Teixits de Birka
Els teixits de Birka són textils arqueològics trobats durant les excavacions de Birka en l'illa de Björkö, (Suècia) realisades entre 1871 i 1895 per Hjalmar Stolpe. Es varen excavar unes 1.100 tombes i entre les troballes hi havia cintes teixides en brocat d'argent, brodats en fil d'or i argent i luxosos teixits de seda, tots ells datats en el X. Els brodats, treballats en la seua majoria en punt de pespunte, inclouen fil de llana sobre teixit de llana, fil de seda sobre teixit de seda i fil d'or sobre un material de fondo deteriorat. Hi ha eixemples de tècniques d'apliques i ribets utilisats per a decorar i reforçar les penyores.[2]
S'ha cridat a Birka la «Ruta de la Seda del Nort» per l'especulació de si els teixits representaven orígens del Propenc o del Lluntà Orient.[3]
Antecedents
L'emperador bizantí Constantino VII, autor de D'administrant imperi, va escriure sobre la ruta comercial del riu Dniéper entre Nóvgorod, Smolensk, Chernigov, Vyshegrad i Teliutza fins a Bizancio, confirmant l'existència d'una ruta comercial entre el Nort i el Mediterràneu.[3]
L'escritor àrap Ibn Khordadbeh va escriure en el IX sobre vikingos que navegaven pel mar Caspio fins a «Djordjan». Portaven a terme intercanvis comercials en intérprets eunucs i transportaven les seues mercaderies comprades de regrés a Bagdad en una caravana de camellos. I hi ha atres relats àraps que demostren que els vikingos tenien accés a les mercaderies àraps. Ahmad ibn Fadlan descriu un assentament búlgar del nort en el riu Volga a on es troba en els rus en l'any 922. Segons la descripció que fa Fadlan del funeral del cap, el cos, abillat en un caftán brocat, va ser colocat en un diván cobert de brocat bizantí en un pabelló que es va construir en el seu barco.[3]
Existixen proves arqueològiques d'este comerç en Suècia, a on s'han trobat més de 60.000 monedes bizantines i dirhems àraps. Hi ha 2.500 pedres rúniques datades entre c. 1000-1100 que honren a hòmens que varen morir en «les Österled (terres orientals); en Gardarike (Rússia), Holmgard (Nogorod), Grècia, Miklagard (Bizancio), Jursalia (Jerusalem) i Sarkland (Pèrsia)»".[3]
Bandes teixides de taula Tabletwoven bands
En unes 60 de les 170 tombes excavades es varen trobar bandes de Tabletwoven bands teixit de taula. l'urdimbre estava teixida enterament de seda, o una combinació de seda i un material interior que no ha sobrevixcut, i la trama enterament de seda. Totes les bandes estaven brocadas en fils metàlics, be d'or o d'argent, i en dos casos una combinació. Les investigacions d'Agnes Geijer han identificat a lo manco 26 dissenys diferents.[3]
Existix controvèrsia sobre el seu supost orige oriental. El teixit alvançat de bandes era conegut en els països nòrdics des d'abans de l'época vikinga, pero estos materials i construccions específiques són per lo demés desconeguts fòra dels teixits de Birka.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Hedenstierna-Jonson, Charlotte(2018).«Women at war? The Birka female warrior and her implications».The Society for American Archeological Record.18: 28–31.(en anglés)
- ↑ «Birka Embroideries (Sweden)». Textile Research Center.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Peters, Cathy Ostrom(2002).«The Silk Road Textils at Birka: An Examination of the Tabletwoven Bands».Textile Society of America Symposium.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tejidos de Birka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.