4]
Béchamp va impugnar enèrgicament esta opinió oferint una idea en competència coneguda com la teoria pleomórfica de la malaltia. Esta teoria diu que tota la vida es basa en formes que una certa classe d'organismes prenen durant les etapes dels seus cicles de vida i que els germens són atrets per l'ambient del teixit malalt en lloc de ser la causa.[5] Els defensors d'esta idea insistixen que els microbis que viuen en un organisme passen per les mateixes etapes del seu desenroll. Segons Günther Enderlein, són les següents: coloide-microbi (fase primitiva), bactèrias (fase mija) i fongos (fase final).[6]
Les teories anteriors que no contemplaven els germens, ademés de l'idea anterior de miasma, se centraven en la generació espontànea (l'idea de que la matèria viva podria sorgir de lo no viu, idea rebatuda experimentalment de forma pionera per Francesco Redi) i la variació de la teoria del terreny de les idees de Béchamp. Pasteur refutó la generació espontànea en una série d'experiments en la década de 1870.[3] No obstant, entendre la causa d'una malaltia no sempre conduïx immediatament a un tractament efectiu de la mateixa i la gran disminució de la mortalitat durant el XIX s'associa principalment en la millora del higiene i la neteja. De fet, un dels primers moviments en negar la teoria dels germens va ser el Moviment Sanitari i, no obstant, va ser central en el desenroll de l'infraestructura de salut pública de numeroses nacions. En proporcionar aigua potable i sanejament, existia un entorn menys propici per al desenroll de patógenos i les taxes de mortalitat varen disminuir dràsticament.[7]
La teoria negacionista dels germens té una important superposició en la quiropráctica. Molts quiroprácticos creuen que l'immunitat és una funció de l'alliniació de la columna vertebral i la capacitat del cervell per a comunicar-se de manera eficient en el cos i que té poc o res a vore en patógenos externs.[8]
Un fil comú entre molts defensors de la medicina alternativa és l'oposició a les vacunes i molts usen el negacionisme per a justificar les seues afirmacions.[9] Els negadores de la teoria dels germens fan moltes afirmacions sobre els fonaments biològics de la teoria i el registre històric,[10][11] que estan en desacort en lo que la majoria dels científics i historiadors moderns accepten.[1][2][3][12] Una atra afirmació popular de la comunitat anti-vacuna és que totes les malalties són causades per toxemia per pràctiques de salut i a una dieta inadequades.[13]
Crítica
Harriet Hall va publicar un artícul en Skeptic a on descriu la seua experiència en la discussió en negadores de la teoria dels germens.[13]
Els membres de la comunitat mèdica que també són escèptics, com David Gorski i Steven Novella, senyalen que negar la teoria dels germens és contrari als anys d'experiments i a l'opinió predominant de la majoria dels meges i científics.[1][2][14]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Novella, Steven (2010-11-04). "Germ Theory Denial". neurologica blog. Retrieved 22 May 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gorski, David (2010-08-09). "Germ theory denialism: A major strain in "alt-med" thought". Science-Based Medicine
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacontagió - ↑ Guthrie, D.J.; Rhodes, P. "Verification of the germ theory". Encyclopedia Brittannica
- ↑ "Antoine Sechamp and Pleomorphism" [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Poehlman, K.H. "Synthesis of the Work of Enderlein, Bechamps and other Pleomorphic Researchers". Scribd
- ↑ Pizzi, R.A. "Apostles of cleanliness". the timeline
- ↑ Barrett, Steven. "Chiropractors and Immunization". Chirobase
- ↑ Crilip, Mark (2008-11-07). "It's just a theory". Science-Based Medicine
- ↑ Fielder, J.L. (2001). Handbook of Nature Cure Volume One: Nature Cure vs. Medical Science; Chapter One: That Fallacious Germ Theory. Academy of Natural Living. ISBN 0958661146
- ↑ "Vaccinations – Overview". Arizona Advanced Medicine
- ↑ Hodkinson, J. "The history of germ theory" [2] archivat en Wayback Machine.. Big Picture Education
- ↑ 13,0 13,1 Hall, Harriet A. (2008-12-09). "'I Reject Your Reality' – Germ Theory Denial and Other Curiosities". science-based medicine
- ↑ Gorski, David (2010-08-09). "Yes, there really llaure people who don't accept the germ theory of disease". Respectful Insolence
Erro en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «contagion» no se utiliza en el texto anterior.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría negacionista de los gérmenes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.