Anar al contingut

Teodomiro (visigodo)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Relleu en l'image de Teodomiro, noble visigodo del VIII.

Teodomiro (àrap تدمير, Tudmīr) va ser un noble visigodo del VIII en un gran patrimoni territorial[1] en el surest de la península ibèrica, entorn a les actuals províncies d'Alacant i Múrcia,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut a on provablement va tindre funcions administratives durant el final del regne visigodo hispànic.[2][3][4]

En la conquista àrap de la península despuix de l'any 711, Teodomiro va acordar en Abd al-Aziz ibn Musa, fill del vaig valdre d'Ifriqiya, en el pacte de Teodomiro, el respecte de les seues propietats i el de la població cristiana en un territori entorn a sèt ciutats, a canvi de la seua sumissió als nous governants islàmics. La localisació no es coneix en certea pero estaven ubicades en el surest peninsular en un àmbit més ampli que les actuals províncies d'Alacant i de Múrcia.[1]

Biografia

[editar | editar còdic]

Provablement en algun moment durant el regnat conjunt d'Égica i Witiza,[5] una flota bizantina va atacar les costes del sur d'Hispania i va ser rebujada per un noble cridat Teodomiro, que es pot deduir que és el mateix que va pactar en 713 en els musulmans.[2][3][4] La data d'este event és dubtosa: Roger Collins indica que va poder haver succeït durant l'expedició manada per l'emperador Leoncio entre 697-698 per a recuperar Cartago dels àraps;[6] o potser en finalisar el regnat de Witiza.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut Tal i com establix I. A. Thompson no es coneix el context d'este succés, encara que pot estar lligat en els enclavaments bizantins de Tànger i Ceuta, com establix Collins.[6]

Despuix de la derrota visigoda en la batalla de Guadalete, la desaparició del rei Rodrigo i de l'aristocràcia cortesana, que era al cap i a la fi la responsable de la transmissió del poder regio, el sistema polític visigodo es va paralisar i la noblea regional, alluntada del núcleu de poder pero que controlava zones territorials més reduïdes, com en el cas de Teodomiro, es va sometre als invasores àraps a través de tractats que els garantisaren la possessió de les seues propietats i la continuïtat de la seua autoritat en l'àmbit local.[7] Segons la llegenda, Teodomiro va fer que totes les dònes vestiren com a hòmens i els va fer pujar, armada, a la muralla, per a fer creure a Abd al-Aziz ibn Musa que el seu eixèrcit era més numerós, i conseguir que els àraps no atacaren Oriola.

El 5 d'abril 713[8] Teodomiro va pactar en Abd al-Aziz ibn MusaErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut El Pacte de Teodomiro reconeixia a Teodomiro, a canvi de la seua sumissió,[9] la salvaguarda de les seues propietats i el govern en el territori pactat al surest de la península, i també procurava a la població cristiana el respecte de les seues vides i les seues famílies, de les seues propietats i el cult religiós. I se'ls exigia el pagament anual d'un impost personal en diners (yizia) i un atre territorial en espècie (jaraŷ), i no colaborar en els enemics dels musulmans.[10]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[11][8] D'esta forma el nou poder musulmà es garantisava a través de Teodomiro de la percepció dels imposts[12] en una regió denominada Tudmir que vindria a ocupar un àrea alguna cosa més àmplia que les actuals províncies de Múrcia i Alacant.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut Posteriorment Teodomiro va viajar a Damasc per a que el seu tractat fora confirmat pel Califa.[13]

Despuix de la firma del pacte, existix un silenci documental sobre Teodomiro.[1][14] Es desconeix la data de la mort de Teodomiro i per conjectura pot establir-se que en l'any 743 ya havia fallit.[15] D'esta manera, no es coneix la duració del Pacte en Abdelaziz, si fins a la seua mort, o despuix, o poc abans de la seua mort.[16] El fet que en 743, el nou vaig valdre andalusí Abu-l-Jattar al-Husam ibn Dirar al-Kalbi acantonara a les tropes califals egipcíaques en Tudmir.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut suponia que els recent establits eren els encarregats de la recaptació de tributs, lo que sembla indicar el canvi de l'estatut jurídic de la regió,[12] i per això, que el pacte de Teodomiro ya havia aplegat al seu fi.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[17]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Sobre la seua descendència, existixen discrepàncies si Atanagildo era fill seu. En este sentit, no existix documentalmente una relació de parentesc entre Teodomiro i Atanagildo, sino que lo que figura és el poder econòmic d'Atanagildo. La referència d'Al-Udri al matrimoni d'una filla de Teodomiro en un yundí àrap, Abd al-Yabbar ibn Jattab, permet deduir que Teodomiro caria de descendència masculina.[18] El patrimoni de la família d'Abd al-Yabbar es constituiria com un dels més poderosos de la regió.[1]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada lorenzo92
  2. 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada teodor1
  3. 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada teodor2
  4. 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada teodor3
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Thompson284
  6. 6,0 6,1 Collins, 2005, p. 110
  7. Collins, 2005, p. 147
  8. 8,0 8,1 Collins, 1989, pp. 39-41
  9. Álvarez Palenzuela, 2002, p. 64
  10. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada teodomiro
  11. Álvarez Palenzuela, 2002, p. 71
  12. 12,0 12,1 Gutiérrez Lloret, 1998, p. 145
  13. Collins, 1989, p. 105
  14. Gaspar Remiro, 1905, p. 39
  15. Gaspar Remiro, 1905, p. 44
  16. Collins, 1989, p. 191
  17. Gaspar Remiro, 1905, p. 49
  18. Gutiérrez Lloret, 1998, p. 147
  19. «com/cultura/2019/12/27/actualidad/1577460008_695804. html ». Consultat el 30 de decembre de 2019 (en és).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • LARRETXI, Jesús María: "Abd-al-Aziz" 263 pags. Ed. Círcul Rojo. Almeria 2013. ISBN 978-84-9050-536-6.

Vore també

[editar | editar còdic]