Teoria de senyals
En biologia evolutiva, la teoria de senyals o de senyalisació és un cos de treball teòric que examina la comunicació entre individus. La qüestió central es presenta quan es deu esperar que els organismes en interessos en conflicte es comuniquen en honestitat (considerant que no hi ha una intenció conscient) en lloc de deshonestament. Els models matemàtics en els que els organismes senyalen la seua condició a atres individus com a part d'una estratègia evolutivament estable són importants per a l'investigació en este camp.
Les senyals es donen en contexts tals com la selecció de parella per les femelles, lo que somet a les senyals dels mascles a pressió selectiva. Les senyals evolucionen perque modifiquen el comportament del receptor per a beneficiar al comunicador. Les senyals poden ser honestes, transmetent informació que aumenta de manera l'aptitut del receptor, o deshonestas. Un individu pot enganyar a un atre en fer una senyal deshonesta, lo que podria beneficiar breument al comunicador, en el risc de socavar el sistema de senyalisació per a tota la població.
La qüestió sobre si la selecció de senyals funciona a nivell d'un organisme o gen individual o a nivell grupal ha segut objecte de debat per biòlecs com Richard Dawkins, en l'argument de que els individus evolucionen per a senyalar i per a rebre senyals millor, incloent la resistència a la manipulació. Amotz Zahavi va sugerir que l'engany podria ser controlat pel principi del handicap, a on el millor cavall en una carrera de handicap és el que du el major pes. Segons la teoria de Zahavi, comunicadors com els pavos reals mascle tenen 'coes' que són genuinament desventajosas, ya que són costoses de produir. Este sistema és evolutivament estable posat que les grans coes vistoses són senyals honestes. Els biòlecs han intentat verificar el principi del handicap, en resultats no concloents. El biòlec matemàtic Ronald Fisher va analisar la contribució de que tindre dos còpies de cada gen (diploidía) produiria senyalisació honesta, lo que demostra que podria ocórrer un efecte de desenfré en la selecció sexual, depenent de la sensibilitat en el balanç de costs i beneficis.
Es pot esperar que els mateixos mecanismes apliquen per als sers humans, els investigadors han estudiat conductes que inclouen l'actitut arriscada dels hòmens jóvens, la caça de grans animals i costosos rituals religiosos, trobant que tots estos comportaments semblen calificar com senyals honestes costoses.
Selecció sexual
- Artícul principal → Selecció sexual.
Quan els animals elegixen companyers, traces com la senyalisació estan subjectes a pressió evolutiva. Per eixemple, el mascle de la granota arbòrea grisa, Hyla versicolor, produïx una cridada a atraure a les femelles. Una volta que una femella elegix a un companyer, selecciona un estil específic de vocalisació masculina, propagant aixina una capacitat de senyalisació específica. La senyal pot ser la cridada en sí, l'intensitat d'una cridada, el seu estil particular, la seua taxa de repetició, i aixina successivament. Vàries hipòtesis tracten d'explicar per qué les femelles seleccionen una cridada en lloc d'una atra. El hipòtesis de l'explotació sensorial propon que les preferències preexistentes en els receptors femenins poden conduir a l'evolució i innovació de la senyal en els remitents masculins, d'una manera similar a l'hipòtesis de la preferència amagada, que propon que les cridades exitoses són més capaces de coincidir en alguna 'preferència amagada' de la femella.[1]
Senyals honestes
Biològicament les senyals són traces, incloent les estructures i comportaments que s'han desenrollat de manera específica ya que canvien el comportament dels receptors de manera que beneficien a l'emissor.[2] A les traces o accions que beneficien exclusivament al receptor se'ls crida pistes. Quan un au dona deliberadament una cridada d'advertència a un depredador a l'aguaite i el depredador renúncia a la caça, el sò és una senyal. Quan un au que s'està alimentant i inadvertidament fa un crujir en els fulls que atrau depredadors i aumenta el risc de depredaació, este crujir seria considerat una 'pista'.[2]
Els sistemes de senyalisació estan determinats per interessos mutus entre emissors i receptors. Un au d'alerta tal com el gayo dissuadint a un depredador a l'aguaite li comunica alguna cosa útil al depredador: que ha segut detectat per l'assut i que be podria deixar de perdre el seu temps aguaitant a este assut en estat d'alerta i poc provable d'atrapar. Quan el depredador es dona per vençut, l'emissor pot tornar a atres tasques com l'alimentació. Una volta que es detecta al depredador a l'aguaite, tant la presa emissora com el depredador receptor tenen un interés mutu abandonar la caça.[3][4]
Dins de les espècies, els interessos mutus aumenten en el parentesc.[5] El parentesc és fonamental per als models de senyalisació entre familiars, per eixemple, quan les crío de les aus aniuades demanen i competixen pel menjar dels seus pares.[6][7]
El concepte de honestitat en la comunicació animal és polèmic ya que és difícil determinar l'intenció i l'us com un criteris per a distinguir un engany de l'honestitat, tal com ho fem en les interaccions humanes.[8] Els biòlecs utilisen la frase "senyals honestes" en un sentit estadístic. Les senyals biològiques com les cridades de advertència o resplandecientes plomes atrasseres són honestes si es correlacionan en una utilitat per al receptor, és dir, la traça de la senyal[nota 1] està correlacionado en un valor no observable per al receptor.[nota 2] Les senyals biològiques honestes no deuen ser perfectament informatives i reduir l'incertitut a zero; per a ser útils únicament deuen ser correctes "en promig".[9] En definitiva, el valor de l'informació de la senyal depén de la mida en que li permet al receptor aumentar el seu aptitut.[10] Per tant, les senyals 'honestes' són evolutivament estables..
Vore també
Notes
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría de señales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.