Tell el-Hammam
Tell el-Hammam (també cridat Tall al-Ḥammām) és un jaciment arqueològic ubicat en la Governació de Amán, Jordània, en la part oriental del vall baixa del Jordán, a 11,7 quilómetros a l'est del riu Jordán i no llunt de la seua desembocadura. Es troba a 12,6 quilómetros al noreste del Mar Morta. El jaciment alberga importants restants de l'Edat del Coure, l'Edat del Bronze (primerenca, mija i tardana) i l'Edat del Ferro II. Hi ha hagut diversos intents d'identificar el jaciment en una ciutat bíblica. El Camp Megalític de Hammam es troba en les rodalies. Atres jaciments arqueològics en els voltants inclouen Tall Nimrin, Tall Bleibel, Tall Mustah, Tall Iktanu, Tall Tahouna, Tall Barakat, Tall Kafrayn i Tell er-Rameh.

El jaciment comprén una superfície aproximada de 36 hectàrees, en un chicotet montícul elevat (Tall superior) que s'eleva uns 30 metros sobre la planura i una extensa ciutat baixa (Tall inferior) al suroest. L'ocupació del jaciment va començar en l'Edat del Coure Tardana (IV mileni a. C.) i va continuar durant l'Edat del Ferro (I mileni a. C.), fins als periodos helenístic i romà. El jaciment va alcançar la seua màxima extensió durant l'Edat del Bronze Mig, quan es varen construir importants fortificacions.
Les excavacions en Tell el-Hammam es porten a terme des de 2005, baix la direcció de Steven Collins, de l'Universitat Trinity Southwest. El lloc ha segut objecte de controvèrsia per les afirmacions que ho vinculen en la ciutat bíblica de Sodoma, una hipòtesis rebujada pels arqueòlecs convencionals. Atres afirmacions d'una destrucció catastròfica per una explosió aérea també han segut rebudes en escepticisme per la comunitat científica.
Història
El jaciment va estar ocupat a partir de l'Edat del Coure Tardana (IV mileni a. C.), segons troballes ceràmiques. Els restants arquitectònics es remonten a l'Edat del Bronze Primerenc (III mileni a. C.), época en la que el jaciment estava protegit per muralles, tant superiors com a inferiors. En l'Edat del Bronze Mig, el jaciment va alcançar la seua màxima extensió i es varen construir fortificacions. L'ocupació va continuar durant l'Edat del Ferro (I mileni a. C.) i fins al periodo helenístic i romà.[1]
Molts erudits han identificat l'assentament de l'Edat del Bronze Final en Tell el-Hammam com Abel-Shittim, mencionat en la Bíblia hebrea com una de les Estacions de l'Èxodo.[2]Plantilla:Font dubtosa En l'antiguetat clàssica, s'ha sugerit que formava part de la ciutat de Livias, el centre principal de la qual es creu que estava en Tell er-Rameh, a 2.75 kilómetros (1.7 mi) al noroest de Tell el-Hammam.[3]
Arqueologia
El jaciment comprén una superfície d'unes 36 hectàrees, de les quals unes 26 es troben dins de fortificacions, en un chicotet montícul (Tall superior) que s'eleva uns 30 metros sobre la planura i una extensa ciutat baixa (Tall inferior) que s'estén cap al suroest, de propietat privada i actualment dedicada a l'agricultura. El montícul alt ha segut afectat per trincheres militars i obres vials. Les zones alta i baixa varen estar protegides per muralles des de l'Edat del Bronze Antic. El jaciment va alcançar la seua màxima extensió en l'Edat del Bronze Mig (denominada Edat del Bronze Intermija per l'excavador).cita requerida
Claude Reignier Conder va registrar el jaciment en el XIX i Père Mallon ho va descriure detalladament en 1932. Abdós varen observar els restants d'un complex termal romà desaparegut des de llavors, i que presumiblement va donar nom al jaciment ("Tossal dels Banys Calents").[4][5] En 2011 es va descobrir en el lloc una chicoteta instalació de bany bizantí (5 m x 2 m).[6]
En 1941, Nelson Glueck va visitar el jaciment (també cridat Tell el-Hammeh és-Samri segons Glueck), que va associar en el bíblic Abel haš-Šittum (Abel-Shittim). En el montícul elevat, Glueck va trobar gran cantitat de fragments de ceràmica de l'Edat del Ferro I-II i una cantitat menor de fragments de ceràmica del Bronze Antic i del Coure Tardà. Va observar una fortalea de l'Edat del Ferro, orientada de suroest a noreste, en el cim. Estava rodejada per una muralla d'1,2 metros d'altura, de 140 per 25 metros, en torres defensives en els extrems estrets. Semblava haver una ciutadella interior de 33 per 17 metros. Va indicar que el jaciment es trobava a uns 2,5 quilómetros al surest de Tell el-Kefrein. També va indicar que el chicotet lloc (de 5 metros d'altura i 60 metros de diàmetro) de Tell Abu Qarf, ubicat a 0,5 quilómetros al suroest, semblava ser part del mateix complex d'assentaments que Tall el-Hammam.[7] Glueck també va examinar els dólmenes en el propenc Camp Megalític de Hammam i Tell Iktanu.[8][9]
L'arqueòlec australià Kay Prag va realisar una breu prospecció del lloc per encàrrec de l'Institut Britànic d'Arqueologia i Història d'Amman entre 1975 i 1976, mentres treballava en el propenc Tell Iktanu. Prag va retornar en 1990 per a completar la prospecció en la part baixa de la ciutat, a on va trobar una muralla de 3,5 metros d'ample revestida en grans blocs de pedra calcàrea. Despuix d'observar que la zona de la fortalea del montícul alt havia segut arrasada en gran mida, la breu excavació es va centrar en la part baixa de la ciutat, en una zona del Bronze Antic I.[10][11][12]
Des de 2005, les excavacions en el jaciment han segut dirigides per Steven Collins, de l'Universitat Trinity Southwest,[13][14] una institució inerrantista bíblica no acreditada d'Estats Units.[15] Collins vincula el lloc en la llegendària ciutat bíblica de Sodoma,[16]una afirmació rebujada tant per científics com per atres literalistas bíblics.[17][18][19] En 2016, un equip de l'Universitat d'Oxford va notar que les excavacions havien provocat una alteració significativa de l'antic montícul,[20] i els arqueòlecs varen expressar la seua preocupació de que, en vincular el lloc en Sodoma, els excavadors fomentaren el saqueig i el comerç illegal d'antiguetats, ya que els objectes «comercialisats explícitament a persones que busquen una conexió tangible en la Bíblia» tenien una gran demanda.[17]
Suposta explosió d'un meteorit
Un grup d'investigadors patrocinat pel Comet Research Group, inclós un membre de l'equip d'excavació de l'Universitat Trinity Southwest, va publicar un artícul en el que afirmava que Tell el-Hammam havia segut destruïda cataclísmicament per l'explosió aérea d'un meteoroide.[21] Dos terços dels autors eren membres del Grup d'Investigació de Cometes,[22] que també afirmava que el periodo Dryas Recent havia segut causat pel impacte d'un cometa.[23] La teoria es va presentar junt en l'afirmació de que el lloc podia ser la font de l'història bíblica de la destrucció de Sodoma.
Uns atres varen expressar dubtes sobre l'afirmació[24] i varen demostrar que els autors havien alterat algunes de les imàgens utilisades com a evidència.[25] Els autors inicialment varen negar haver manipulat les fotos, pero finalment varen publicar una correcció en la que varen admetre haver eliminat de les fotos elements irrellevants per al contingut científic, com a cintes mètriques o dits, haver girat algunes fotos 180° i haver volteado una foto, ocultant una flecha direccional.[26] El 15 de febrer de 2023, es va publicar la següent nota de l'editor sobre este artícul: «S'advertix als llectors que els editors estan considerant les inquietuts plantejades sobre les senyes presentades i les conclusions d'este artícul. S'emetrà una resposta editorial posterior despuix de la resolució d'estos problemes».[27]
Un artícul d'opinió publicat en la revista d'antropologia Sapiens va calificar l'afirmació de "pseudocientífica", va sugerir que podria erosionar l'integritat científica i va advertir que podria dur a la destrucció del lloc per part de saquejadors. També va afirmar que pocs arqueòlecs experts creïen que el lloc representara el verdader assentament de Sodoma o Gomorra.[28]
El físic Mark Boslough, especialiste en riscs d'impacte planetari i estratègies de mitigació d'asteroides, va criticar enèrgicament, tant en rets socials com en mijos impresos, el hipòtesis de que una explosió en l'aire anara responsable de la destrucció dels assentaments humans en Tell el-Hammam. La seua crítica va cridar l'atenció sobre una perspectiva d'inerrància bíblica que s'ha utilisat en les afirmacions de que una explosió aérea va destruir la ciutat bíblica de Sodoma.[29]
Una revisió de l'evidència d'un event d'impacte va indicar que no es complien els criteris adequats per a demostrar una explosió en l'aire.[30]
Vore també
Referències
- ↑ Kobs, C. K., S. Collins, H. Aljarrah i H. Bonnette. "A Plaque Figure at Tall al Hammam, Season Six (2011)". Anuari del Departament d'Antiguetats de Jordània 55, págs. 609-621, 2011
- ↑ Plantilla:Bibleref2|Plantilla:Bibleref2|Plantilla:Bibleref2|Thomson, William M. (1886). La terra i el llibre: Líban, Damasc i més allà de Jordània (vol. 3), Nova York: Harper & Brothers, pp. 669.|Glueck, Nelson(1934).«Exploracions en Palestina Oriental, II».Anuari de les Escoles Americanes d'Investigació Oriental.15: ix–202.doi:10.2307/3768504.|Miller, J. Maxwell; Tucker, Gene M. (1974). El llibre de Josué (Comentaris bíblics de Cambridge sobre l'Antic Testament), Cambridge, Nova York: Cambridge University Press, p. 199. ISBN 978-0521097772.|Harrison, R. K. (1983). «Shittim», El nou diccionari internacional d'arqueologia bíblica, Grand Rapids, Michigan: Regency Reference Library de Zondervan Pub. Casa, p. 413. ISBN 978-0310212508.|MacDonald, Burton (2000). A l'est del Jordán: territoris i llocs de les escritures hebrees, Boston, MA: American Schools of Oriental Research, p. 90. ISBN 978-0897570312.|Merrill, Selah(1877).«Investigacions modernes en Palestina».Journal of the American Geographical Society of New York.9: 109–125.doi:10.2307/196563.|Merrill, Selah(1879).«Investigacions modernes en Palestina».Palestine Exploration Quarterly.11(3): 109–115.}}
- ↑ Greus, David E.; Stripling, Scott(2011).«Re-Examination of the Location for the Ancient City of Livias».Levant.43(2): 178–200.doi:10.1179/175638011X13112549593122.
- ↑ Conder, C. The Survey of Eastern Palestine, Londres: Palestine Exploration Fund, 1889
- ↑ Mallon, A. Koeppel, R., i Neuville, R., Teleilat Ghassul I, 1929-1932, Roma: Pontifici Institut Bíblic, 1934
- ↑ Greus, David E.; Stripling, Scott(2011).«Re-Examination of the Location for the Ancient City of Livias».Levant.43(2): 178–200.doi:10.1179/175638011X13112549593122.
- ↑ Glueck, Nelson. "Algunes ciutats antigues en les planures de Moab", Bolletí de les Escoles Americanes d'Investigació Oriental, n.º 91, págs. 7-26, 1943
- ↑ Glueck, Nelson. "Exploracions en Palestina Oriental, IV. Part I: Text", Anuari de les Escoles Americanes d'Investigació Oriental, vol. 25/28, págs. iii-423, 1945
- ↑ Glueck, Nelson. "Exploracions en Palestina Oriental, IV. Part II: Notes i plaques de ceràmica", Anuari de les Escoles Americanes d'Investigació Oriental, vol. 25/28, págs. iii–711, 1945
- ↑ Prag, Kay(1991).«Informe preliminar sobre les excavacions en Tell Iktanu i Tell al-Hammam, Jordània, 1990».Levant.23(1): 55–66.doi:10.1179/lev.1991.23.1.55.
- ↑ Prag, Kay. Les excavacions en Tell al Hammam, 1990. Syria 70.Fasc. 1/2 (1993): 271-273
- ↑ Prag, Kay. Les excavacions en Tell Iktanu, 1989 i 1990. Syria, vol. 70, núm. 1/2, págs. 269–71, 1993
- ↑ Collins, Steven; Aljarrah, Hussein(2011).«Tall al-Ḥammām season six, 2011: excavation, survey, interpretations and insights».Annual of the Department of Antiquities of Jordan.55: 581–607.ISSN 0449-1564.
- ↑ Collins, Steven; Hamdan, Khalil; Byers, Gary A.(2009).«Tall al-Ḥammām: informe preliminar sobre quatre temporades d'excavació (2006-2009)».Annual of the Department of Antiquities of Jordan.53: 385–414.ISSN 0449-1564.
- ↑ «About». Trinity Southwest Universitat. Trinity Southwest University. Consultat el 2022-07-16.
- ↑ Collins, Steven(2007).«Sodoma: El descobriment d'una ciutat perduda».Bible and Spade.Associates for Biblical Research.20(3): 72.
- ↑ 17,0 17,1 Kersel, Morag M.; Chesson, Meredith S.; Hill, Austin "Chad"(15 de decembre de 2021).«Quan la pseudociència d'inspiració bíblica i el clickbait causen saquejos».Sapiens.
- ↑ Govier, Gordon (2021-09-24). «Sodoma destruïda per un meteorit, diuen els científics. Els arqueòlecs bíblics no estan convençuts.» (en en). Christianity Today. Consultat el 2021-09-26.
- ↑ Govier, Gordon(abril de 2008).«Mirant arrere: Les afirmacions sobre noves ubicacions de Sodoma estan plagades de controvèrsia».Christianity Today.52(4): 15.Consultat el 25 de setembre de 2021.
- ↑ Banks, Rebecca (2016). «Arqueologia en perill d'extinció captada en el Proyecte d'Arqueologia Aérea en Jordània: Temporada de setembre de 2016» (en en). Arqueologia en perill d'extinció en Orient Mig i Àfrica. Universitat d'Oxford. Consultat el 2023-01-29.
- ↑ Bunch, Ted E.; LeCompte, Malcolm A.; Adedeji, A. Victor; Wittke, James H.(Setembre de 2021).«Una explosió aérea del tamany de Tunguska va destruir Tall el-Hammam, una ciutat de l'Edat del Bronze Mig en la Vall del Jordán, prop de la Mar Morta.».Scientific Reports.11(1): 18632.doi:10.1038/s41598-021-97778-3.
- ↑ «Scientists & Members». Comet Research Group (2016-09-10). Consultat el 2022-02-02.
- ↑ «Comets, Diamonds, & Mammoths». Comet Research Group (9 de setembre de 2016). Consultat el 2 de febrer de 2022.
- ↑ Marcus, Adam (1 d'octubre de 2021). «La crítica envol l'artícul que afirma que un asteroide va destruir la Sodoma i Gomorra bíblica». Retraction Watch. Consultat el 24 de novembre de 2021.
- ↑ Bik, Elisabeth (2 d'octubre de 2021). «Explosió en el passat: Preocupacions sobre l'image en l'artícul sobre el cometa que podria haver destruït Tall el-Hammam». Science Integrity Digest. Consultat el 24 de novembre de 2021.
- ↑ Q111021706
- ↑ Kincaid, Ellie (21 de febrer de 2023). «Revista investiga l'artícul sobre el cometa de Sodoma per problemes de senyes». Retraction Watch. Consultat el 27 de febrer de 2023.
- ↑ Kersel, Morag M.; Chesson, Meredith S.; Hill, Austin "Chad"(15 de decembre de 2021).«Quan la pseudociència d'inspiració bíblica i el clickbait provoquen saquejos».Sapiens.
- ↑ Boslough, Mark(2022).«Sodom Meteor Strike Claims Should Be Taken with a Pillar of Salt».Skeptical Inquirer.46(1): 10–14.
- ↑ Jaret, Steven J.; Scott Harris, R.(25 de març de 2022).«No hi ha evidència mineralógica ni geoquímica d'impacte en Tall el-Hammam, una ciutat de l'Edat del Bronze Mig en la Vall del Jordán, prop de la Mar Morta».Scientific Reports.12(1): 5189.doi:10.1038/s41598-022-08216-x.
Bibliografia
- Collins, S., G.A. Byers, and M.C. Luddeni, "The Tall el-Hammam Excavation Project, Season Activity Report, Season One: 2005/2006 Probe Excavation and Survey", Filed with the Department of Antiquities of Jordan, 22 January 2006.
- Collins, S., G.A. Byers, M.C. Luddeni, and J.W. Moore, "The Tall el-Hammam Excavation Project, Season Activity Report, Season Two: 2006/2007 Excavation and Survey", Filed with the Department of Antiquities of Jordan, 4 February 2007.
- Collins, S., A. Abu Dayyeh, A. abu-Shmais, G.A. Byers, K. Hamdan, H. Aljarrah, J. Haroun, M.C. Luddeni; S. McAllister, "The Tall el-Hammam Excavation Project, Season Activity Report, Season Three: 2008 Excavation, Exploration, and Survey", Filed with the Department of Antiquities of Jordan, 13 February 2008.
- Collins, S., K. Hamdan, G.A. Byers, J. Haroun, H. Aljarrah, M.C. Luddeni, S. McAllister, Q. Dasouqi, A. abu-Shmais, D. Greus, "The Tall el-Hammam Excavation Project, Season Activity Report, Season Four: 2009 Excavation, Exploration, and Survey", Filed with the Department of Antiquities of Jordan, 27 February 2009.
- Collins, S., K. Hamdan, G.A. Byers, J. Haroun, H. Aljarrah, M.C. Luddeni, S. McAllister, Q. Dasouqi, A. abu-Shmais, "The Tall el-Hammam Excavation Project, Season Activity Report, Season Five: 2010 Excavation, Exploration, and Survey", Filed with the Department of Antiquities of Jordan, 31 January 2010.
- Collins, S. and Y. Eylayyan, "The Tall el-Hammam Excavation Project: End of Season Activity Report—Season Seven: 2012 Excavation, Exploration, and Survey", Filed with the Jordan Department of Antiquities 30 February 2012
- Collins, S. and H. Tarawneh, "The Tall el-Hammam Excavation Project: End of Season Activity Report—Season Eight: 2013 Excavation, Exploration, and Survey", Filed with the Jordan Department of Antiquities 15 March 2013
- Collins, S, G.A. Byers, C.M. Kobs and P. Silvia, "The Tall el-Hammam Season Nine, 2014: Excavation, Survey, Interpretations and Insights", Filed with the Jordan Department of Antiquities 28 October 2014
- Collins, S, G.A. Byers, C.M. Kobs and P. Silvia, "The Tall el-Hammam Season Tingues, 2015: Excavation, Survey, Interpretations and Insights", Filed with the Jordan Department of Antiquities, 2 April 2015
- Collins, S, G. Byers, C. Kobs, et al, "The Tall el-Hammam Season Eleven, 2016: Excavation, Survey, Interpretations, and Insights", Jordan Department of Antiquities, March 2016
- Porat, Pinhas, "Tombs at Tell el-Hammam (H. Haman)", ‘Atiqot, 29, pp. 29-33, 1996
- Saliby, N., "Tell al Hammam", Syria 64.Fasc. 3/4, pp. 268-269, 1987
- Schath, K., S. Collins, and H. Aljarrah, "The Excavation of an Undisturbed Demi-Dolmen and Insights from the Ḥammām Megalithic Field, 2011 Season", Annual of the Department of Antiquities of Jordan 55, 2011
- Skupinska-Lovset, I. L. O. N. A., "Funerary busts from Tell el-Hammam", ‘Atiqot, 29, pp. 35-41, 1996.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tell el-Hammam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.