Teatre Chinenc de Manolita Chen
El Teatre Chinenc de Manolita Chen va ser una empresa artística espanyola de teatre ambulant de el XX, que va combinar el circ, la revista musical i l'espectàcul de varietats. Va ser fundat en 1950 per Chen Tse-Ping i Manolita Chen, respectivament cervell i ànima d'un dels més singulars eixemples del show celtibérico. Va desaparéixer en 1986.[1]
En la seua publicitat, de cartells pegats en tanques i tàpies, es presentava com "Teatre Chinenc. Companyia de gales orientals. En 50 artistes internacionals, 15 atraccions, circ i varietats, ademés de 20 bellíssimes ballarines"...i un prometedor eslògan que anunciava "Cames, dònes i còmics per a tots vostés, simpàtic públic!". El paraís sicalíptico a preus populars.[2]
Precedent chinenc
Tse-Ping, naixcut en 1903, súbdit chinenc d'una bona família de Zhejiang, va viajar a París en 1922 —en 19 anys d'edat— a cursar estudis en la capital francesa. Enlluernat per la cultura occidental i aïllat del seu país pels tumults de Chiang Kai-shek va decidir permanéixer en Europa.
En Alemània es enroló en una troupe chinenca, especialisant-se en el llançament de gavinet i casant-se en Charlotte, la valenta jove alemana que li acompanyava en l'espectàcul. D'eixa unió va nàixer Lardie Chen (que despuix de la mort de la mare es criaria més vesprada en Espanya i en el temps heretaria el negoci familiar). A l'inici de la década de 1930, Tse-Ping va montar la seua pròpia troupe en atres huit familiars fugits de China. Es va traslladar a Espanya en 1934, passant els anys de la guerra civil en Portugal.[nota 1]
Love story en Chinatown
De nou en Espanya, Tse-Ping va conéixer a Manuela Fernández Pérez, coriste del conjunt de Les Charivaris del Teatre Circ Price.[nota 2] Corria l'any 1943, ella tenia 16 anys i ell 40.
Manolita
Naixcuda en Madrit el dilluns 11 d'abril de 1927, en el Pont de Vallecas, Manolita era la tercera dels cinc fills d'una família constituïda per un agricultor de la província de Conca emigrat a la capital espanyola i casat allí en una jove gallega, criada domèstica en una casa madrilenya. Com a senya afegida pot anotar-se que el pare de Manolita va conseguir treball de repartidor en l'empresa de Gaseosas La Revoltosa, de la que acabaria sent soci. Manolita va créixer en Vallecas i va passar part de la guerra civil espanyola en El Picazo, el poble del pare. En dotze anys la seua mare la va dur a l'escola Conservatori de Laura de Sant Telmo, perque la chiqueta estava decidida a ser artista. Va començar a treballar en el ballet Les Charivaris del Teatre Circ Price, en el coliseu de la Plaça del Rei de Madrit, a inicis de la década de 1940.
Teatre Circ Chinenc
En 1944, Tse-Ping i Fernández es varen casar en Madrit, en la parròquia de la nóvia, prop del carrer Alonso Cano.[nota 3] Prèviament, Fernández havia conseguit que Tse-Ping es nacionalisara espanyol, i inclús que es batejara en el nom de Jesús (Chepín). Tres anys despuix, varen abandonar el Teatre Circ Price per a posar en marcha el seu gran proyecte en el respal i colaboració d'abdós famílies. Per fi, en 1950 varen realisar la seua primera tourné, i en eixe mateix any va nàixer la seua filla.
A lo llarc de quaranta temporades, pel Circ Chinenc Chekiang (després Teatre-Circ Chinenc i, finalment, Teatre Chinenc de Manolita Chen) varen passar artistes com: Antoñita Moreno, Arévalo, Bigot Arrocet, El Fary, Emilio el Moro, Fernando Esteso, Florinda Chic, Juanito Valderrama, Marifé de Triana, Pompoff, Thedy i Emig, Porrina de Badajoz, Rafael Farina, Perlita d'Huelva, i un sortit número de maquietistas,[nota 4] acróbates, transformistes, malabaristes, contorsionistes, macs i ilusionistes, recitadores, pallassos, humoristes, ballarins, orquestes, vedettes i cantants per a tots els gusts.
Vore també
Referències
- ↑ Montijano Ruíz (2012). El teatre chinenc de Manolita Chen, Madrit, Editorial Círcul Roig. ISBN 9788499916613.
- ↑ Montijano Ruíz (2010). Ficha de Pedro Víllora en el CDT Història del teatre frívol espanyol (1864-2010), RESAD, Madrit.
Notes
- ↑ Entre les atraccions de la família Chen estaven. Els "plats chinencs", el llançament de gavinet i el bot sobre arcs de gavinets, el "bastó del diable" o pal chinenc, penjar-se del pèl, ballar cintes, jocs i malabares en sabres, parasols, rogles i caixes...
- ↑ Les "Charivaris" circenses del Price varen ser una creació de l'empresari Juan Carcellé, a partir d'un model radiofònic de posguerra, les "revistes orals", que solien emetre's els dumenges a migdia i incloïen en el seu programa: portada, entrevista en un artiste famós, pàgines d'humor, de teatre i de lliteratura, bous, deports, ilusionisme, consultoris varis i, inclús, fotografies animades (¡?); ademés de la corresponent contraportada. En el Price, varen ser presentades per Carcellé com "periòdics vivents" el 26 de juny de 1941, convertides en charivaris, és dir: mescla de circ i varietats, diàlecs còmics i actuacions musicals, i unes animadores "monísimas", el ballet de Les Charivari.
- ↑ El mateix any que una atra gran vedette, Celia Gámez, es va casar en un dentiste donostiarra.
- ↑ "Personage d'una revista o espectàcul de varietats que interpreta un sketch còmic".
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro Chino de Manolita Chen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.