Teatre galorromano de Areines
El teatre galorromano de Areines és un antic edifici d'espectàculs que combina algunes de les característiques d'un amfiteatre i un teatre, situat en la comuna francesa d'Areines, en el departament de Loir i Cher.
A poca distància del Loira, en un emplaçament que conté atres monuments antics, termes, fanum i potser una necròpolis per a la cremació, el teatre, en capacitat per a més de 2000 persones, es considera un dels elements d'un complex destinat a reunir a la població de les afores, encara que els motius d'estes reunions estan per precisar. Els restants d'este teatre, enterrats a poca profunditat, varen ser catalogats com monument històric en 1988.
Localisació i entorn arqueològic
[editar | editar còdic]
El teatre forma part d'un complex que inclou també unes termes, un temple i una necròpolis funerària, este últim punt encara per confirmar.[1] Este complex està situat en la vall del Loira, en un terreny pla pero no inundable —en l'Antiguetat, el nivell del Loir era més baix que en l'época moderna—, en la vora esquerra, a 2 km a l'est de Vendôme; el nom de la ciutat, Areines, mencionat en el X baixe la forma ___protected_title_3___s [2] és un clar indici de la presència d'este teatre.[3]
La reunió de varis edificis monumentals, teatre, termes, temple,[4] en un radi d'uns 200 m sugerix l'existència d'un santuari rural o d'un lloc de trobada per a la població de les afores en motiu de determinats acontenyiments (conciliabulum).[5] En les rodalies varen deure existir assentaments, construïts principalment en fusta i atobó.[4]
La posició de Areines en territori carnute, a 80 km de la ciutat principal de Autricum (Chartres) pero a igual distància del territori de cenómanos i túronos, no és provablement fortuïta, encara que es desconeixen les raons d'esta elecció.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]No queden restants elevats d'este teatre. Els restants, que solament estaven coberts per una capa de terra vegetal d'unes decenes de centímetros de gruixa,[7] es varen tornar a enterrar despuix del seu estudi. Solament una llaugera ondulació del terreny, la presència de restants en la superfície i la fotografia aérea han permés localisar-ho.[8] Encara que el terreny és generalment pla, el teatre es recolza en un chicotet montícul de 6 m d'altura.[9]
Primer estudi en 1863
[editar | editar còdic]
A principis de la década de 1860, els agricultors que cultivaven els camps de l'emplaçament de Poulitte —també es troba el topònim La Poulette— varen informar de que a sovint trobaven pedres i trams de mur en llaurar.[10] Esta va ser l'ocasió per a que la Société archéologique du Vendômois realisaren les seues primeres excavacions arqueològiques.[11] Els estudis, principalment en forma de pous de prova, varen identificar immediatament este monument com un teatre, lo que correspon a una llarga tradició oral local.[10] Encara que l'existència d'un teatre («Areines» per arena) es menciona a lo manco des de el X, no es coneix la seua ubicació.[3]
El monument té la forma d'un teatre antic més be clàssic, en una cávea en forma d'arc llaugerament sobrepassat i una frontera rectilínea que delimita una arena incompleta; les excavacions no varen continuar més allà del mur de la frontera i l'escena no va ser descoberta.[12] Els fonaments de 0,40 m soporten murs composts per un núcleu de pedres sagellades en morter entre dos paraments de cantería de chicotet aparelle regular.[13] Un vomitorio, d'1,80 m d'ample, s'obri en la part posterior de la cávea, en el seu eix; els seus jambas són de pedres més grans que el restant de la mampostería.[7] L'edifici té aproximadament 68 m de diàmetro i l'esgambi de l'arena s'estima en 26 m.[14] l'amfiteatre de Neris-els-Bains, que té unes dimensions generals similars, pot acollir a uns 2000 espectadors; pel major espai dedicat a la cávea, el monument de Areines devia tindre una capacitat major.[7]
La mampostería sugerix que el teatre data de l'época del Alt Imperi romà. Unes décades abans de l'excavació del teatre es varen trobar vàries monedes romanes en les afores; una d'elles pot datar-se en precisió en l'any 167, durant el regnat de Marco Aurelio, lo que se situa, a grans traces, en el ranc de datació del monument.[15]
Conplementos en la década de 1980
[editar | editar còdic]
Les fotografies aérees preses en 1976,[16] en els contorns del teatre clarament visibles en la densa vegetació despuix d'un periodo de greu sequia, permeten afinar i completar este pla inicial. L'arena casi circular interromp la paret de l'escenari i dos vomitorios fins ara insospitats, situats en el fondo de la cávea, són paralels a esta paret; el seu esgambi estimat és de 2,70 m.[9] En esta configuració, el teatre de Areines és similar al de Sanxay.[17] La cávea està sostinguda, com varen demostrar les primeres excavacions, per cinc murs concèntrics d'aproximadament 1,5 m de gruixa i varis murs radials, alguns dels quals delimiten compartimento farcidures de terra.[9]
El teatre va ser declarat monument històric en 1988.[1]
Un tipo de monument característic de la Galia
L'edifici d'espectàculs de Areines combina les característiques d'un amfiteatre romà (una arena circular o elíptica completa) en les d'un teatre (una cávea incompleta que ocupa només la mitat del monument). Este tipo de monument, la denominació del qual (amfiteatre o teatre) encara es discutix, solament es troba en la Galia, i principalment, com en Areines, en conjunts monumentals rurals;1[18] és possible que esta disposició permetera la seua utilisació per a espectàculs més diversificados.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:Mérimée
- ↑ (1996) «Formations senar-romanes ; formations dialectals, n° 23797», Toponymie générale de la France : étymologie de 35 000 noms de lieux (en francés), Genève: Librairie Droz. ISBN 978-2-600-00133-5.
- ↑ 3,0 3,1 Dumasy, 1974, p. 205.
- ↑ 4,0 4,1 Provost, 1988, p. 118.
- ↑ Dumasy, 1974, pp. 208-209.
- ↑ Dumasy, 1974, p. 213.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Launay, 1863, p. 592.
- ↑ Dumasy, 1974, p. 196.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 (2006) Roman Theatres. An Architectural Study (en anglés), OUP Oxford, p. 223. ISBN 978-0-1981-4469-4.
- ↑ 10,0 10,1 Launay, 1863, p. 588.
- ↑ Leymarios, 2013, p. 292.
- ↑ Launay, 1863, p. 593.
- ↑ Launay, 1863, pp. 591-592.
- ↑ Launay, 1863, pp. 590-591.
- ↑ Launay, 1863, p. 594.
- ↑ Provost, 1988, p. 116.
- ↑ (1985).Gallia.43(2)Consultat el 22 de setembre de 2022.
- ↑ (2012) L'amphithéâtre romain et els jeux du cirque dans li monde antique (en francés), Archéologie Nouvelle, p. 152. ISBN 978-2-9533973-5-2.
- ↑ (2006) Els Gall-Romains (en francés), Paris: Errance, p. 15. ISBN 2-87772-331-3.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1974).Revue archéologique du Centre de la France.13(3-4)
- 195-218.doi:10.3406/racf.1974.1928.Consultat el 22 de setembre de 2022.
- (1863).Bulletin Monumental.XXIX
- 588-597.Consultat el 22 de setembre de 2022.
- (2013).bulletin de la Société archéologique du Vendômois.
- 291-305.
- (1988) Carte archéologique de la Gaule, li Loir-et-Cher - 41 (en francés), Paris: Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres, pp. 116-119. ISBN 2-87754-003-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro galorromano de Areines» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.