Teorema de Margolus–Levitin

La Teorema de Margolus–Levitin, nomenat aixina per Norman Margolus i Lev B. Levitin, brinda un llímit fonamental per a la computació quàntica (estrictament parlant, per a totes les formes de còmput). La taxa de processament no pot ser major que $6\times 10^{33}$ operacions per segon per juliol d'energia. Presentant la cota per a un bit:

Un sistema quàntic de inergía I necessita a lo manco un temps de $\frac{h}{4E}$ per a anar d'un estat a un atre ortogonal, a on $h=6.626\times 10^{-34}J\cdot s$ és la constant de Planck i I és l'energia promig.

La teorema també és d'interés fora del camp de la computació quàntica, p. eix. es relaciona en el principi holográfico, la física digital, la realitat simulada, la hipòtesis de l'univers matemàtic i el pancomputacionalismo^{cita requerida}.

Vore també

• Llei de Koomey
• Llei de Moore
• Hipòtesis de l'univers matemàtic

Referències

• (1998).Physica D.120

188–195.doi:10.1016/S0167-2789(98)00054-2.

• Seth Lloyd and Y. Jack Ng, "Black Hole Computers", Scientific American (November, 2004), pp. 53-61.
• A 2002 MIT presentation on the quàntum speed limit (PDF).
• (2017).Phys. Rev. A.95

032305.

• (2017)..