Anar al contingut

Teorema de Lucas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la teorema d'anàlisis complex vore Teorema de Gauss-Lucas.

En teoria de números, la teorema de Lucas caracterisa el residu del coeficient binomial (mn) quan este és dividit per un número primo p. Va ser enunciat per primera volta en 1878 en una publicació del matemàtic Édouard Lucas, encara que no va demostrar el resultat.[1][2] La teorema de Lucas té moltes aplicacions, com explicar la naturalea fractal dels coeficients binomiales mòdul p.[3]

Enunciat

Siguen m i n número entero no negatius i p un número primo. Llavors, tenim la següent relació de congruència:

(mn)i=0k(mini)(modp),

a on

m=mkpk+mk1pk1++m1p+m0,

i

n=nkpk+nk1pk1++n1p+n0

són les expansions de m i n en base p. S'utilisa la convenció que (mn)=0 si m<n.

Demostració

La teorema de Lucas té distintes demostracions, pero una prova clàssica seguix el següent esquema:

  1. Primer, es demostra que (pk)0(modp) a menos que k=0 o k=p.
  2. Després, es pot demostrar que (p+rk)(rk(modp))(modp) per a 0rp1.
  3. Després, es pot demostrar que (2pp)2(modp).
  4. Es pot demostrar la següent relació (m1p+m0n1p+n0)(m1n1)(m0n0)(modp), específicament si es pren a0=0 i després s'utilisa l'argument de recursión per a la fòrmula general.
  5. Utilisant inducció, si m=mkpk+mk1pk1++m1p+m0 i n=nkpk+nk1pk1++n1p+n0, es conclou (mn)i=0k(mini)(modp).

Referències


Referències