Teorema de Margolus–Levitin
Aparència
La Teorema de Margolus–Levitin, nomenat aixina per Norman Margolus i Lev B. Levitin, brinda un llímit fonamental per a la computació quàntica (estrictament parlant, per a totes les formes de còmput). La taxa de processament no pot ser major que operacions per segon per juliol d'energia. Presentant la cota per a un bit:
- Un sistema quàntic de inergía I necessita a lo manco un temps de per a anar d'un estat a un atre ortogonal, a on és la constant de Planck i I és l'energia promig.
La teorema també és d'interés fora del camp de la computació quàntica, p. eix. es relaciona en el principi holográfico, la física digital, la realitat simulada, la hipòtesis de l'univers matemàtic i el pancomputacionalismocita requerida.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- (1998).Physica D.120
- 188–195.doi:10.1016/S0167-2789(98)00054-2.
- Seth Lloyd and Y. Jack Ng, "Black Hole Computers", Scientific American (November, 2004), pp. 53-61.
- A 2002 MIT presentation on the quàntum speed limit (PDF).
- (2017).Phys. Rev. A.95
- 032305.
- (2017)..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Margolus–Levitin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.